FOTO CENTENARI - MÚSICA D'ANDRÉ RIEU - SEGONA PART "UNXICDETOT"

L'any 60 del segle passat, el Seminari de la Seu va commemorà el seu CENTENARI. Si ho haguessin demorat un any, que tampoc passava res,  ara us ho podria explicar,doncs jo encara no hi era,  però es veu que els fastos, amb excel.lències i eminències, no es podien aplaçar. A l'any següent, essent, llavors, una miniatura de seminarista,  els companys grans  em comentaven amb indisimulada salivera, que el dia de la Festa van menjar  pollastre.  Pollastre del d'abans. Això és tot el que jo sabia del centenari.

Ara, rellegint  el Divino Afant de l'epoca,  m'he assabentat de la gran quantitats d'actes, tan religiosos com  culturals i esportius, que es realitzaren,  orientats a enaltir aquella efemèride. Prou que s'ho valia. Cent anys, 1860-1960,  són cent anys.  

I com passa en els grans esdeveniments no hi podia faltar la fotografia de rigor. I aquí la tenim. Quin goig que fa contemplar aquesta pulcra i llustrosa imatge.  Rostres  juvenibols i cofois empalats a la corbata i altres, de més madurs, embolcallats amb les sotanes. No siguem cruels.  Hi ha tota la força viva del Seminari Major. Soldadesca, caporals i oficials. 

Aquesta i altres instantànies, que avui pengem als nostres Àlbums, - ALTRES CURSOS - ens les ha fet arribar en Robert CAMA. 

 Algú s'atreveria a identificar a tots els personatges de la fotografia ?  Ens podeu adreçar les vostres identificacions, d'esquerra a dreta i de dalt a baix.  Insistiré.  Au, feu algun esforç.

Aprofito per  desitjar-vos que passeu un Bon Estiu, intentant escapolir-vos de la calor i gaudir de la família i els amics.   Fins al setembre. 

DELECTEU-VOS, EN AQUESTA ÈPOCA ESTIUENCA, AMB LES  ESPECTACULARS INTERPRETACIONS DE L'ORQUESTRA D'ANDRÉ RIEU

André Rieu (Maastricht, 1949) és un violinista, compositor i director d'orquestra neerlandès.

Violinista de música clàssica. L'any 1987 va fundar la Johan Strauss Orquestra, amb la qual va donar un toc diferent i personal a la música clàssica i a la posada en escena dels concerts, que inclouen disfresses, globus i jocs de llums multicolors. Per a popularitzar la música clàssica, i entrant en l'àmbit de la música lleugera, no dubta a barrejar temes de música popular com La Bamba amb, per exemple, simfonies de Beethoven. Aquesta orquestra va començar a tenir molt d'èxit a partir de 1995, en especial amb les versions de valsos.

EL DANUBI BLAU

LA PALOMA

I MÉS DEURES PER AQUEST ESTIU...

En el seu dia vàrem fer una entrada, en aquest blog,  dedicada al Llibre de Motxilla, "unxicdetot",  des d'on es pot accedir a la PRIMERA PART del seu temari,  de les quatre que estan previstes penjar :

 -UNXICDETOT" Llibre de Motxilla i Foc de Camp.    1-4. 

i fèiem el següent comentari:

 "El llibre és feixuc. Cent vuitanta quartilles a doble pagina pulcrament mecanografiades. Ja us podeu imaginar l'esforç que això va representar en aquells temps,a més de la tria i selecció del material. Conseqüenment, publicar-ho al blog és laboriós, així que, per no cansar-nos-hi i cansar-vos, mirarem de penjar-ho de manera addicional en quatre entrades en diferents moments."

Aquí tenim, doncs, la SEGONA PART.  2-4

SEGONA PART DE QUATRE ( 2-4)

" UNXICDETOT" Llibre de Motxilla i Foc de Camp. 1-4

Hem recuperat del calaix on jeia des de feia molt de temps, un llibret nascut per allà als anys seixanta al nostre Seminari de la Seu. Té una quantitat considerable de pàgines mecanografiades que recullen, tal com  indica el seu índex, una  diversitat de temes festius:  Poesies, Monòlegs, Guions Radiofònics, Diàlegs Escenificats, Pallassades, Representacions i "xistes" escenificats, Jocs per fer Focs de Camp, Ripios per Salmejar i , també, Temes serios per a pensar. 

Aquest material, manufacturat pels Escoltes de l' Agrupament Sant Ermengol del Seminari, va alegrar les nostres vetllades i les nostres  sortides al camp, i la seva confecció va requerir la col.laboració de molts companys .

Seria una llàstima no haver-lo desvetllat.  Volem que la innocència, frescor i alegria que apleguen els seus fulls ens pugui delectar uns moments,  mentre un somriure melancòlic  ens fa retrocedir a aquells anys.

El llibre és feixuc. Cent vuitanta quartilles a doble pagina pulcrament mecanografiades.  Ja us podeu imaginar l'esforç que això va representar en aquells temps,a més de la tria i selecció del material. Consequenment, publicar-ho al blog és laboriós, així que, per no cansar-nos-hi i cansar-vos, mirarem de penjar-ho de manera addicional en quatre entrades en diferents moments.

Tot seguit podem llegir el que ens diu UNXICDETOT

        "UNXICDET0T sóc jo i per tu, ja que ara sóc teu. Van pensar fer-me en una reunió de Clan i m'han fet en un treball que els hi ha ocupat tres cursos, els Escoltes de l'AGRUPAMENT SANT ERMENG0L.

Com pots veure, doncs, no m'han fet unes mans expertes, sinó mes aviat uns cors de ritme franc i decidit,que estimen la natura, que estimen la alegria, que estimen la cançó, que estimen... UNXICDET0T.

Per fer-me i fer que arribés a les teves mans han buscat per tot arreu, i per això en mi hi trobaràs un recull de moltes coses que potser hauràs vist ja publicades en altres llocs i que t'havien cridat l'atenció, que tal volta, potser havies pensat copiar-les en la teva llibreta de treball.

Tinguis present que com que sóc UNXICDET0T, no m'aqradarà ésser com una peça de museu que es guarda en un marc perquè es conservi millor. A mi m'agrada viatjar amb qualsevol medi de locomoció però sobre tot m'agrada d'anar amb motxilla.

Als llocs que tinc mes il.lusió de participar és als focs de camp i a les vetlles.

Ja ho veus amic que sóc tot per tu i que ni tant sols et demano que em tractis bé.

La meva il.lusió és sembrar alegria.

Per totes aquestes coses, els Escoltes de l'AGRUPAMENT DE SANT ERMENGOL desitjant servir-te m'han fet, i ara em posen a les teves mans amb tot el seu goig. "

AGRUPAMENT SANT ERMENGOL

Seminari .- La Seu d'Urgell .- ABRIL 1968

La PRIMERA part de QUATRE

SI EL VOLS LLEGIR CLICA AQUÍ

                                     

"VINCULUM", REVISTA AMANUENSE DELS PRIMARIS DE 1946

En els concorreguts dinars "DEL PENÚLTIM  DIJOUS DE CADA MES", que un grup de companys tenim per sana costum  acudir, a més d'endrapar, s'hi fan intercanvis d'interessants comentaris i , a vegades, de "MATERIAL", com ha estat en aquest darrer àpat, gràcies a la col.lobarió d'en Josep VIDAL.

Aquest, no és un material qualsevol. Són objectes molt cobejats, no sols per la seva autentificada antiguitat, sinó per ser uns documents exclusius, que ens atansen a un temps, una gent i una casa. I, per a més inri, la seva cuidada  manufactura,  feta amb ploma, plomilla, tinta i tinter, incrementa considerablement el seu valor.

 Material antic, exclusiu i valuós.

Avui, doncs, ha arribat a les meves mans un d'aquests objectes tant preuats: tot un dossier de més d'un quilo de pes, que conté, foradats i atrapats en una molla, un grapat de números de la revista VINCULUM.

Segons dedueixo i m'han comentat, aquesta "revista" fou una publicació dels primaris de 1946, que l'engendraren al cinquè curs d'humanitats, any 1951 i convisqué amb ells uns quants anys més.

Firmen les seves  habituals col.laboracions els joves següents: Fuertes, Martín, Mestres, Cabanas, Altadill, Solé ,Soley, Miró, Brescó, Tramosa, Pere Lluís, Vidal, Sorribes,..... Compte amb alguns dels noms !!

Uns magnífics i acurats dibuixos, a la portada de cada número, donen pas a tot un seguit d'articles de prosa florida i temàtica diversa: editorial, reflexions espirituals, filosofia, crònica, noticiari, humor...

La caducitat dels temes i  la seva escriptura manual  ha estat  una dificultat per a la seva lectura. Davant d'aquest obstacle, he volat ràpid a gaudir de les vinyetes, orles, floritures i, molt especialment, dels dibuixos tant ben traçats, en  la seva plana dels acudits (Humor).

Tenim referències, escrites  i verbals, de l'existència d'altres publicacions que encara no hem pogut localitzar.
La més anomenada i emblemàtica  : revista BOY. Probablement, com el seu propi nom indica, "se'n va anar..., i tornarà?".

UN PETIT TAST

FULLEJA LES PAG.D'HUMOR    

MIRA ALGUNES PORTADES

ELS MÉS AGOSARATS
EN PODEU LLEGIR
 UN NÚMERO.

Que Déu us ho pagui