AGRUPAMENT ESCOLTA SANT ERMENGOL

Constantí SOTELO i PARADELA

Amics de SOPESDESAPOS

La meva estada al Seminari de La Seu, entre els anys 1954-1966 com a alumne i des de 1968-1972 com a prefecte-professor, ha estat emmarcada sempre per l'afecció a la música i al jovent( i ara encara viscs d'aquestes afeccions).  Quan puc unir ambdues realitats sóc feliç. 

Per tant, en primer lloc, un agraïment a tots vosaltres els quals molts vàreu ser "víctimes" dels meus ensenyaments musicals i/ socials-escoltes. I jo era molt feliç !

L'AGRUPAMENT ESCOLTA "SANT ERMENGOL".  Entre els anys 1957-1960 el grup de seminaristes de Balaguer (Agelet, Mata, Burgués, alliçonats per Mn. Josep Ma. Riba (RIP), érem els monitors-responsables de les colònies d'estiu que organitzava la parròquia de Balaguer a Santa Maria de Meia. Fruit d'aquelles experiències, vaig aprofundir en l'esperit ideològic dels escoltes: BO   (Bons Obres) . Responsabilitat. Germanor. Natura. Llibertat. Catalanitat..etc. (Cal tenir en compte que en aquelles èpoques aquests idearis xocaven amb les dinàmiques de la OJE...)

Imbuït d'aquest esperit de servei vers els joves, vaig comentar-ho a Mn. Sangés i més tard a Mn. Casal els quals ho trobaren molt bé i ells mateixos serien els consiliaris de l'agrupament i jo el cap responsable. Vàrem llençar la propaganda i tot seguit vàrem tenir molts "adeptes" (Era  lògic, car pertanyer al grup escolta, implicava molta més llibertat i creativitat en les sortides...)

ACTIVITATS.

Ser escolta implicava assistir a les reunions setmanals...revisions de les BO...aprenentatges diversos (morse...etc) També implicava assistir a totes les sortides dels dijous (no tots). Anàvem tots uniformats amb el fulard i a descobrir pobles, reconèixer arbres, seguir pistes de nit, escalar i fer ràpel...  Recordo com descobrirem unes coves tot baixant en ràpel...O com descobrirem els cims de la muntanya del Cadí. etc.

Un cop els escoltes havien superat certs nivells d'aprenentatge i compromís, es feia la FESTA DE LA PROMESA. La nit anterior la passàvem vetllant "les armes" amb els focs de camp.

El dia següent es feia una missa de campanya o no, i s'organitzava la cerimònia de la promesa. Recordo que varem fer venir els responsables escoltes de Tàrrega i també de Barcelona. (en el blog hi ha penjada una foto d'una d'aquestes cerimònies).

El grup escolta Sant Ermengol el formàvem molts seminaristes del seminari major.Tant fou així, que Mn.Casal i Mn. Sangés m'havien suggerit que el dia de la sortida escolta l'havia d'avisar perquè ells farien altres activitats, ja que els seminaristes que quedaven eren pocs...

Aquells anys foren molt rics en experiències mútues...Jo aprenia a ser educador i vosaltres gaudíeu de tot el que fèiem i dèiem.També cal recordar que molts de vosaltres teníeu responsabilitats diverses dins l'agrupament: caps de colla, material, cançons..etc.

Tinc un gran record de la festa de Sant Jordi al Seminari: foc de camp, ( i cants...Davant teu s'allunya el camí...fuig i t'invita...Visca la claror del foc...En estol...De bon matí...Bona nit bons germans...etc.

També recordo que per un Sant Jordi varem fer la festa a la Trobada amb Missa, berenar i concurs de muntar tendes...

L'any 1966 vaig cantar missa i vaig cedir la responsabilitat al bon amic Josep Agelet i Profitòs que continuà amb molt bon peu aquella tasca pedagògica.

Finalment us he de dir, que la meva catalanitat la vaig "mamar" a dins l'escoltisme i més tard, dins l'ambient de les corals. Puc dir que l'escoltisme i també vosaltres m'ensenyàreu a estimar i a servir i a ser feliç.

Gràcies.

Tito.

OoO

                                                                     

L´any 1968 donàrem la benvinguda al llibret  unxicdetot,  una recopilaciço de situacions còmiques, acudits, poesies, etc. d´altres publicacions , per engrescar els nostres Focs de Camp.  Tots els escoltes hi col.laboràrem en la seva edició, fent treure fum a les màquines d´escriure.