EL NOSTRE SEMINARI A LA REVISTA " CADIPEDRAFORCA "

En el Dossier de la revista  CADÍ PEDRAFORCA sobre  capellans, monges, campaners..., no hi podia faltar el nostre cau, el SEMINARI, ubicat en la seva àrea d'influència.  Si el voleu llegir, el trobareu escaneixat més avall. Ells n'han fet tres pàgines, però, segurament, molts de vosaltres en podríeu fer un llibre.

LLIBRE : " MOSSÈN ALBERT VIVES I MIR, EL POETA, EL MÚSIC I UNA PERSONA AMANT DEL SEU PAÍS "

Com homenatge a una de les persones més il.lustres del Pirineu, mossèn Benigne Marqués ha coordinat  l'edició d'aquest llibre  dedicat a la persona de mossèn Vives, en les seves vessants de músic,  de poeta i, jo diria, de patriota. La preparció del llibre en aquestes diverses parts fou encomanada a Manel Pal, Joan Venavent i Josep Varela. 

Les seves planes recullen la poesia de jove i de quan era vicari a Balaguer, conté l'entrevista que al seu dia li va fer en Varela- AQUEST ENTREVISTA LA PODEU LLEGIR CLICANT AQUÍ - i acaba amb les cançons popular de l'Alt Urgell i Vall d'Aran.

Mossèn VIVES nasqué a Oliana el 3 d'agost de 1907, fill de Salvador Vives i Segura, mestre d'Organyá, i d'Angels Mir i Antigues. Fou ordenat sacerdot pel bisbe Justí Guitart, el 14 de juny de 1937, i aquell mateix any fou nomenat vicari organista de Balaguer.
Durant els anys 1936-1939 exercí d'organista a Cahors  (França) i actuá d'organista i de mestre d'escola a Arceniaga (País Basc). Retornà a Balaguer com a vicari i organista la tardor del 1939.

El setembre de 1944 fou nomenar professor del Seminari d'Urgell en les assignatures d'história, literatura i música, on practicà un llarg mestratge fins l'any 1971.
Fou beneficiat de la catedral des de 1959 i canonge des de 1980.
Des de 1968 dirigí la càtedra de llengua i cultura catalanes "Mn. Pere Pujol" a la Seu d'Urgell.
Des de 1971 fou el president del grup d'Òmnium Cultural de l'Alt Urgell, i durant molts anys impartí cursos  de reciclatge en llengua i cultura catalanes per als mestres de l'Alt Urgell, Andorra i Cerdanya.
L'any 1975 fou nomenat director del Museu Diocesá d'Urgell, cárrec que exercí fins l'any 1990, i va confegir el catàleg de llurs peces, que publicà a Urgellia.
Fou el corrector oficial de les publicacions del bisbat, Urgellia í Església d'Urgell.
Guardons rebuts per la Generalitat: en 1984, el Diploma de Reconeixement de Mèrits de la Generalitat de Catalunya, Direcció del Patrimoni Artístic; en 1985, el guardó de la Creu de Sant Jordi, i en 1988, la Medalla Francesc Macià.

Morí el 6 de maig de 1992 a Igualada i fou enterrat a Oliana, la seva vila natal.

LLIBRES .- JAUME CLAVE CINCA. Primari de 1959

Nat a Sanaüja (Segarra) el 1947. Estudia als seminaris de la Seu i Solsona, acaba estudis de teologia i magisteri, no s'ordena, treballa a la Banca i actualment està prejubilat. Ha escrit llibres de temàtica sorprenent, com són: Recorregut toponímic per la Seca, la Meca i les Valls d'Andorra. La revolució de Mart. Les arrels més antigues . ATHANÀGIA, història i localització de la Numància catalana. Tornar a creure en dos dies.

"... el pas del temps em dol i sense fe fóra desesperant"

"... sóc molt crític amb tots els exseminaristes, tant de la Seu com de Solsona, com de tot arreu. Aneu molt equivocats, sou bones persones, excel·lents, però heu perdut la fe del Seminari Menor..."

".......en el meu blog em declaro obertament conspiranoic, que ni sabreu què és: contra la falsa ciència oficial "... "....la falsa teoria de l’evolució amb milions d’anys absurds i gratuïts."

  Aquell any vam entrar molts, potser vam ser el curs més nombrós de tota la història del nostre Escorial de los Pirineos. Uns 60 nens. Ens donaven un número per ordre d’arribada. Fa pocs anys que se’m va oblidar el número exacte que tenia, potser el 56 (o el tenia el Gonzalo?), vaig ser l’últim d’arribar aquell 1 de setembre de 1959; l’endemà deuria arribar el Zúñiga, potser amb el 57, que venia de Gósol, un racó de món incomunicat, i perquè l’Arenas tenia el 58 si mal no recordo, i que s’incorporaria més endavant amb algun més, com el Joan Parellada, aquest potser al segon curs com el Cosconera, i esmento aquests noms perquè crec que són dels més desapareguts, llevat del Cosconera i del Gonzalo que d’aquest sí que el veiem i coneixem bé, com la seva trajectòria per la famosa banca andorrana. Ho recalco perquè, de tanta colla com érem,  cap va arribar a ser ni tant sols ordenat. Potser en això també vam ser únics.

Hi vaig fer els dos primers cursos, temps suficient per conèixer molts capellans del Bisbat entre professors, canonges, seminaristes de cursos superiors que es van ordenar i que després trobava dispersats  per totes les parròquies del Bisbat al dissoldre’s el Seminari. Per motius familiars vaig traslladar-me al Seminari de Solsona. Allí eren un curs d’uns 25 seminaristes. Vaig arribar a l’onzè curs, el 3r curs de Teologia a Sant Cugat, on em vaig retrobar amb els antics companys de la Seu que encara perseveraven, com l’estimat Jesús Fité que ens ha deixat el 2016. Va ser una crisi de fe, com a tants els passaria, però anys després volia retornar i ja no em van voler, degut a que el meu tarannà els semblava massa conservador i no ho dic en pla de crítica. En el fons tenien raó perquè tal com han anat les coses segurament hauria tornat a fracassar.

 Eren temps molt convulsos a l’interior de l’Església, i en canvi a fora vaig portar una vida molt tranquil·la, amb el treball rutinari de la banca i llegint molt a les biblioteques. Vaig descobrir el món de la toponímia, la qual m’hauria de portar molt lluny, com no li ha passat mai a ningú en aquest camp. Ai, aquells poblets dels voltants de la Seu, els portava al cor quan en vaig marxar: Ortedó, Estamariu, Bescaran, Calvinyà, Arséguel, Ges, Alàs, Arfà, Adrall, també els Inferns... És el que ressalta en els meus llibres.

 Finalment em vaig casar molt tard, als 51 anys,  amb la Montserrat Folch Puigpiqué, i vam tenir dos fills, Llorenç i Martí. He escrit algun llibre, he tingut dos fills i he plantat algun arbre fruiter. No em puc queixar, però el pas del temps em dol i sense fe fóra desesperant. I una cosa: tot i que els estimo molt, sóc molt crític amb tots els exseminaristes, tant de la Seu com de Solsona, com de tot arreu. Aneu molt equivocats, sou bones persones, excel·lents, però heu perdut la fe del Seminari Menor i no dic del Major perquè allí les coses ja van començar a trontollar. Heu de recuperar aquella fe abans que sigui massa tard, costi el que costi, perquè era tot veritat. Fer com si creguéssiu, pregar, anar a missa... També això m’he esforçat en dir-ho en els meus llibres perquè la crisi de fe que jo vaig passar, la vaig superar molt aviat i lo lògic era que volgués retornar perquè de crisi sentimental no en vaig tenir cap. Jo desitjaria el mateix, ja al cap de tants anys, per a tothom. Tots vam ser pastats igual.

 Aquell Catecisme que ens apreníem de memòria i que presumiblement havíem d’ensenyar a la quitxalla en el futur, ens sobreviurà perquè era tot veritat. Allò era tot veritat, i el món que vivim és tot mentida. I això és el que intento plasmar. I en el meu blog em declaro obertament conspiranoic, que ni sabreu què és: contra la falsa ciència oficial. Aquesta no sols està equivocada sinó que editorials de llibres i mass media, subtilment censurats com estant sense que ningú se n’adoni,  menteixen intencionadament per tal d’orquestrar un món sense Déu, com la falsa teoria de l’evolució amb milions d’anys absurds i gratuïts. Per exemple, un entre mil. Acaben de dir que s’ha descobert un sol a 40 anys llum amb planetes semblants al nostre, que podrien estar habitats, i ningú no ho qüestiona. Tot és mentida. Com voleu saber què hi ha a 40 anys llum? El meu fill petit diu: S’han passat 50 anys dient que no sabien si hi havia aigua a Mart, encara que ho sabien de sobres, i ara ens diuen que n’hi ha a 40 anys llum! La intenció de la notícia, però, és clara. Publicada de sobte a tots els diaris sionistes del món amb luxosos articles i gravats falsos, llargament preparats, ens volen fer idolatrar la ciència i fer perdre la fe a la gent perquè ens creguem que el dogma cristià no va ni amb rodes. I això ho he pogut deduir abans de veure-ho confirmat per uns que en saben més a:

 http://esclavosdelsistema11.blogspot.com.es/ .

Som esclaus certament, i no ho sabem, de les totpoderoses sectes secretes que governen el món amb l’anomenat Imperi Secret sionista, cada cop més vigent i descarat. Ja ningú parla del món obrer, ara l’esquerra predica el gènere i ens ho empassem perquè lo bo és ser d’esquerres, encara que vingui del Soros i del ja difunt Rockefeller, 101 anys, tan preocupats per reduir la població mundial amb la destrucció de l’amor romàntic i de la família i molts altres recursos, com els chemtrails. Va ser l’Antoni Font qui em va parlar per primera vegada dels illuminati a la trobada de la Seu dels 50 anys. Jo llavors no en sabia res i això que ell no hi creia ni l’importava. I en el fons o al capdamunt de tot, si poguéssim tibar del fil,  hi trobaríem el dimoni en persona, sense metàfora, en el qual ja no creiem, però ells sí. Ai, el dia que la gent se n’adonin! Serà massa tard! Internet és l’únic mitjà lliure fins que els Amos del món i de la Premsa, o sigui, els illuminati, que jo sí que hi crec, diran prou. Allí m’he informat, a Internet, i .... en la toponímia i les etimologies dels noms, que són un filó de coneixements sorprenents encara totalment inexplorat, a no ser en una petitíssima part per mi. I així i tot, el que n’ha sortit, com es pot veure en  la meva web:

  www.indretsambmisteri.es

oOo

Jaume Clavé és autor de Tornar a creure en dos dies, un llibre considerat per Silveri Garrell "el millor llibre que he llegit després de la Bíblia"

Llibre destinat als que se senten incòmodes en la incredulitat i que voldrien recuperar la fe senzilla i confiada de la seva infància, sense el fantasma pertorbador de la ciència mal entesa Aquest títol de llibre pot semblar potser massa prometedor o massa provocatiu.

Hi trobareu molta cultura religiosa i una gran diversitat de temes, tractats de forma directa i en un llenguatge planer. Com per exemple, l’error de la teoria de l’evolució i de la crítica dels evangelis, que diu que aquests no són fiables. Es repassen els grans temes del més enllà, com el cel, purgatori i infern, també els miracles, la resurrecció de Jesús, la situació de crisi de l’Església actual, el futur que ens espera segons la profecia de sant Malaquies sobres els Papes; si l’Església és o no l’únic mitjà de salvació...

I tot això apuntalat amb una descoberta inèdita del vertader significat de moltes etimologies: pecat, religió, la Torà, ànima, litúrgia, àngel... i que fins ara eren errònies. Un capítol molt suggestiu versa sobre L’odissea del nom dels planetes. Per primera vegada reapareix el vertader significat que tenen els noms dels planetes, com per exemple que el planeta Saturn vol dir boomerang.

En fi, impossible dir en què consisteix exactament aquest llibre,destinat als que se senten incòmodes en la incredulitat i que voldrien recuperar la fe senzilla i confiada de la seva infància, sense el fantasma pertorbador de la ciència mal entesa

PDF gratuït Tornar a creure en dos dies

.

RECORDS MINISTERIALS .- Mn. Jordi GASCH

Mossèn Jordi GASCH, va ser ordenat sacerdot pel bisbe Ramon Iglésias  Navarri,  a la capella del Seminari.  Era a finals de novembre de l'any 1957. En la seva formació sacerdotal al seminari de la Seu, en els últims anys, va sofrir els  mètodes  del "pare" Quer, que no deixaren indiferent a ningú, i que ell els visqué com una  autèntica dictadura espiritual.

Desprès d'una dilatada tasca pastoral al bisbat,  que el portà de la vicaria de Ponts  a la rectoria de Puigcerdà, l'any 2007 li arribà  la seva jubilació que, des de llavors, la comparteix amb una colla de companys a la residència del Seminari.

Tot aquest llarg trajecte vital de cinquanta anys, ve relatat d'una manera ordenada i amena en aquest llibret de memòries,  de  mig centenar de pàgines,  anomenat:

Records Ministerials.

Si el vols llegir, clica damunt la imatge.

ILLA DE PASQUA .- Francesc AMORÓS I GONELL

El nostre company de Penelles,  primari de 1957, en Francesc AMORÓS I GONELL, acaba de publicar a la prestigiosa revista, HISTORIA NATIONAL GEOGRAPHIC,  un article que porta per títol : LA ISLA DE PASCUA. EL ENIGMA DE LOS MOAI.  És un treball molt complet i amb una il·lustració fantàstica i molt didàctica.

Deixem per més endavant fer una ressenya, en aquest Blog, d'aquest personatge tan singular, com a historiador, investigador i divulgador. Per anar fent boca podeu comprar l' últim número - 143- de la referida revista i gaudir dels seus coneixements.

LLIBRES.-

Novetat Editorial. Agost 2015  Pagès Editors

"CONFESSIONS D'UN EXCAPELLÀ DE TAÜLL" 

Parla el mossèn de Puigcerdà, Llimiana i Ripollet

Ara fa un parell d'anys, Juliol de 2013, el nostre company ,en Francesc RIBES, ens va sorprendre amb la seva Òpera Prima " LA VALL DE LA FI DEL MÓN", indispensable per els que vulguin conèixer les arrels i vicissituds de la gent i els pobles de la seva vall:  La Vall de Boí.  El llibre, degut a l'èxit de la seva acollida, ronda actualment en la segona edició i a les portes d'una tercera.

 La nova publicació, "Confessions d'un excapellà de Taüll," explica la història de Fc. RIBES, un mossèn heterogeni que ha passat per les parròquies de  Puigcerdà, Llimiana i Ripollet. El llibre parla de la seva infància a Taüll, del seu pas pel Seminari de la Seu d'Urgell, on s'hi va estar fins l'any 1966, així com dels professors més significatius , els companys,les rutines diàries i el sistema disciplinar. Francesc RIBES també explica la gradual obertura al món  exterior abans i després del Concili Vaticà II i la insòlita història del pare Joan Quer. El llibre ofereix una mirada heterodoxa, mordaç i humana sobre la jerarquia eclesiàstica, el clergat i els laics dels anys seixanta i confessa el gradual  desencant cap a la seva vocació, que el condueix a deixar l'Església  per  convertir-se en professor.  Confessions d'un excapellà de Taüll és un relat que parla sobre l'amistat, l'amor, el celibat i l'Església, amb una sinceritat descarnada i inusual.

LLIBRES

"CATALUNYA: NOUS HORITZONS"

Pagès Editors.

Llorenç SCHEZ. VILANOVA

El nostre company, Llorenç SÀNCHEZ I VILANOVA, amb aquest nou llibre fa una aportació molt destacada a la causa de Catalunya. L'obra, prologada per en Joaquim Ferrer, ex conseller de Cultura de la Generalitat, és un ampli assaig sobre el trascendental tema de la independència de Catalunya. El llibre conté a més del Pròleg, una introducció, 21 capítols, una llarga conclusió i un Apèndix final.

L'autor, a més de la descripció que fa de les arrels històriques del problema, ens trasllada als escenaris de futur, per abordar, així, els principals problemes que poden ocórrer en la separació de Catalunya d’Espanya.

I en aquest sentit ens parla de les pensions i prestacions socials, del deute, de la hisenda, de la defensa i seguretat ciudadana, de la justícia, de la integració a Europa, de l’energia i d’altres qüestions que, inevitablement, sorgiran des dels primers dies de la nova Catalunya. Som davant d’un llibre redactat amb coneixement de causa i que aspira a contribuir, des de seriosos plantejaments, a la gran causa de Catalunya, enfrontada a la més transcendental de les decisions (Josep M. Terricabras).


Llorenç Sànchez i Vilanova  (Barcelona, 1930). És autor d’una vasta obra de temàtica diversa: història, poesia, teatre, assaig, traducció, biografia, guionatge, article d’opinió, obra de pensament, estudi diplomàtic... Són més de cent cinquanta títols enmig d’un esforç que no cessa. En aquest extens corpus són rellevants els treballs dedicats a la historiografia amb obres sobre El Pallars o la Val d’Aran. D’altra banda, ha destacat com autor d’interessants treballs de reflexió i de pensament, sense que hagi estat absent de la seva obra la problemàtica de Catalunya, amb les seves múltiples vicissituds.

LLIBRES

 “ELS CLAVERIA, L’evolució de la pagesia catalana.

 De Castellgalí a Barberà del Vallès…”.

Nou llibre biogràfic editat pel nostre company, Miquel  ZAMBUDIO DIAZ.
Es tracta de la història d’una família pagesa catalana, originària de Castellgalí (Bages) i que, passant per algunes masies del poble de Mura, anirà a viure l’any 1900 a una gran masia de Barberà del Vallès. Antecedents històrics, semblances personals, descripcions de les masies, algunes ja inexistents, el període de la guerra civil i arbres genealògics de la família Claveria, conformen aquest  treball.

El llibre és pot adquirir als següents punts :

Sabadell: Llibreria La Llar del Llibre (carrer Sant Antoni)

Terrassa : Fleca Carné (Arraval de Montserrat,26)

 Sant Vicenç de Castellet: Estanc-Papereria Canal (carrer Gran,49)

El preu del llibre és de 12 euros. També es pot sol.licitar directament a l'autor, qui els hi farà arribar per correu i en aquest cas el preu és de 15 euros, i els indicarà la forma d'efectuar el pagament bancari.

    Email :mzambudio@hotmail.com

BON NADAL 2014 I MILLOR 2015

S'acaba l'any i altre cop el Nadal.  Sopesdesapos i els "penúltims"  us desitgem que passeu unes MOLT BONES FESTES i UN MILLOR ANY 2015.

 Com ja és costum, amb aquest petit VÍDEO,volem compartir amb tots vosaltres unes  Nadales  entranyables, que, en el caliu de la sobretaula d'aquest  darrer dinar de l'any, hem entonat sota la condescendent batuta  del nostre amic  Sotelo. A més, us  podreu recrear escoltant  un fracment del Poema de Nadal de JMª. de Sagarra, recitat per  en Cereza.

                      

També, el nostre company Miquel Zambudio i Díaz ens REGALA la seva nova "mussolada":             " La Xina: I un fort vent va tancar  la porta per sempre"

Relat de suspens amb un final imprevist, en un entorn i uns personatges que us seran familiars, molt familiars

 

EL PODEU LLEGIR
(clicant damunt el llibre)

Es van assabentar d'alguna cosa aquestes dones ?

CLICA AQUÍ

" UNXICDETOT" Llibre de Motxilla i Foc de Camp. 1-4

Hem recuperat del calaix on jeia des de feia molt de temps, un llibret nascut per allà als anys seixanta al nostre Seminari de la Seu. Té una quantitat considerable de pàgines mecanografiades que recullen, tal com  indica el seu índex, una  diversitat de temes festius:  Poesies, Monòlegs, Guions Radiofònics, Diàlegs Escenificats, Pallassades, Representacions i "xistes" escenificats, Jocs per fer Focs de Camp, Ripios per Salmejar i , també, Temes serios per a pensar. 

Aquest material, manufacturat pels Escoltes de l' Agrupament Sant Ermengol del Seminari, va alegrar les nostres vetllades i les nostres  sortides al camp, i la seva confecció va requerir la col.laboració de molts companys .

Seria una llàstima no haver-lo desvetllat.  Volem que la innocència, frescor i alegria que apleguen els seus fulls ens pugui delectar uns moments,  mentre un somriure melancòlic  ens fa retrocedir a aquells anys.

El llibre és feixuc. Cent vuitanta quartilles a doble pagina pulcrament mecanografiades.  Ja us podeu imaginar l'esforç que això va representar en aquells temps,a més de la tria i selecció del material. Consequenment, publicar-ho al blog és laboriós, així que, per no cansar-nos-hi i cansar-vos, mirarem de penjar-ho de manera addicional en quatre entrades en diferents moments.

Tot seguit podem llegir el que ens diu UNXICDETOT

        "UNXICDET0T sóc jo i per tu, ja que ara sóc teu. Van pensar fer-me en una reunió de Clan i m'han fet en un treball que els hi ha ocupat tres cursos, els Escoltes de l'AGRUPAMENT SANT ERMENG0L.

Com pots veure, doncs, no m'han fet unes mans expertes, sinó mes aviat uns cors de ritme franc i decidit,que estimen la natura, que estimen la alegria, que estimen la cançó, que estimen... UNXICDET0T.

Per fer-me i fer que arribés a les teves mans han buscat per tot arreu, i per això en mi hi trobaràs un recull de moltes coses que potser hauràs vist ja publicades en altres llocs i que t'havien cridat l'atenció, que tal volta, potser havies pensat copiar-les en la teva llibreta de treball.

Tinguis present que com que sóc UNXICDET0T, no m'aqradarà ésser com una peça de museu que es guarda en un marc perquè es conservi millor. A mi m'agrada viatjar amb qualsevol medi de locomoció però sobre tot m'agrada d'anar amb motxilla.

Als llocs que tinc mes il.lusió de participar és als focs de camp i a les vetlles.

Ja ho veus amic que sóc tot per tu i que ni tant sols et demano que em tractis bé.

La meva il.lusió és sembrar alegria.

Per totes aquestes coses, els Escoltes de l'AGRUPAMENT DE SANT ERMENGOL desitjant servir-te m'han fet, i ara em posen a les teves mans amb tot el seu goig. "

AGRUPAMENT SANT ERMENGOL

Seminari .- La Seu d'Urgell .- ABRIL 1968

La PRIMERA part de QUATRE

SI EL VOLS LLEGIR CLICA AQUÍ

                                     

LLIBRES.- "ANYS DE PENITÈNCIA" . Llorenç SÀNCHEZ VILANOVA

Llorenç Sànchez i Vilanova, reconegut divulgador, té publicats prop de dos centenars de llibres, d’història, biografia, articles d’opinió, poesia, assaig, teatre… Se`l considera un especialista en història pallaresa, principalment de la Pobla de Segur i de la Conca de Dalt.

L’any 1941 entra al SEMINARI de la Seu d’on en sortirà al cap de quatre anys. Les seves experiències, pel que va veure i pel que va patir, no poden ésser més negatives. En el seu llibre " ANYS DE PENITÈNCIA, ens deixa un testimoniatge de primera mà, del pas per aquella Casa, redactat, tal com diu ell : " des de la sinceritat i de l'esperit de llibertat que sempre m'ha acompanyat quan he tractat de comunicar quelcom..." , i ... " Ben lluny d'ésser un libel, és un relat, inspirat des de la més rigorosa objectivitat, i sense cap mena de ressentiment, en la simplicitat d'uns fets."

SI EL VOLS LLEGIR, CLICA AQUÍ

                                         

LLIBRE PRIMARIS 1962, en el seu CINQUANTENARI

ENHORABONA !!

Un PART llargament esperat, desprès de dos anys de gestació. No sols, el nounat ha sortit amb un pa sota el braç, sinó amb  títol de forner. 

La seva il.lusionada família ens comunica amb molt de goig el seu infantament.

Què millor que fer la seva transcripció:

"Em fa plaer comunicar que després de dos anys de treball i amb motiu de la nostra trobada en el 50e aniversari (setembre 2012) de l'entrada al Seminari, hem aconseguit publicar un llibre que és un resum de records i vivències de l'estada al Gran Casal.
El llibre, de 315 pàgines, està composat de 15 relats de companys de curs, 10 relats de superiors que ens van acompanyar en el recorregut de la nostra estada, un record dels que ja ens han deixat, unes 200 fotos, còpies de documents entre els que hi ha l'entrevista que es feia a tots els alumnes al primer curs i que es publicava a la revista Divino Afan, un breu resum de la trobada, i un petit resum del que va ser de nosaltres desprès del pas pel Seminari."

COMANDES: sopesdesapos@gmail.com

                                           PREU: 10€

LLIBRES .-

NOVETAT EDITORIAL, Juliol 2013

                                                " LA VALL DE LA FI DEL MÓN "

                                                              Pagès editors

INVITACIÓ

EL DISSABTE,  DIA 20 DE JULIOL, COINCIDINT AMB EL PRIMER DIA DE LA FESTA MAJOR DEL POBLE DE TAÜLL, EN EL MARC DE L'ESGLÉSIA ROMÀNICA DE SANTA MARIA, ES FARÀ LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE.

       

Francesc RIBES JUANATI

Viatge pels noms mítics de la Vall, aquest llibre és un compendi i amalgama de moltes i diverses experiències centrades en la vida del seu autor i en els punts centrals de la història de la Vall de Boí. Convençut de la íntima veritat sentida de llavis de la gent noble i sincera d’aquests pobles ha rescatat de l’oblit els noms llegendaris de la seva infància en un idíl·lic i solitari lloc, encara ple de vida. Ens porta notícies dels cims de les muntanyes, de les cases, dels pastors transhumans, de les seves valls incomparables i els seus estanys misteriosos; dels pobles, fires, religió, moral, remeis medicinals, diversions. Francesc Ribes col·loca el focus de la seva observació en el fondo del ser i l’existència dels habitants de la Vall en la qual l’edat mitjana perdurà fins a principi dels anys seixanta. Eren uns pobles aïllats. El temps passava a poc a poc. La vida es desenvolupava ordenada, anunciada i dirigida per les campanes de les esglésies romàniques tot i que no faltaven festes i celebracions que trencaven la monotonia. Malgrat que és un llibre Local presenta una visió universal. 

Aquestes pàgines pretenen reflectir l’aventura de l’esperit d’un poble, composta d’un viatge inacabat en una complexa ramificació que és pregunta i també intuïció de la seva resposta. Un espai de tenacitat, de il·lusió, de lucidesa i d’angoixa, agitat per mil tempestes i convulsions  poblats per éssers reals que el temps ha transformat en fantasmes. 

L’autor espera que recorris el teu camí amb algun profit a la llum de la teva pròpia peregrinació i s’atreveix a pensar que la curiositat t’acompanyarà fins al final. 

I N V I T A C I Ó

LLIBRES

LA GENT DEL SEMINARI  ESCRIU

NOVETATS:

Marc-2013

                                      "JOAN QUER: UNA REVOLUCIÓ CONTRADICTÒRIA"

              Sopesdesapos Edicions
     

Francesc  RIBES 

En Francesc RIBES de Taüll, amb aquest treball , s’ha atrevit a fer una aproximació al trauma o revolució, que va representar el pas de mossèn QUER pel seminari d'Urgell,  com a Director Espiritual.

 És plenament conscient que altres persones, més  properes i més implicades en els fets, haurien pogut rescatar, molt millor,  de l’oblit,  aquella experiència tant alliberadora per a uns, com amarga per a  uns altres.

Agraïm-li a en Ribes el seu coratge en aquesta tasca, doncs tal com diu  en Pere Lluís “ és una historia complexa i difícil de reconstruir”.

SI EL VOLS LLEGIR O DESCARREGAR CLICA AQUÍ                                                                                                        

oOo

"EL LLOP DE MONTAMARA"

Viena edicions

Desembre 2011

Xavier SUESCUN

En les primeres albors del segle XX se senten nítidament els udols angoixants del llop, la seva desaparició de les valls de Tavascan és imminent. Jan de Bernaduca, des de les bordes de Quanca i dins el seu repixat bressol, en rep d’alguna manera els efluvis subtils i creix en harmonia amb els durs dictats de la vall. 

El seu afany de llibertat, però, i de recerca a la qual no ha volgut posar límits l’impel·leix de les muntanyes a Barcelona. El Llop, a ciutat, es deixa embolcallar per la disbauxa del Paral·lel i l’aspiració a la utopia, sense adonar-se que al seu voltant tot s’esvallega. Amb tot, hi ha personalitats a qui haver estat xuclades per l’abisme fa capaces de gestes increïbles.

 Xavier Suescun va néixer el febrer del 1945 a Tavascan, cap de la Vall de Cardós, al Pallars Sobirà. Després de cursar estudis de filosofia, es va convertir en un rodamón escèptic i un cínic bel·ligerant. Aspre i anàrquic, viu a Olot, on, a l’empara d’una naturalesa exuberant, ha escrit la seva primera novel·la, El llop de Montamara.

oOo

Octubre - Novembre 2012

"CAMINS ENTRE PI ROIG I PI NEGRE"

Pagès editors

El coratge dels emigrants i perseguits al Pirineu

Mn.Ermengol DONISA  

Famílies senceres marxaven cap a França mogudes per la necessitat de guanyar dobletes d’or. Molts, per raons polítiques i de guerres, pujaven els ports amb ganes de tornar aviat, però alguns van desaparèixer per sempre. Contrabandistes, pastors i partisans es convertiren de sobte en passadors i guies de gent fugitiva que pagava bé. Com un somni, grups d’homes armats apareixien sempre a boca foscant pels pobles fronterers i passaven per les cases de pagès demanant queviures per a poder continuar el camí d’alliberació del feixisme. La vida de milers d’hispans i europeus, fugides i tornades sota el sol i la resplendor de la lluna, amb neu i torb per aquelles muntanyes, és recollida i explicada dins un mirall de realitats històriques i situacions imaginàries. D’una manera ben entretinguda es troben, en totes i cadascuna de les seves pàgines, persones amb coratge que buscaven la llibertat i la pau.

L’autor, fill d’Espot, capellà del bisbat d’Urgell i del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, és llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i publicà Brots de Pi ara fa dos anys. 

oOo

       "GUIA DELS INDRETS MÍTICS I LLEGENDARIS DE LA RIBAGORÇA ROMÀNICA"

Cossetània Edicions

Pep Coll

Guia dels indrets mítics i llegendaris de la Ribagorça romànica El treball consisteix en la descripció d’un centenar d’indrets en els quals la fantasia popular ha teixit històries fantàstiques o més o menys llegendàries al llarg del segles (coves d’encantàires, planells de bruixes, tarteres de minarons, imatges miraculoses...). Aquesta guia es proposa estudiar aquells indrets del territori on la imaginació dels ribagorçans ha situat fets que van tenir lloc en un època ancestral o bé en un passat concret, però mitificats amb el pas del temps per la visió del poble. Es tracta en la majoria dels casos de narracions, fantàstiques o senzillament curioses, que intenten explicar l’origen d’una advocació religiosa, l’origen d’un nom de lloc o qualsevol altre fenomen, sigui geològic, històric, artístic, administratiu... 

                                                                     oOo