HOMENOTS.- Mossèn Albert VIVES i MIR ( II )

Vàrem acabar l'última entrada dedica a Mossèn  VIVES (I)  amb el següent desig : "En volem saber més" i, avui, amb el consentiment dels seus promotors, AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA D'OLIANA i gràcies a  la fructuosa trucada a l'Ajuntament del mateix poble, en sabem més. Delecteu-vos, doncs,  amb la lectura del llibret que li dedicaren, HOMENATGE A Mn, ALBERT VIVES I MIR, el dia 13 de juliol de 1991, amb motiu del seu 84 aniversari.

Descobrireu com aquest "solitari de Catalunya", com l'anomena l'Albert MANENT, emprant els mots d'Eugeni  D'ors, ha estat un gran mestre d'obra, que ha col.laborat profusament  en el bastiment del nostre país. La medalla de Francesc MACIÀ i la CREU DE SANT JORDI, any 1985, en són el seu reconeixement.

Trobem a  faltar, o no el coneixem,  algun treball dedicat a la seva persona, sobre la seva influent  funció pedagògica dins el nostre Seminari.

SI HO VOLS LLEGIR, CLICA AQUÍ

- HOMENOTS.- Mn. Albert VIVES I MIR  ( I )

HOMENOTS.- Mossèn Albert VIVES i MIR ( I )

De l'època al seminari, anys 60, un dels professors que m'ha deixat més bon record, i que ara puc vanagloriar-me d'haver estat deixeble seu, fou Mossèn VIVES.

Va ser el millor professor que vaig tenir, per la seva sapiència, pedagogia, humanitat,... i a diferència d'altres, mai sentí una mofa o una paraula malsonant a la seva persona.

Alguns, feien parar la mà, no per dipositar un caramelet, sinó per clavar-hi un cop de regle. Altre, t'agraciava amb un cop al cap, si resultaves afortunat en el  seu "tio vivo", amb braç estirat i  puny tancat. Altre, de rostre místic i encès, et clavava dos " hòsties" ben donades i t'enviava "ipso facto"  a meditar agenollat davant  el Santíssim.

Probablement, ens ho mereixíem, per rucs  o entremaliats .  Aquell temps era aquell temps, però avui encara ressona el : " para la mano !", " a qui toco toco! ", " a  agenollar-te davant el Santíssim! " ...

Mossèn VIVES  va ser professor de Literatura, Història, Català, Piano.. Se'l definia amb tres paraules, que ho deien tot, " HUESO, MÚSICA Y POESIA".

Arribat a l'aula, i situat darrera la taula damunt de la tarima, es treia un manat de llibres i llibretes de sota el guardapols de la sotana, i aquella figura, fins llavors sòlida, es transformava en una persona d'escanyinda fragilitat que ens el feia més proper.

Volent saber coses d'aquest entranyable professor, avui, amb el consentiment del seu autor, Josep VARELA I SERRA, transcrivim la xerrada que tingueren l'any 1988 ,recollida en el seu llibre " Converses a Lleida".   Probablement, sorpresos descobrireu un personatge ple de vitalitat i catalanitat, entre altres coses. A partir d'ara, rescataré per a la  meva minsa terminologia la paraula "vanitoset". Amb aquest adjectiu, tant ben trobat, despatxa a Mn. QUER. 

En volem saber més.

SI VOLS LLEGIR LA CONVERSA, CLICA AQUÍ

HOMENOTS.- Mossèn Albert VIVES I MIR  ( II )