26/12/18





Apunta-t'hi! 


BONES FESTES .- Poema de Nadal de R. Torrent. Maria i Josep no troben pis a Andorra de Mossèn Ramon i Mussolada de M. Zambudio.



En l'escalf entranyable d'aquestes Festes Nadalenques, Sopesdesapos que últimament s' ha tornat una mica mandrosa, vol també atiar el foc, compartint amb tots vosaltres  aquest curt vídeo del petit pessebre del menjador de casa i desitjar-vos  FELICITAT I PROSPERITAT.

BONES FESTES




Com ja és tradicional en aquestes dates,  la CORAL CANTICORUM,  que dirigeix el nostre company Tito SOTELO,  ens ha tornat a delectar amb un recital de cançons clàssiques i de nadales compartides amb el públic.  Aquest any, la cantada no ha pogut ser a l'església parroquial, que tant s'hi prestava, degut a unes obres i ha tingut lloc al centre "Els Propis" de Nou Barris. Com de costum,  i s'agraeix, desprès de l'actuació s'ha servit un petit refrigeri.




"ELS PENÚLTIMS" continuem forts en les trobades mensuals  compartint taula al restaurant TROBADOR, a tocar de Plaça Catalunya,  rambla Catalunya 2. En Jordi Badia es el company  que amb il.lusio i constància no deixa que cap PENÚLTIM DIJOUS DE CADA MES passi  sense convocatòria. L'assitència és prou nombrosa i encara es produeixen algunes noves incorporacións, però desgraciadament,  alguns companys ja no ens hi podem acompanyar.  Hi sou tots convidats. Retrobareu  amistats i en fareu  i, tambè, compartireu actualitat, i evidentment records.

"COMPANYS DE LA SEU " el nom del nostre grup de Whatsapp que gestiona  l'Antoni Antonijoan, reuneix un gran nombre de companys.  Allí compartim d'una manera grupal,  fàcil i immediata  convocatòries i noticies de tots colors, que poden ser d'interés o no. Ja sabeu com funciona això. Apunteu-vos-hi contactant al telèfon de l'administrador nº 607730311.




P O E M A   D E   N A D A L

El company Raül Torrent, com un petit regal, ens ha fet arribar aquest poema de Nadal.  És una Nadala trista, però amb un final d'arc de Sant Martí.  Aquestes odissees acaben essent, massa vegades,   tragèdies representades en teatres marítims de cadires buides d'espectadors.  Sols els actors, definitivament  absents, haurien pogut donar notícia de la seva dissortada sort. Això és inhumà.  Inhumà pels que moren. Inhumà pels qui segurament oblidem:  la seva família. Aquesta persones, com tots nosaltres tenen uns pares, germans, i fills que els estimava i estimen, i ara ploren amb dolor la seva pèrdua.


On el mar no és de ningú
[Nadala trista]

Improvisada i fràgil, la barca trontollava
plena a vessar d’esperits enlluernats
per quimeres vestides d’esperança.
Venien del sud, de més enllà del mar nostrat,
d’on no somriu la primavera.
Un nou Enees, ara bru, amb Creüsa prenys,
cercaven l’edèn garantit pels oracles.
Necessitaven confiar en déus i paradisos
malgrat la manca d’evidències.

A mitjanit i on el mar no és de ningú
la jove mare infantà entre les dones,
sota la llum minúscula i titil·lant
d’un cel egòlatra i gasiu de claror.

Pell a pell, mare i nadó, ploraren d’alegria.

Casualment, després del natalici
un feix d’estels fugaços solcà la volta celeste.
Els més joves, llavors, començaren a cantar
com tocats per una alenada encoratjadora.
Els uns creien haver vist lluminàries a l’horitzó,
d’altres, haver sentit fressa de motors,
d’altres, haver notat...

De cop i volta, rere un banc de calitja
l’ull escrutador d’un llagut de pesca
dibuixà sobre el llenç humit de la boira
el somrís d’un arc de sant Martí.

Nadal de 2018


                        Raül Torrent i Torrent



                                                          ooOoo




Mossèn Ramon de Canillo:

 Estimats amics, Déu vos guard!
Bon Nadal i bon camí pel 2019 amb abraçades i ganes de retrobar els vells amics. Teniu casa vostra a Canillo... si és que hi ha casa d'algú.





MARIA I JOSEP NO TROBEN PIS A ANDORRA

-         Josep, tot preocupat, diu a Maria, a qui se li acosta el temps d’infantar: “La cosa no pinta bonic a Andorra!
 Josep segueix, per la premsa, que en el Congrés d’OMBUDSMAN que se celebra a Andorra aquests dies, el Raonador del Poble, aixecant el to de veu vol fer constar que la denúncia  ha d’anar més enllà dels 21 països representats, i diu:
 - La problemàtica de l’habitatge és un tema que està esdevenint universal. El Raonador del Poble, proclama amb èmfasi: A Andorra comença a ser greu quan arriben els temporers de la neu!
-         Maria confia amb tendresa al seu estimat: - Josep, hem fet un llarg camí que ha estat inimaginable de tan meravellós. No et preocupis, cel meu. Ara només ens queda pintar-lo amb els nostres colors, el verd de l’esperança i el groc de l’amor, que tot ho il·lumina; que tot ho escalfa.
La vox populi escampa: - Josep és un home just. Només li faltava enamorar-se bojament de la Maria per ser encara més bona persona.  No sols no l’ha denunciada als tribunals, sinó que demana a Joaquim i Anna  la mà de la seva filla per casar-s’hi. Ni li ha passat pel cap el xantatge de demanar-li que avortés a canvi del casament. I això que les circumstàncies de l’embaràs de Maria, encara no les ha enteses avui. Ha assumit el rol de pare. Cada nit somia en el nen. El Josep bo diu: -Són els àngels que me’l posen al davant perquè l’embolcalli amb la meva fe en la vida. I és aquesta mateixa felicitat és la que em fa somiar.
 No obstant això, Josep
 continua tocant de peus a terra: - Maria, ho tenim mal parat. Comença a nevar. Quan la gent veu la primera neu, Andorra canvia de cara: cues, temporers de la neu, ocupació de pisos i d’hotels al cent per cent. No sé pas on ens podrem aixoplugar... i amb el nen que ja vol sortir, ho tenim molt magre. En un hotel? Ni pensar-hi! Anem molt justos per arribar a final de mes. He demanat a uns temporers argentins a qui he vist molt atents i dolços si al seu apartament hi cabem dues persones més. Però els veïns m’han fet desistir. Aquests temporers viuen atapeïts i són molt sorollosos. Comprenc el voler de l’arcàngel Gabriel. Si posa el nom de Jesús que vol dir “Salvador”, és normal que ens demani de néixer a Andorra, país  que ja no és el que era. Avui, especulacions, contraban, materialisme, trencadissa de la Virtus Unita Fortior...bancs que han de posar en ordre el diner estranger. Amb tot, continuo creient que el Gabriel s’ha passat amb nosaltres, al fer-nos venir fins a Andorra.
Maria fa emmudir Josep: - No! no! no ha estat l’àngel Gabriel. Soc jo, Josep, que he triat Andorra com a bressol per al nostre fill que tindrà  com a sobrenom “Príncep de la Pau”. Andorra és un país que no ha conegut mai cap guerra. Anhelo – les paraules de Maria tremolen d’emoció- que els àngels quan cantin al nen “Pau a la terra”, sigui en una terra que no hagi patit mai cap guerra. A més, amor meu, em fa il·lusió que entre altres noms em diguin “el dolç nom de Meritxell”, Llum de Migdia, perquè HE DONAT  A LLUM LA LLUM!
Josep, tocat per la sensibilitat de la jove mare, l’abraça i li parla des del silenci del cor. Dos agents de circulació contemplen l’escena. Comprenen que el matrimoni passa dificultats. S’hi acosten amb timidesa. No volen trencar aquella intimitat. Un dels dos agents té l’esposa embarassada. Pregunten a Josep: -Us podem servir en alguna cosa?
-         Gràcies, bones persones, els diu Josep sense deixar d’abraçar la Maria. Cerquem allotjament per a una temporada, a tot estirar, de tres mesos.
L’agent confia a Maria: - La meva dona ja està al setè mes d’embaràs. Els encoratja: -No us preocupeu. Solucionem l’allotjament d’ aquesta nit. Demà a claror de dia, ja trobarem la solució més adient. Camineu uns cinc-cents metres cap a la sortida del poble. Trobareu la caserna dels bombers. Truqueu-hi i demaneu per la casa que té a la porta el rètol que resa “Mateu  25, 34”.
Josep i Maria s’encaminen cap  a la caserna. Truquen a la porta. EL Josep Maria, bomber, treu el cap per la finestra: - Què desitgeu, bona gent?
-         Bona gent, també vosaltres. Cerquem la casa “Mateu 25, 34”
EL Josep Maria amb un altre company baixen, encaixen les mans de Maria i de Josep i els acompanyen fins a la casa “Mateu 25, 34”. Surt l’Esther a qui Josep saluda: “ Mateu 25,34”. No cal dir res més. L’Anna, la Ceo, la Carmo i l’Esther acompanyen el matrimoni a la borda que es troba al cor d’Andorra amb el Casamanya de protecció. El rètol “Mateu 25,34” llueix a la porta del carrer.
- Aquí teniu casa vostra, si es que hi ha casa d’algú. Gaudiu-la vosaltres i el nen quan arribi, diu el personal d’AINA. Després de fer una petita carícia a la panxa de la mare, s’acomiaden. Josep pren el rètol salvador “Mateu 25,34” i el posa amb tendresa damunt el cor de la mare.
Al bell mig de la nit el cel andorrà s’il·lumina. Des del cim emblemàtic del Casamanya, assegut sobre la formosa catifa de neu,  arriba un tsunami de melodies que fan sortir  tota la gent d’Andorra al carrer:  GLÒRIA A DÉU A DALT DEL CEL I A LA TERRA PAU A ANDORRA I A TOT EL MÓN. El Nadal ha començat / i el celebra Andorra / a la neu ha aparegut / un estel que ens ha vingut / d’una terra estranya /sobre Casamanya.

Josep i Maria pugen a AINA a presentar el nou nat. Josep pregunta el perquè de “Mateu 25,34”. Les bones mestresses es fan l’ullet i posem a les mans de Josep una Bíblia oberta a la pàgina “Mateu 25,34”. Li diuen: - Llegeix en veu alta per a la Maria.  Josep encuriosit i amb un respecte sagrat com si fos a la Sinagoga de Natzaret, llegeix: ALESHORES EL REI DIRÀ: “VENIU, BENEÏTS DEL MEU PARE PERQUÈ ERA FORASTER I EM VÀREU ACOLLIR”. 
Josep i Maria i el Nen , abans d’acomiadar-se d’Andorra, plantaren una gavernera “ per escondir tan bell tresor” i perfumar el camí dels pelegrins de tots els temps. Josep hi diposità la felicitació de Nadal de tots els temps: “No hi ha cap necessitat de fer de la  terra un Paradís: la terra és un Paradís. Toca a cada u de nosaltres d’adaptar-s’hi per habitar-la.  Seguidament, la Sagrada Família pujà a AINA per acomiadar-se de les bones persones que els acolliren. Maria diu: En nom del nostre Fill i en agraïment us deixem aquest rètol que ens regalaren a Sabart de l’Ariège per penjar-lo a l’Àgora d’AINA: “ Il faut faire pour les générations futures des hommes puissants, c’est-à-dire independents et libres. ( Eduquem de generació en generació per formar persones amb forta personalitat, és a dir, independents i lliures).
Els veïns d’aquesta terra batejaren el lloc amb “el dolç nom de Meritxell”, on una jove dolça Mare de tots, confident del capellà, donà a llum la Llum.


Mossèn Ramon de Canillo


OoO





Com ja ens té acostumats, en Miquel ZAMBUDIO  ens deixa, altre any,  una nova Mussolada. Un bonic regal de Nadal. 


MUSSOLADES
NADAL 2018

Nadal dels Forasters

Quan començo a escriure aquesta curta narració, més real que fictícia, un grup de nou dirigents polítics catalans es troben presos, de forma preventiva, esperant judici. Dos d’ells porten més d’un any a la presó, i per tant ja passaran un segon Nadal fora de casa seva i lluny dels seus familiars. Pels altres será el primer Nadal que passaran tancats i amb la incertesa de com seran els propers. La imposició de la presó preventiva és una injustícia més del règim espanyol, intransigent i radicalment contrari a qualsevol actuació política que pugui posar en perill la unitat de la denominada  pàtria espanyola. Altres dirigents polítics  catalans es troben també exiliats en diversos  paisos europeus, per evitar les presons espanyoles.
A tots ells els dedico aquesta senzilla història de Nadal, desitjant arribi el més aviat possible la seva plena llibertat i puguin tornar a les seves llars.


El Nadal dels forasters
Una boira ploranera omplia tots els racons del poble, fins el punt que era difícil poder adivinar els límits d’aquella petita població. Era ja el segon hivern que passarien al poble el matrimoni format per la Paca i el Miguel. Sortosament, el primer l’havien pogut passar  en el graner de la casa Gasparó, on els seus propietaris els havien llogat una de les dependències del pertxe, on s’acostumava a guardar el gra recollit a l’estiu i on també es podia cuinar en un senzill foc a terra amb xemeneia, dedicat pels  propietaris de la casa  a preparar les conserves d’estiu.
A Cal Jordi no parava d’entrar i sortir gent, especialment de la botiga. També el cafè es trobava en plena activitat i el fum del tabac dels homes que garlaven fent la partida de cartes, s’unia al fum d’una vella estufa que donava calor al vell local de dretes del poble. Es notava que s’apropaven dos  dies festius, tant pels joves treballadors que omplien el café, com també pels cistells de les clientes de la botiga, plens de diversa  classe de queviures. Tampoc hi havia molt per triar, però els que tenien més diners sempre podien accedir a productes més cars. I per a alguns, les cartilles de racionament seguien encara vigents, com sempre pels més pobres.
La casa  dels Fosas, coneguda per Cal Jordi, es trobava emplaçada a l’entrada del poble, passada la casa de Cal Cinto i traspassat el camí de les afores, el qual es dirigía a la casa del Cal Mosso, una gran propietat que llindava amb l’horta de baix. La casa de Cal Jordi donava al carrer Mendizábal i en front mateix hi tenia una de les cases més conegudes, Cal  Modesto.
El Modesto Camarasa tenia la seva casa per davant de Cal Jordi, i regentava la fusteria del poble. A més de tenir coneixements de números per saber treballar la fusta, també sabia de lletres i durant molts anys va ser el Secretari de l’Ajuntament, abans i desprès de la guerra. Aquestes activitats el farien  idoni per obtenir la instal·lació a casa seva del primer telèfon local, el qual  seria inicialment de carácter públic i que seria de gran utilitat, sobre tot per a tants veins foranis, per comunicar-se amb les seves famílies llunyanes. Precisament, uns anys més tard, seria el propi Modesto qui s’hauria de desplaçar fins les coves de la serra, per avisar a la Paca de la mort del seu marit en un hospital lleidatà, també una nit de dur hivern.
El carrer Mendizábal es  va convertir, desprès de la guerra, en el carrer més important del poble, perquè també hi tenia la seva  casa la familia Antillach, una de les més riques  pel seu patrimoni, així com els Curià, que serien donants dels terrenys on es va construir l’església nova de Sant Salvador i la seva rectoria.
A l’altra part del poble, més  enllà de l’església, la botiga del Joaquin Muñoz també  mantenia aquell dia una animada activitat, omplint els cistells de les seves clientes. Eren les dues botigues amb més activitat aquella tarda propera  a Nadal. Per descomptat, també en el forn de Cal Antillach, la Maria seguía despatxant pa i la carniceria de la Rosa de Cal Bartomeu també acabava de vendre la vedella i el corder que havien preparat per les festes de Nadal.
A la plaça de l’església i prop de l’escola nacional, el café de Cal Madaleno donava cabuda a un bon grup de veins, molts d’ells foranis,  que parlaven del temps fred d’aquells dies i de les properes festes. També en aquest local, una vella  estufa donava calor al grup d’homes que omplien el vell café d’esquerres  del poble, on el jove Enric Serra feia alçar la veu entre la majoria de clients que de tant en tant li reclamaven un got de vi. Es notava que havien cobrat, sobre tot els més joves, perquè tampoc tenien tantes responsabilitats familiars.
Alguns d’aquells veins foranis s’havien proveit també d’alguns articles de menjar i el vi corresponent, per anar preparar el sopar del dia 24, en els barracons  existents prop de les obres de la presa del Partidor. Davant la manca de lloc en les cases del poble, la companyia Riegos y Fuerzas del Ebro, SA, havia fet construir alguns barracons  de fusta, per poder allotjar a un bon grup de treballadors d’aquella gran obra. Un lloc prou difícil per viure  l’estiu lleidatà, però encara  més complicat en els temps d’hivern, perquè els mitjans de calefacció eren inexistents. Els focs al carrer eren sempre imprescindibles per fer-se el menjar i servien també per calentar-se. Tenien molta sort els que havien aconseguit casa on allotjar-se, tant al mateix poble, com  en pobles  propers, especialment a Balaguer, on alguns hi tenien familiars o amics del poble d’orígen.
El jove matrimoni format per la Paca i el Miguel havien arribat al poble durant els primers  dies del mes de febrer de l’any 1949 i la jove Paca portava ja  un nadó de quasi quatre mesos, però que no vindria al món fins el proper estiu. Els anys quaranta del segle vint, desprès d’acabada una guerra fratricida  que va durar quasi tres anys, van ser uns  anys  ben difícils. La majoria dels pobles espanyols de qualsevol regió havien quedat en la misèria i la majoria de la població rural sense possibilitat de trobar treball per donar menjar a les  famílies. Així va nèixer un fort moviment migratori a les capitals espanyoles més importants i, sobre tot, a les zones on la industria estava més consolidada des de èpoques anteriors a la guerra. Catalunya  va ser un lloc de destí per a molts treballadors  que arribarien de diverses regions espanyoles. Noves industries i nous projectes hidràulics van crear una necessitat urgent de mà d’obra.
Al voltant del  riu Ebre i els seus  afluents  més importants,  es  va crear una sèrie de projectes d’obres de canalització i de construcció de centrals hidroelèctriques, que necessitarien ingents grups de treballadors de diversos oficis. Per descomptat que la majoria dels treballadors s’haurien de formar en poc temps en els nous oficis creats, ja que la majoria dels immigrants  provenien del sector agrari . I poc a poc també anirien arribant les dones dels treballadors, creant noves llars en llocs moltes vegades inhòspits i sense cap condició d’habitabilitat.
Durant aquells anys,  la població gerbolina havia augmentat de forma sorprenent. Les obres del que seria conegut com el Partidor de Balaguer, iniciades l’any 1949,  van fer arribar al poble de Gerb una gran quantitat de treballadors foranis, molts d’ells provinents de la població tarragonina de Flix, on la companyia Riegos y Fuerzas del Ebro SA havia fet construir una presa al riu Ebre i altres  instal·lacions hidroelèctriques. La majoria arribarien sols, però molts d’ells portarien també les seves esposes. De fet, es  va crear un gran problema en la petita vila per poder facilitar habitatge a tanta  gent i a l’ajuntament, regit durant molts anys per l’alcalde franquista Rufach, se li amuntegaven els problemes.
No n’hi va haver prou amb les cases del poble per poder allotjar als nous vinguts, i els gerbolins van llogar tota classe d’espais, on es poguès  donar habitatge als treballadors  arribats. Així, habitacions dels graners, velles cavanes de l’horta, i qualsevol cova existent en l’antic poble, abandonat des de feia molts anys,  i en altres  llocs  certaments  inhòspits, tot es va fer servir per deixar viure als  nous pobladors.
Amb tot això, es van haver de fer habitables vells cellers i espais de les cases destruides en l’antic i centenari poble, poblat pel Comte Ermengol IV quan encara els sarrains regien la ciutat de Balaguer. Una vila,  Gerb,  que, potser per alguna maledicció sarraïna, no podría celebrar el seu mil.lenari i deixaria d’existir durant els primers  anys del segle XX, quan ja s’havia començat a formar en la part més plana del terme un nou poble.
La manca de recursos dels habitants gerbolins, van obligar a aquests a destruir l’antiga església centenària per construir el nou temple que s’edificaria en unes terres donades pel veí Curià, on molts anys desprès es convertiria en el centre de la nova vila. També els propietaris de les noves cases farien servir els materials de les velles cases de l’antic poble. Així, amb el pas del temps l’antic poble de Gerb va quedar totalment destruit. Amb el transcurs dels anys, fins i tot va desaparèixer el cementeri de l’antiga vila i qualsevol vestigi de l’antic Castell de Gerb, on van viure durant uns anys  alguns Comtes d’Urgell.
Però tornem a la nova vila que encara no havia arribat als cinquanta anys de vida. Gerb era un petit poble dedicat al camp, especialmente al conreu de les terres de regadiu properes al riu Segre. Al terme hi havia també moltes terres de secà que eren treballades pels seus propietaris, conreant oliveres, ametllers i terres dedicades a la vinya.
En les èpoques de més treball, especialment durant l’estiu, els propietaris més rics acostumaven a contractar treballadors que venien de fora. El treball de la sega i recol·lecció de llegums de diversa classe necessiten moltes mans i durant els estius sempre augmenta la població i molts d’aquests treballadors foranis també ja es quedaran a viure en el poble. Resulta curiós que fins i tot l’Església els doni el nom de “forasters” als habitants  que venen d’altres  llocs d’Espanya i així es fa constar en el llibres sagramentals de la nova parròquia de Sant Salvador, la qual té adscrit un rector que viu en la vivenda habilitada al costat de l’església com a rectoria.
La construcció del Partidor de Gerb (també conegut per Partidor de Balaguer)ha fet arribar al poble una poblacio de treballadors impressionant. També alguns veins  gerbolins, alguns castellans arribats a Gerb durant els anys  20 i 30, i alguns  petits propietaris amb pocs  recursos, es  contractaran en les obres del Partidor. Però aquests  gerbolins no tindran problemes  de vivenda. Cosa diferent será per la resta de treballadors, quan molts d’ells hauran de viure en els barracons  construits al costat de la gran obra destinada a formar una gran presa en el riu Segre.

Les coves de Gerb
Els treballs del Partidor havien quedat aturats durant dos dies per poder celebrar les festes de Nadal. Els treballadors “forasters” ja sabien –pels Nadals anteriors  a Flix- que el Nadal català tenia dos dies de durada i acabava amb la festa de Sant Esteve. Això els deixava un temps per descansar, però també els complicava la vida perquè s’havien d’espabilar per buscar-se el menjar i també per guardar-se del fred. Molts d’ells eren invitats a casa de parents o amics i així el Nadal era més amable. Tampoc tenien temps per fer viatge als seus llocs d’orígen, perquè un viatge a Andalusia, per exemple, es feia  aleshores amb dos dies.
De bon matí el Miguel havia sortit acompanyat del gos Reberte per buscar la llenya necessària  per fer el dinar i per poder donar certa calentor a la cova on ara vivien. Mentrestant, el petit dormia i la Paca va començar a endreçar el poc espai habitable que s’havien construit. Més tard, sortiria a donar menjar a mitja dotzena de gallines i uns conills que es protegien del fred en un petit corral annexe a la cova, abans de marxar a fer un treball especial en una casa del poble. Era ja el dia de Nadal, però no es veia cap estrella enlloc, tampoc el sol. En aquell matí silenciós i blanc, la boira no deixava moure ni els ocells que deurien estar amagats a causa del fred.
Durant la primavera i l’estiu últims, el Miguel s’havia dedicat, durant els dies de festa del treball, a fer una dependència més o menys habitable, en un dels vells cellers que havien quedat totalment destruits, en ser abandonades  i també destruides les darreres cases de l’antic poble centenari de Gerb. El que restava del vell celler es trobava en la part baixa de l’antic poble, i amb vistes a ponent, al costat d’un vell rierol de serra que només portava aigua en temps de pluja. A  uns dos-cents metres de la cova, es  trobava la casa de Cal Mes, regentada per la família Pedrol. Més enllà de la casa i en direcció a Vilanova de la Sal, encara s’adaptarien dues coves més, i en una d’elles hi aniria a viure la familia Martínez-Cáceres, molt a prop de la casa dels Planero.
El Miguel era un home ben traçut i en pocs  mesos  va reconstruir la sala gran del celler que encara mantenia una part del sostre ovalat d’altres temps, hi va fer una xemeneia i va posar-hi una porta feta amb retalls de fusta. A l’interior de l’habitacle, el Miguel hi va fer una senzilla paret, feta amb  canyís enguixat i deixant un espai per entrar, on s’hi posaria una cortina de tela. En la part de dins, hi van instal·lar un llit donat per la Marieta de Gasparó i també hi quedava lloc pel bressol i un petit llit, destinat a l’àvia Encarnación, quan venia a passar-hi uns dies des de Flix. En front del foc, una vella taula de fusta, recuperada del pertxe dels Gasparons, servia per menjar-hi.
La terra d’aquella serra era arcillosa i prou apta per poder-hi treballar i excavar-se sense por a caure. De fet, ja algunes cases del nou poble, construides prop de la serra, també s’havien construit els seus cellers o coves per tenir-hi animals, aprofitant la bona temperatura interior, com era el cas de la Cova Gasparó.
Quan s’acabava la primavera  de 1950, el matrimoni va pintar les  parets  i el sostre de la cova de terra de l’interior de l’habitacle, amb un color blavenc i la van deixar  neta per anar-hi a viure durant aquell estiu.  La Marieta de Cal Gasparó, on estaven allotjats, va donar a la Paca unes gallines i una parella de conills perquè poguessin criar. La Marieta era una dona de caràcter i molt treballadora i havia fet pujar la casa del no res, fent mantenir el patrimoni familiar que s’aniria ampliant amb el temps. En aquells anys el paper de la dona encara no s’havia començat a reivindicar, però si la Marieta haguès viscut en el segle XXI, hauria pogut ser una bona alcaldessa. Aquesta dona seria ja sempre un ajut especial per la Paca, quan uns anys més tard es trobaria de nou amb moltes dificultats.
Però els  hiverns gerbolins eren –i són encara- freds i durs  a causa de la boira que tot ho omplia, deixant caure una forta humitat que calava en els ossos. Fins i tot el gos, que sempre estava al carrer, de tant en tant demanava entrar a l’interior de la cova buscant l’escalf del foc que restava encès durant tot el dia.
Com és de suposar, aquelles coves  estaven desprovistes de llum eléctrica i d’aigua corrent, un luxe que només tenien la majoria de les cases del poble. El matrimoni feia servir llums d’oli o de carbur, per il·luminar-se durant les hores de foscor. I l’aigua era portada per la Paca des de la Riereta, una riera que travessava el poble, provinent de terres amunt i on neixia la Font del Macir. L’aigua era necessària per la vida normal de la familia, com el menjar i la neteja personal, i també pels animals que tenien en el corral i el gos Reberte que guardava aquella singular propietat que no va constar mai en cap registre.
Per arribar al grup de coves existents en la serra, on només cinquanta anys abans havia estat enclavat l’antic poble de Gerb, s’havia de prendre el camí de Vilanova de La Sal, una vella i desastrosa carretera de terra i pedres que costaria molt poder urbanitzar. S’havia de fer la pujada coneguda com la Costa de la Creu, a partir de la casa de Cal Portalo,  i passada l’era de Cal Gasparó, a mà dreta sortia un camí que pujava al vell poble.
Un enllaç del camí, cap a la dreta i tocant l’era de cal Gasparó, es dirigía a un grup de coves que es van convertir en vivendes  per diverses famílies i on viurien alguns anys. Un altre camí girava a l’esquerra i s’enfialava amunt, passant davant algunes petites i velles cases, encara sense destruir, i que estaven plenes de gent emigrada. Seguint aquell camí, el qual enfilava costa amunt, a uns dos-cents metres es trobava la cova del Miguel i la Paca.
Era el dia de Nadal i el Miguel estava feliç de poder passar dos dies amb la Paca i el petit Miquel que ja buscaba els dos anys, però que encara popejava.  Amb unes fustes, el pare havia construit un bressol on el petit hi passava moltes hores  prop del foc.
Com era costum en els pobles  andalussos de tots dos joves, havien celebrat la nit del dia 24 amb un sopar especial: unes sopes de pa i per postres, uns roscos d’anis fets per la Paca i acompanyats d’unes copes d’aiguadent. Al jove marit li agradaven els dolços i només durant la Festa Major de Balaguer, podía tastar uns torrons rodonets i ben exquisits procedents del poble d’Agramunt i  que compraven amb gran entusiasme. Aquella nit, el Miguel es  va animar a prendre la guitarra i tots dos  van cantar unes cançons al seu petit. Al Miguel ja li començaven a fallar les forces –només podría disfrutar de dos  nadals  més en la cova, tot i la seva joventut- i ben aviat anirien a dormir.
Potser cap d’ells van recordar en aquells moments que quasi dos mil anys abans, també un senzill matrimoni com ells, dormien en un vell estable amb el seu nen i acompanyats d’alguns animals. També aquí els acompanyava el gos Reberte, sempre atent a l’arribada de coneguts i més si eren estranys, i els animals de corral que els ajudaven a sobreviure.
I és que eren anys  plens de dificultats per moltes persones, com serien altres hiverns per a molts d’altres. I com havien estat també en altres èpoques. I com seran aquest hivern de 2018 per a tantes persones desplaçades dels seus pobles, per guerres o per la pobresa existent en moltes parts del món.

El dia de Nadal
El dia de Nadal de 1950 va començar emboirat i amb un fred quasi escandalós i el Miguel hauria de sortir, abans d’esmorzar, però desprès de prendre una copeta de barreja de brandy amb aiguardent, a buscar més llenya en la serra propera. La llenya s’acabava en les cases i en les coves, i també en la serra, perquè era l´únic mitjà utilitzat per calentar les vivendes.També el Reberte s’havia animat a seguir el seu amo, amb la intenció de buscar algun conill despistat a causa del fred.
En poca estona ja estaven tots dos   de retorn a la cova, i el foc va començar a donar alegria a  aquella estança, mentre el Miguel es feia un ou ferrat i esperava l’arribada del petit, el qual també es va aixecar amb gana i la Paca li faria marxar amb un llarg popeig.
Era ja mig matí i la boira seguía omplint-ho tot. Una blancor espessa i trista envoltava la serra i no es veía res  a més de cent metres. Tampoc des d’aquell indret se sentien les campanes de l’església de Sant Salvador, anunciant la Missa solemne de Nadal. El seu rector, un home de montanya que passaria molts anys en el poble, no es desplaçava mai a veure la gent que vivia en aquelles senzilles coves. Tampoc els habitants de les coves no li tornaven la visita i només trepitjaven el temple en alguna ocasió obligada pels sagraments de matrimoni o bateig d’algun fill. En aquests casos, el rector recollia els fets en els corresponents llibres sagramentals, amb la indicació de “forasters”.
El Miguel tampoc era gaire partidari de visitar l’església del poble. Les seves idees republicanes l’havien portat a lluitar des del seu poble natal de La Rambla de Oria, en el sud almeriense,  fins el final de la guerra i desprès  va passar alguns anys en diferents camps de concentració, fins que seria desterrat a terres catalanes, sense poder tornar a veure ja mai més els seus pares.
El Miguel no entraría en una església fins el dia del seu casament amb la Paca, al poble de Flix. En aquells anys era obligat casar-se a l’església. Casualment, tampoc podría assistir al bateig del seu fill, perquè el nen va ser batejat en el propi hospital, mentre el seu pare es trobava treballant. Tampoc estarien presents els padrins de bateig i que serien un tiet del nen i germà petit del pare, en Primitivo, i la Magdalena, cosina del pare, la qual vivia a Balaguer i s’havia ofert per ser madrina del nen.  De fet, aquells padrins mai actuarien com a tals, en cap sentit. En aquells anys no hi havia drets especials per deixar la feina amb l’ocasió del naixement d’un fill. Només pels casos d’enterrament d’un familiar ben directe.
Ningú sap què hauria pensat el Miguel, si haguès vist uns anys més tard entrar al seminari al seu propi fill. Però això són altres històries. I de fet, quan el petit Miquel rebria, amb pocs anys, el segon sagrament (ara de la Confirmació, amb només cinc anys), el seu pare ja havia deixat aquest món. Curiosament, tampoc el Miguel passaria per cap església, abans de ser enterrat en el cementiri de Lleida el febrer de 1953.  Però tornem al Nadal d’aquell hivern boirós de 1950.
La Paca era una dona extremadament treballadora i es  llogava en qualsevol casa i per qualsevol feina. Els salaris eren baixos i qualsevol ingrès era ben rebut. La salut del marit havia començat a ressentir-se i fins i tot va haver de deixar el treball durant un temps. Encara vivien a la cova quan es  va mig recuperar –les  ganes eren més fortes que les forces físiques-, retornant a la feina del Partidor, però els  primers  mesos  de l’hivern de 1953 no el van deixar continuar.
 A part de les seves habilitats personals- el Miguel va fer de forma manual, amb una moneda de dues  pessetes de plata, l’anell de casament de la Paca-, també tenia certes habilitats gastronòmiques.  Només li calia tenir a mà una bestiola  (de les que volen o corren) i de seguida la tenia a dins d’una cassola sense contemplacions. Amb tot això, el  Miguel ajudava a la Paca  sempre que podía en el tema del menjar. I això és el que passaria aquell dia de Nadal.
En un tres  i no res, el Miguel va entrar al corral, va agafar un conill i en pocs minuts ja el tenia mort, despullat i a punt per tallar i posar-lo en una cassola que ja tenia a punt, amb uns alls, unes patates i un troç de tomata i ceba. Seria un excelent dinar de Nadal. Fins i tot el gos Reberte celebraria el Nadal amb les restes d’aquell conill.
A aquelles hores del migdia, els assistents a la missa de Nadal ja deurien esperar a casa la celebració del Nadal, amb un bon dinar, desprès de passar a fer el vermut en un dels dos cafès locals. I en la missa es  farien precs per la gent pobra de tot el món, vestits amb els millors vestits d’hivern. Però ni el mossèn ni molts d’aquells missaires de diumenge, no recordarien que a pocs metres de les seves cases, hi havia un munt de “forasters” que malvivien amb els mínims recursos .
De fet, la Paca no podria fer el dinar a la cova aquell Nadal, perquè havia estat llogada en una de les cases  benestants de Gerb, per preparar el dinar familiar. En aquells temps, era prou difícil trobar una minyona –a part del salari- que sabès fer dinars  de festa i per a molt gent. Però la Paca en sabia prou, perquè havia après  la feina de cuinar en la casa dels Oriol de Flix, una gran família benestant d’aquella població. En aquella casa, la Paca  va estar fent feines domèstiques durant uns anys, fins el seu casament. A Gerb seria cridada en moltes ocasions per fer dinars en diverses cases, a més d’altres  tipus de feines domèstiques, com les rentades de roba fetes en el xafareix públic. Ni aquells  gerbolins  benestants ni la pròpia Paca sabien aleshores que molts anys desprès  ella seria cuinera de bisbes i cardenals.
Tampoc ningú recordava  aleshores que al món hi havia gent que les passava encara més magres, i que no podrien celebrar el Nadal, o perquè no tenien recursos o perquè es trobaven privats de llibertat per alguna raó.
I la Paca arribaria una mica tard a dinar aquell Nadal boirós. A la cova l’esperaven  els seus èssers  més  estimats, i la van esperar per dinar. El conill cuinat pel seu marit duraria pels dos dies de festa i seria com un regal del cel.
També el Miguel volia oblidar els Nadals passats en la guerra o en les presons franquistes, i per això era feliç ara en aquella senzilla cova de la serra de Gerb, al costat de la seva esposa, a la qual adorava, i prop del seu petit fill. I és que ara eren dies de Nadal amb llibertat.
Uns dies més tard es celebraria la festa del Reis, però com en molts altres llocs, tampoc els Reis Mags passarien per aquelles sencilles  coves de la serra de Gerb.


Miquel Zambudio
Nadal de 2018.






  
              

19/10/18

20ª TROBADA ANUAL PRIMARIS DE 1951. PENELLES I RODALIES






 Un any més, els primaris del 51 hem celebrat la Trobada anual els dies 21 i 22 de Setembre. Aquest any ha sigut la vintena. Estem una mica cascadets per l’edat, però com que l’esperit és jove ens en anem surtin, encara que tenim que lamentar la mort durant aquest any del company Isidre Esteve de Vilanova de l’Aguda i resident a Peramola.

Hem tingut una Trobada mol atractiva, on hem visitat els murals de Penelles, el centre d’interpretació Lluís Companys al Tarròs, l' Estany d’Ivars i el Castell del Remei.

A Penelles, el nostre company Josep Mª Bochaca, fill de aquesta població, juntament amb el Batlle ens parlaren de com s'havia fet el projecte del Festival dels Murals, els quals ja tenen 3 anys. A continuació els vàrem visitar, destacant el mural que hi ha al cobert de l'Ajuntament, i sobre tot el de l'avi Tato, veí del poble : Joan Mata de cal Tato, que si no estic mal informat mori dos dies desprès (el dia 24 als 88 anys ) i el dia 30 a la TV4 emetran un reportatge d’ell en “volando voy".

                                                                             
                                                      
Varem fer, tambè,  una visita visual a l'Estany d’Ivars i tant al Centre d’ Interpretació Lluis Company com al Castell del Remei vàrem seguir les explicacions donades, amb la particularitat que a Castell del Remei, amb Mossèn Josep Mª Ricart gran music, jubilat, resident a la Fuliola, fill també de Penelles i company nostre , cantàrem a l’ església les plegàries de la Verge del Remei.

Acabàrem la Trobada amb un dinar de germanor al Hotel Restaurant del Santuari del Sant Crist de Balaguer, acordant fer la del' any vinent a la Seu d’ Urgell                                                                   

    Joan Perera

26/6/18

TROBADA 2018 Primaris 1961 TERRES DE L 'EBRE




Un bon salt: del Pallars Sobirà l’any passat... a les terres de l’Ebre enguany! Hem aprofitat l’oferiment del Nico i la seva dona, la Tere, i ha valgut la pena, gràcies a la seva feina d’organització tant de l’allotjament i intendència, com de l’oferta d’activitats per a no deixar-nos avorrir ni un minut. Està vist que entre els primaris del 61 hi ha molt bons organitzadors. Només cal recordar l’any passat a Esterri, o fa dos anys a Lleida, per a no anar més enrere.

Pont sobre l 'Ebre a Mora
Efectivament, enguany, el dissabte 9 de juny, el punt de trobada era a l’actual poble del Nico, a Mora d’Ebre, per a anar primer de tot a visitar el poble vell de Corbera d’Ebre. (Alguns de nosaltres ens vam unir a la colla directament aquí, procedents de l’aeroport de Barcelona, després de patir el retard del vol del nostre cònsol honorari a Roma, el Pérez). Un cop aparcats al poble nou de Corbera i arribats al poble vell, vam visitar primer la vella església transformada en “ruïna en conserva” sota un sostre transparent protector modern, i acondicionada com a una espècie de museu sobre la vida en aquest poble vell i sobre la batalla de l’Ebre que el va deixar en aquest estat de ruïna, ara congelada en el temps. Els que potser havíem esmorzat millor, vam pujar al vell campanar per una escala recaragolada que semblava no voler acabar mai. La vista a dalt de tot, però, s’ho valia. Un cop retornats a baix i a fora de l’església, vam completar tot el tomb per entre les cases enrunades pels bombardeigs de la mateixa batalla de l’Ebre, deixades així com a testimoni de la il·limitada cruel estupidesa humana. També això forma part de la realitat d’aquest món.



         De Corbera, la carretera ens portava en pocs quilòmetres a Gandesa, la capital de la Terra Alta. Allí hi teníem reservat l’hotel (Piqué, de nom) a mitja pensió, més el dinar de cap de setmana d’aquest dissabte. Acomodar-se a les habitacions, descansar un moment, i cap a dinar!

            Un cop dinats, cap a les 4 de la tarda fèiem cap al proper poble del Pinell de Brai, per visitar l’anomenada Catedral del Vi d’aquell poble, que precisament aquell dia era de portes obertes. Vam recórrer tot aquest antic celler cooperatiu, on l’arquitectura modernista de l’escola de Gaudí acull antics cups de formigó. complementats amb alguns d’actuals d’acer inoxidable en una sala més reduïda, més moderna, del mateix celler. Una part d’aquesta visita recorria la plataforma superior sobre els antics grans cups de formigó. És una part especialment bonica de la visita, per la proximitat del sostre gairebé a tocar, amb els seus elegants arcs parabòlics gaudinians tan a prop damunt dels nostres caps. 




Potser per aquest contacte visual amb l’harmonia d’aquesta joia d’art arquitectònic, a algú se li va ocórrer de cantar una mica aprofitant el recull de lletres de cançons de l’any passat. Era el recull reenviat pel Josep Mª Benseny en algun dels seus mails de convocatòria, que alguns portaven emmagatzemats al mòbil o a la memòria no massa afectada encara pel pas dels anys. Com a primer assaig, no va estar malament, tot i que l’acústica del recinte no ajudava massa (lògicament, per a fer bon vi i bon oli, l’acústica del celler no és massa important). Al final, qui va voler, va aprofitar per comprar vermut, vi, oli, pastissets i altres productes oferts per aquell celler cooperatiu.

            Però no vam poder adormir-nos-hi massa, perquè per a quarts de set de la tarda el Nico i la Tere ens havien reservat una visita a una meravella natural a uns quilòmetres d’allí, les Coves de Benifallet: dos coves visitables (de les diverses que hi ha a l’entorn). Arribats i aparcats, comprades les entrades i després d’una breu espera aprofitant el petit bar disponible, la mateixa senyora que ens havia servit les begudes va resultar ser la guia per aquestes coves. Abans d’entrar en elles, ens va fer una introducció per exemple sobre com havien estat descobertes. Ens parlava de conills que havien fugit dels caçadors del poble per un forat a la roca i que, després de que els caçadors hi fessin entrar els seus furons (avui prohibits) per fer-ne sortir els conills, havien desaparegut conills i furons, cosa enormement misteriosa si aquells forats eren caus de conills normals i corrents. Aquest misteri havia portat al descobriment de les coves que anàvem a visitar. En elles, vam veure com el treball pacient de la Mare Natura durant milers i milers d’anys ha anat construint sota terra un laberint de


passadissos i sales amb una decoració fantasiosa de filigranes de calç dipositada capriciosament per les aigües subterrànies, no solament en forma de les habituals estalactites i estalagmites, sinó també, i especialment, en forma de bròquils de pedra, terrasses en miniatura i altres formes encara més capricioses i inusuals, com les excèntriques (i ben excèntriques que eren!).
            Després de redescobrir ara nosaltres aquestes meravelles sota terra, vam tornar al Pinell de Brai a contemplar l’Ebre gairebé a tocar, amb un llagut ancorat ben a prop, i ben a prop també dels antics safarejos del poble. Un Ebre, per cert, que aquests dies baixava més ple del de costum. A continuació tocava descansar ben asseguts a la terrassa d’un bar d’allí a prop. Però el rellotge no s’aturava del tot, i al final tocava tornar a Gandesa a sopar, complint amb la mitja pensió del nostre hotel Piqué. Per cert, segons afirmació (no contrastada científicament) d’algun expert (o experta) de la nostra colla, el segon plat del sopar contenia restes dels conills que havien portat al descobriment de les coves de Benifallet, esmentat més amunt. Un cop sopats, el Poldito ens va tenir de deixar, però tots vam quedar-li agraïts per haver vingut de l’altra punta de país per a compartir amb nosaltres tota la jornada del dissabte.
            Un intent de repetir la cantada de la sobretaula del sopar a Esterri l’any passat no va poder reeixir pel caràcter tan diferent de l’hotel i per la perspectiva de fer la cantada el dia següent en millors condicions, tant d’acústica com de menys cansament.
            Arribat el nou dia del diumenge, ja a les 8 de matí estàvem esperant que obrissin el menjador per a esmorzar, tal com havíem quedat amb l’hotel. Quan finalment el van obrir amb cert retard, l’esmorzar que ens van servir a taula va resultar ser del tipus anomenat “continental”, que recordava els esmorzars més aviat espartans del seminari.
            Deixant definitivament l’hotel, el programa ens portava al poble de Miravet, aprofitant la circumstància de que aquell diumenge s’hi celebrava la seva Festa de la Cirera i dels Canterers. Però primer tocava visitar l’imponent castell templari a dalt de tot del poble. Aparcats a l’explanada darrera el castell, érem d’els primers en treure les entrades i en començar a recórrer l’itinerari de visita aconsellat. Passant per davant del que queda dels antics estables del castell, ens passejàvem per l’ampli recinte obert a l’aire lliure, abocat a la muralla frontal de castell, un bon mirador sobre el poble i el generós Ebre que, sota el castell, descriu una ampla corba regant totes les terres a la vista.



La visita passava als espais tancats al voltant d’un pati superior: concretament a l’espai que havia estat el refetor i, d’allà, als recintes que havien estat magatzems o fins i tot presó. Damunt d’aquests darrers espais tancats, hi havia l’església del castell, a la que accedíem per una escala exterior de pedra. Aprofitant la seva excel·lent acústica, d’una reverberació molt equilibrada, vam cantar un cop més algunes cançons de la nostra vida d’estudiants (i també d’adults ja madurets). De l’església, unes escales estretes ens portaven a la terrassa superior del castell, amb l’extensa panoràmica solcada per l’Ebre de camí cap al mar, penetrant al final per la cortina de muntanyes al fons, també part de l’escenari de la batalla de l’Ebre. Aquí giràvem cua de retorn cap a l’entrada del castell i al seu aparcament.
Un cop arribats amb els cotxes al costat de la plaça on es feia la Fira de la Cirera i dels Canterers, a la vora de l’Ebre, els conductors deixàvem baixar als nostres passatgers i anàvem a aparcar a la sortida del poble. Ens retrobàrem novament a la plaça de la fira, per fer una mica de ganso mirant parades i paradetes de cireres i altres productes de la terra, així com de càntirs, ceràmica i altres productes de la inventiva humana.
Després d’aquest vol badoc per la fira, vam visitar el nucli antic de Miravet, amb els seus carrers una mica costeruts sobre l’Ebre, més ple de l’habitual com s’ha dit abans. Naturalment, vam passar per davant l’antic molí convertit en residència particular, a tocar de l’Ebre, on es va signar l’esborrany de l’Estatut de Catalunya del 2006, que tantes vicissituds havia de patir, amb les conseqüències que ja sabem.


Retornats a la fira, va ser un plaer seure (per fi!) entorn d’una bona filera de taules de bar amb les corresponents begudes, a l’ombra més o menys intensa dels arbres de la plaça. Aquí va ser quan una banda de músics, que ja havíem sentit de lluny fent més festiu l’ambient de la fira, es va fer sentir amb més proximitat. El nostre auxiliar d’altres temps, el Ribes, va exercir un cop més com a tal, després de tants anys (més de 50), donant-nos les bones directrius que s’esperen d’un bon auxiliar: agafant la seva dona, la Ma. Teresa (o bé agafat per ella, no ho sabrem mai!), van començar a ballar tots dos en l’ample espai central de la plaça, a tocar d’on estàvem asseguts. La directriu donada va fructificar, de forma que altres parelles ens vam unir a ells, convertint la plaça en una pista de ball, fins i tot amb alguna altra parella que no era del nostre grup.



També amb els músics hi devia d’haver empatia, perquè, després de començar a ballar nosaltres, es van establir a prop, sota l’ombra dels mateixos arbres, fins que se’n devien de cansar i van marxar de la plaça, a pesar de que més tard tornarien breument per una altra banda. Abans de deixar també nosaltres la fira, vam anar a recollir les caixes de cireres que el Parramon ens havia fet reservar a una coneguda seva que era al capdavant d’una de les parades de la fira.
            Carregats amb les cireres, vam anar a agafar els cotxes, i cap a dinar. El restaurant previst pel Nico i la Tere, el Mas Trucafort, es troba a les afores de Falset. Allí ens tenien preparada una taula sota una galeria exterior, molt agradable. La cuina, molt capriciosa i elaborada, presentada per una mestressa molt atenta en tot moment, va continuar alegrant-nos la trobada. Tot plegat, un darrer dinar esplèndid i esplendorós. A la sobretaula, afinats pel bon menjar, van tornar els cants de la nostra joventut, que ara sortien millor gràcies als “assajos” anteriors i una mica (bastant) més de concentració i disciplina, que, amb alguna petita excepció disculpable, el vi no va aconseguir anul·lar del tot.

           
Durant aquest llarg i plaent dinar de comiat, no hi podia deixar de sortir la qüestió de la trobada de l’any que ve. ¿Solsona, amb el seu entorn rural ornat d’ermites bufones? ¿La bonica Girona, potser una capital catalana desconeguda per a molts de nosaltres? ¿Altres possibilitats? Anem-hi pensant, que els mesos ara ja sabem que passen ràpid.

L'Arcadi. El cronista







El Nico ens ha fet aquesta pel.lìcula:


                  

18/2/18

L'EDAT DELS NOSTRES CAPELLANS D'URGELL ( any 2009) i ELS PENÚLTIMS ENCARA HI SOM


Fa temps que no en sabíeu res de nosaltres. Ara ens tornem  a deixar veure. Continuarem  fent entrades en aquest bloc, encara que sigui de manera  més puntual i tranquil·la per donar fe de la pervivència d'aquest veterà i fraternal col.lectiu, que constituïm uns companys que un dia, de fa molts anys, coincidirem en un lloc: La Seu d'Urgell. Tornem a insistir: si qualsevol de  vosaltres, que ja ens agradaria, vol compartir noticies, pensaments, suggeriment, fotografies i qualsevol material que pugui ser d'interès, aquí teniu  a la vostra disposició les pàgines de Sopesdesapos.

Avui, Penúltim Dijous de mes, com ja es tradicional, ens hem reunit per  enèsima vegada en el Dinar de Germanor.  Us comuniquem que des de primers d'any hem canviat de restaurant, motivat pel tancament de l'anterior degut a unes obres de millora. Ara estem a un cop de pedra de la Plaça  de Catalunya. No us equivoqueu :  Restaurant  TROBADOR  Rbla.Catalunya ,2 .

Diuen que amb el canvi hi hem sortit guanyant:  servei mes esmerat i   millor  qualitat en el  menú. Hem perdut, però,  aquella privacitat que ens donaven les taules a la planta baixa i que ens permetia esplaiarnos cantant en les celebracions. No sé com ens ho farem per rebre la propera primavera si no podem enlairar els nostres cants en aquestes sales . Potser no tindrem cap problema amb l'altra clientela  i a la millor se'n alegraran: es consideraran afortunats de poder escoltar i gaudir d'unes veus  veteranes i joioses.  Ho haurem de gestionar amb el responsable del local. Tindreu noticies.



L'assistència es manté i mai baixa d'una vinticinquena de comensals. Per si a algú li pot interessar el nom dels mateixos o les estadístiques, aquí fem una relació de tots els companys, que en un moment o altre han compartit mantell . Desgraciadament n'hi ha que ja els trobem a faltar.

               

COMPANYS QUE HAN ASSISTIT ALS DINARS DEL PENÚLTIM DIJOUS DE MES


Jaume Greoles
Enric Pedro      
Jordi  Badia                                                                                                                         
Amado Casal                                                                   
Enric Lahoz
Ramón Bonet              Difunt  2017
Josep Miró
Josep Mª Mayals
Pere Barbal
Josep Cereza
Josep Vidal                  Difunt 2017
Josep Llastarri
Jesús Oliveres
Jesús Escales
Josep Elias
Francesc Ribes
Albert Novau
Josep Mª Bochaca
Valentí Pons
Lluis Garriga 
Josep Boldú                  Difunt
Josep A.Serrano
Josep Mª Benseny
Constantí  Sotelo            
Lluís  Fornons
Francesc Moliné
Lluís Creus
Antoni Visa
Josep Solanes                Difunt
Joan Parera
Robert Cama
Manuel Llacayo
Santi Font Santhilari
Xavier Roca
Josep Font Gallart
Antoni Rabassa
Josep Mª Rosell
Xavier Mora
Joan Alsedà
Joan Puy
Andreu Gispert
Josep Mª Palà
Zacaries Camps
Miquel Zambudio
Josep Agelet
Josep Mª Isern
Antoni Antonijoan
Angel Bringué
Francesc Amorós
Esteva Sarroca
Ricard de Castellarnau
J. Besora                          Difunt
Lluís Moyes
Josep Mª Bergadà
Lluís Monsó
Ramón Vilana
Josep Bosch
Antoni Cierco
Jesús Monsó
Josep Maluquer
Ramón Tremosa Palau
Antoni Miquel
Antoni Ribert
Ramón Juanati
Alfons Vilà
Maties Riquer
Josep  Binefa
                                                     

OoO

Defuncions conegudes:

 2017
Josep GRUSTAN SOLÉ               
Valentí PONS , primari 49 

2018
Blai FORTUNY I FELIU



I com que ara estem d'ESTADÍSTIQUES , aquí penjo aquesta del nostre Bisbat.  Datada , crec, a 2009, així que ojo !  Molt interessant per la quantitat d'informació que dona.

Sembla que abans ens volen felicitar.

             

ANY 2009 (¿)

Media de edad
del presbiterio diocesano de Urgel: 67 años

 

                                                          Porcentaje          porcentaje acumulado

          Mas de 90 Años                2                 2%                      2%

Entre 80 y 90 Años                    23               21%                     23%

Entre 70 y 80 Años                    31               29%                     54%

Entre 60 y 70 Años                    19               18%                    71%

Entre 50 y 60 Años                      8               7%                      78%

Entre 40 y 50 Años                    17               16%                     94%

       Menos de 40 Años               7              7%                      100%

                                                         Total          107             100%



MAS DE 90 AÑOS (2%)

 

1.      Mn. Antoni Baró Caubet.  Nacido en Os de Civís (Lleida) el 6 de octubre de 1910. Año ordenación: 1941

2.      Mn. Pere Ribes Tarrés. Nacido en Montant de Tost el 12 de junio de 1914. Año ordenación: 1941

 

ENTRE 80 y 90 AÑOS (21%)

 

1.      Mn. Josep Casas Mas. Nacido en Ribes el 10 de marzo de 1920. Año ordenación: 1945

2.      Mn. Lluís Rourera Farré. Nacido en Areny el 19 de febrer de 1922. Año ordenación: 1945

3.      Mn. Jaume Armengol Armengol. Nacido en Alentorn (Lleida) el 1 de julio de 1922. Año ordenación: 1948

4.      Mn. Pau Marqués Sort. Nacido en Oliana el 29 de diciembre de 1924. Año ordenación: 1955

5.      Mn. Josep Vilà Grau.  Nacido en Puigcerdà el 20 de marzo de 1926. Año ordenación: 1950

6.      Mn. Domènec Farré Badia, Nacido en Mont-Rós el 2 de julio de 1926. Año ordenación: 1954

7.      Mn. Manuel Moncunill Vilasaló, Nacido en Solsona el 31 de octubre de 1926.
Año ordenación: 1950. Vive en Barcelona

8.      Mn. Josep M. Solé Segarra, Nacido en Ivars d'Urgell el 4 de noviembre de 1926. Año ordenación: 1955

9.      Mn. Blai Fortuny Feliu, Nacido en Tremp el 3 de febrero de 1927. Año ordenación: 1950

10.  Mn. Enric Prat Jordana, Nacido en Ancs el 7de agosto de 1927. Año ordenación: 1954

11.  Mn. Ramon Clua Taribó, Nacido en Albesa el 20 de agosto de 1927. Año ordenación: 1950

12.  Mn. Ramon Porredón Escolies, Nacido en Oliana el 27 de agosto de 1927. Año ordenación: 1953

13.  Mn. Josep Mas Bayés, Nacido en St. Hilari Sacalm el 18 de enero de 1928. Año ordenación: 1953

14.  Mn. Àngel Carrera Fillat, Nacido a Arén el 31 de gener de 1928. Any ordenació: 1955

15.  Mn. Francesc Verdés Cid, Nacido a Abella de la Conca el 23 de març de 1928. Any ordenació: 1953

16.  Mn. Just Llahí Sarroca, Nacido a Pobellà el 12 d'abril de 1928. Any ordenació: 1955

17.  Mn. Antoni Cagigós Soro, Nacido a Areny el 24 d'abril de 1928. Any ordenació: 1950

18.  Mn. Albert Llanes Vives, Nacido a Ossó de Sió el 29 d'abril de 1928. Any d'ordenació: 1953

19.  Mn. Facund Salvia Torné, Nacido a El Poal el 22 d'abril de 1928. Any ordenació: 1953

20.  Mn. Lluís Farré Lampurlanés, Nacido a Areny el 24 de febrer de 1929. Any ordenació: 1954

21.  Mn. Fermí Casal Loan, Nacido a Pobellà el 9 d'abril de 1929. Any ordenació: 1954

22.  Mn. Josep M. Tarragó Farrera, Nacido a Bellvís el 14 d'agost de 1929. Any ordenació: 1954

23.  Mn. Pau Vidal Vidal, Nacido a Balaguer el 23 de novembre de 1929. Any ordenació: 1953

 

ENTRE 70 y 80 AÑOS (31%)

 

1.      Mn. Lluís Baró Agulló, Nacido a Peramea (Lleida) el 20 de desembre de 1930. Any ordenació: 1955

2.      Mn. Josep Mas Gomà, Nacido a Servi el 15 de desembre de 1930. Any ordenació: 1955

3.      Mn. Blai Cots Galitó, Nacido a Ivars d'Urgell el 3 de setembre de 1930. Any ordenació: 1954

4.      Mn. Josep Amiell Solé, Nacido a Garós (Lleida) el 18 d'abril de 1930. Any ordenació: 1954

5.      Mn. Joan Escales Barbal, Nacido a Enviny el 4 de març de 1930. Any ordenació: 1955

6.      Mn. Josep M. Santesmases Balasch, Nacido a Oliola el 4 de maig de 1931. Any ordenació: 1956

7.      Mn. Bonifaci Fortuny Feliu, Nacido a Tremp el 26 de maig de 1932. Any ordenació: 1956

8.      Mn. Enric Bonet Espulga, Nacido a Organyà (Lleida) el 8 de maig de 1932. Any ordenació: 1956

9.      Mn. Josep Sauter Gabriel, Nacido a Ponts el 20 de juliol de 1932. Any ordenació: 1957

10.  Mn. Antoni Bordes Ballet, Nacido a Preixana el 29 de març de 1932. Any ordenació: 1957

11.  Mons. Sebastià Bonjorn Sales, Nacido a Preixana el 29 de març de 1932. Any ordenació: 1957

12.  Mn. Manuel Pal Casanovas, Nacido a Ortodó el 25 de desembre de 1932. Any ordenació: 1956

13.  Mn. Rossend Roca Jaumot, Nacido a Pla de Sant Tirs el 20 d'abril de 1932. Any ordenació: 1957

14.  Mn. Agustí Romero Aixàs, Nacido a La Seu d'Urgell l'1 de juliol de 1932. Any ordenació: 1955

15.  Mn. Jordi Gasch Duran, Nacido a Travesseres el 20 de gener de 1933. Any ordenació: 1957

16.  Mn. Josep M. Tella Garrabou, Nacido a Claravalls el 4 d'abril de 1933. Any ordenació: 1956

17.  Mn. Jaume Tarragó Farrera, Nacido a Bellvís el 22 de desembre de 1933. Any ordenació: 1959

18.  Mn. Evarist Vigatà Plancheria, Nacido a Arcalís el 27 de juliol de 1934. Any ordenació: 1959

19.  Mn. Dídac Martín Portillo, Nacido a Los Palacios el 27 de novembre de 1934. Any ordenació: 1959. Párroco de Sant Julià de Lòria (Andorra)

20.  Mn. Ramon Solé Janer, Nacido a Montfalcó el 21 de febrer de 1935. Any ordenació: 1959. Párroco de Balaguer i arxiprest de la Noguera

21.  Mn. Nemesi Marqués Oste, Nacido a Cabó el 17 de maig de 1935. Any ordenació: 1959

22.  Mn. Ermengol Donisa Nat, Nacido a Espot el 24 d'agost de 1935. Any ordenació: 1960

23.  Mn. Agustí Brescó Ausàs, Nacido a la Seu d'Urgell (Lleida) el 16 de setembre de 1936. Any ordenació: 1959

24.  Mn. Llorenç Utgés Ginestà, Nacido a Castellserà el 7 de juny de 1936. Any ordenació: 1962. Párroco d’agramunt i arxiprest d’Urgell mitjà

25.  Mn. Marian Vergé Orobitg, Nacido a Tèrmens el 19 de maig de 1937. Any ordenació: 1960

26.  Mn. Ignasi Montraveta Cinca, Nacido a Sant Climent de Pinell el 18 de març de 1938. Any ordenació: 1961

27.  Mn. Ramon Anglerill Vilar, Nacido a Olvan, el 10 de gener de 1938. Any ordenació: 1962

28.  Mn. Joan Dies Carrera, Nacido a Peramea el 13 de març de 1938. Any ordenació: 1963

29.  Mn. Xavier Esplandiu Juclà, Nacido a Son del Pi el 8 de novembre de 1938. Any ordenació: 1964. Párroco d’Encamp (Andorra)

30.  Mn. Francesc Lloret Mirabet, Nacido a Alzina de Moror l'11 de desembre de 1938. Any ordenació: 1962

31.  Mn. Ramon Rosell Serra, Nacido a Bellcaire el 19 d'octubre de 1939. Any ordenació: 1963. Párroco de Canillo (Andorra)

 

ENTRE 60 i 70 AÑOS (17%)

 

1.      Mn. Josep M. Ricart Tàsies, Nacido a Penelles el 17 de novembre de 1940. Any ordenació: 1966

2.      Mn. Xavier Parés Saltor, Nacido a Ribes de Freser el 29 de desembre de 1940. Any ordenació: 1964. Arxiprest de l’Alt Urgell

3.      Mn. Josep Font Gallart, Nacido a la Torre de C. el 14 d'octubre de 1940. Any ordenació: 1965

4.      Mn. Antoni Mirabet Bullich, Nacido a La Seu d'Urgell el 12 d'octubre de 1940. Any ordenació: 1964

5.      Mn. Benigne Marquès Sala, Nacido a Oliana el 13 de febrer de 1940. Any ordenació: 1963

6.      Mn. Josep M. Mauri i Prior, Nacido a Alzina de Moror el 21 d'octubre de 1941. Any ordenació: 1965

7.      Mn. Jaume Soy Amargant, Nacido a Falgàs el 3 de desembre de 1941. Any ordenació: 1967 Párroco d’Escaldes Engordany (Andorra)

8.      Mn. Ramon Arderiu Forcada, Nacido a El Poal, el 10 d'octubre de 1942. Any ordenació: 1966

9.      Mn. Àngel Saball Creus, Nacido a Cabanabona el 22 de novembre de 1942. Any ordenació: 1968

10.  Mn. Josep M. Aresté Miret, Nacido el 9 de juliol de 1942  a Bellvís. Any ordenació: 1967

11.  Mn. Joan Pujol Balcells, Nacido a Guissona el 9 de març de 1943. Any ordenació: 1966

12.  Mn. Ramon Balagué Bajona, Nacido a Ponts (Lleida) el 20 d'octubre de 1943. Any ordenació: 1968. Párroco de Guissona

13.  Mn. Antoni Pich Badia, Nacido a Sabadell el 15 de juny de 1944. Any ordenació: 2000 Párroco d’Artesa de Segre

14.  Mn. Pere Balagué Bajona, Nacido a Ponts (Lleida) el 27 de gener de 1945. Any ordenació: 1968. Párroco de Vielha i arxiprest d’Aran

15.  Mn. Pere Cañada Illa, Nacido a Avinyonet el 14 de juny de 1945. Any ordenació: 1969 Párroco de Linyola i arxiprest del Baix Urgell

16.  Mn. Ramon Sàrries Ribalta, Nacido a Florejacs el 13 de maig de 1945. Any ordenació: 1968 Párroco d’Andorra la Vella (Andorra)

17.  Mn. Joan Peretó Cerqueda, Nacido a Isona el 21 de desembre de 1945. Any ordenació: 1971

18.  Mn. Jordi Miquel Benavent, Nacido a Sevares el 21 de setembre de 1946. Any ordenacíó: 1977. Párroco de la Massana (Andorra)

19.  Mn. Joan Fenosa i Antoni, Nacido a La Pobla de Segur el 2 de març de 1947. Any ordenació: 1975. Párroco d’Ordino (Andorra)

 


         


 

ENTRE 50 i 60 AÑOS (7%)

 

1.      Mn. Josep Grau Navarro, Nacido a Montferrer el 12 de març de 1950. Any ordenació: 1975. Párroco de Puigcerdà

2.      Mn. Jaume Vila Serra, Nacido a Ponts el 3 de gener de 1951. Any ordenació: 1991. Párroco d’Oliana (Alt Urgell)

3.      Mn. Jordi Profitós Freixenet, Nacido a Balaguer el 13 de febrer de 1952. Any ordenació: 2007. Vicario de Balaguer

4.      Mn. Joaquim Cebrián Puyuelo, Nacido a Barcelona el 26 de maig de 1954. Del Seminari del Poble de Déu. Any ordenació: 2002. Párroco de Bellver de Cerdanya in solidum

5.      Mn. José de Jesús Navas Díaz, Nacido a Cúcuta (Colòmbia) el 25 de maig de 1956. Any ordenació: 1994. Isona

6.      P. Anto Pallikunnen Thomas, Carmelita., Nacido a Manaloor Kerala (Índia) el 12 d'octubre de 1957. Any ordenació: 1987. Residente en Andorra la Vella

7.      Mn. Antoni Ballester Díaz, Nacido a Cellers (Lleida) el 18 de desembre de 1957. Any ordenació: 1988. Párroco de Artesa de Segre

8.      Mn. Joan Perea Faura, Nacido a Badalona el 13 de febrer de 1958. Any ordenació: 2005. Párroco de Ribes de Freser in solidum

 

 

ENTRE 40 i 50 AÑOS (16%)

 

1.      P. Camilo Augusto Sánchez Herrera, Nacido el 30 de setembre de 1960. Any ordenació: 1991

2.      Mn. Ricard Barba Monsalve, Nacido a Bucaramanga (Colòmbia) el 25 d'abril de 1961. Any ordenació: 1995. Párroco d’Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà) (800 habitantes)

3.      Mn. Uriel Álvarez Bedoya, Nacido a Manizales (Colòmbia) l'1 de maig de 1961. Any ordenació: 1995. Párroco d’Ivars d’Urgell (1700 habitantes)

4.      Mn. Carles Rivas Marra, Nacido a Villagarcía d'Arousa (Pontevedra) el 3 d'abril de 1962. Any ordenació: 1992. Párroco de Bellver de Cerdanya in solidum

5.      Mn. Joan A. Mateo García, Nacido a Tremp el 7 de maig de 1962. Any ordenació: 1985. Tremp i arxiprest del Pallars Jussà

6.      Mn. Josep Montoya Viñas (diaca), Nacido a Barcelona el 12 de novembre de 1962. Any ordenació: 2009

7.      Mn. Josep Eliüd Arias Pimentel, Nacido a Prado (Colòmbia), el 12 de juny de 1964. Any ordenació: 1994. Párroco de La Pobla de Segur (Pallars Jussà) (3000 habitantes)

8.      Mn. Lluís Miquel Sánchez Gutiérrez, Nacido a Manizales (Colòmbia) el 8 de desembre de 1964. Any ordenació: 1997. Párroco Rialp (Pallars Sobirà) (656 habitantes)

9.      Mn. Ignasi Navarri Benet, Nacido a Tremp el 15 de febrer de 1965. Any ordenació: 1988. La Seu d’Urgell (Secretari General i Canceller del Bisbat)

10.  Mn. José Octavio Luna Bucurú, Nacido a Prado de Tolima (Colòmbia) el 18 d'abril de 1965. Any ordenació: 1994. Párroco de Senterada (Pallars Jussà) (120 habitantes)

11.  Mn. Jaume Mayoral Martí, Nacido a Linyola l'1 de gener de 1966. Any ordenació: 1990. Párroco de Pons (La Noguera)

12.  Mn. Josep Chisvert Villena, Nacido a València el 22 de gener de 1966. Any ordenació: 2000. Vicario de la Seu de Urgell. Párroco de Noves de Segre i Encargado de las parroquuas de Avellanet, gramós, Guils del Cantó, Pallerols del Cantó, Vila-rubla, Canturri, Cassovall i Solans (Alt Urgell)

13.  Mn. Jordi Vásquez Avendaño, Nacido a Bogotà (Colòmbia) l'1 de març de 1966. Any ordenació: 1998. Párroco de Boí (Alta Ribagorça) (1100 habitantes)

14.  Mn. Carles A. Ospina Hurtado, Nacido a Medellín (Colòmbia) el 25 d'octubre de 1966. Any ordenació: 1995. Medellín

15.  Mn. Lluís Eduard Salinas Muñoz, Nacido a Santa Isabel (Colòmbia) el 8 de desembre de 1966. Any ordenació: 1997. Roma

16.  P. Henry Vargas Holguín, Nacido a Tunja, Boyacá (Colòmbia), el 23 de juny de 1967. Any ordenació: 1999. Vicario de Vielha

17.  Mn. Albeiro Vásquez Cazallas, Nacido a Villarrica (Colòmbia) el 18 d'abril de 1968. Any ordenació: 1997. Castellserà (Comarca d’Urgell) (1100 habitantes)

 

MENOS DE 40 AÑOS (6%)

 

1.      Mn. Antoni Elvira Gorgorió, Nacido a Tremp el 6 de setembre de 1970. Any ordenació: 1996. Sort i arxiprest del Pallars Sobirà

2.      Mn. Salvador Solsona Perejuan, Natural de Barbens, 1970. Any ordenació: 1996. No adscrito

3.      Mn. Ivan David Ayala Pastor, Nacido a Toluviejo (Colòmbia), el 21 de maig de 1972. Any ordenació: 2001. Vicari de Guissona

4.      Mn. Juan Pablo Esteban Osma, Nacido a Colòmbia, el 27 de setembre de 1973. Any ordenació: 2007. Párroco de Montclar d’Urgell (141 habitantes) i Adcrito a Balaguer

5.      Mn. Pau Bellido Segarra, Nacido a Benicàssim, el 15 de gener de 1975. Any ordenació: 2007. No adscrito

6.      Mn. Eliosaid Pérez Álvarez, Nacido a Norte de Abrego (Colòmbia), el 5 d'octubre de 1975. Any ordenació: 2000. Vicario de Guissona

7.      Mn. David Codina Pérez, Nacido a la Seu d'Urgell, el 30 de gener de 1982. Any ordenació: 2007. Estudiante en Roma

 

SEMINARISTAS

 

1.      Òscar Arciniegas (Colombia), Etapa Diaconal a la parròquia de Sta. Maria de Balaguer.
2.      Emili Villegas: 3er curs a la Facultat de Teologia de Catalunya.
3.      Pere Jesús Morales, 1er curs a la Facultat de Teologia de Catalunya.
4.      Jayson Autor Rivera, 1er curs a la Facultat de Teologia de Catalunya.
5.      Jerrik Banzuela (Filipinas), Curs Propedèutic, a Barcelona.
6.      Shimar Guyo (Filipinas), Curs Propedèutic, a Barcelona.

 

SACERDOTES REGULARES

SAGRADA FAMÍLIA del P. Mañanet (Tremp) y SALESIANOS (Andorra)

 

1.      Mn. Antonio Facerías Barrachina, S.F., Nacido a Barcelona el 22 de juliol de 1931. Any ordenació: 1955

2.      Mn. Joan Antoni Arasa Albesa, S.F., Nacido el 1 de desembre de 1936 a Jesús (Tortosa). Any ordenació: 1960

3.      Mn. José Miguel Larrión Urra, S.D.B., Nacido a Ganuza (Navarra) el 17 de març de 1939. Any ordenació: 1964

4.      P. Jesús Orlando Gutiérrez  Gutiérrez, S.D.B.

5.      P. Joan Juncadella Claret, S.D.B.

 

ORDENACIONES EN LOS ÚLTIMOS 40 AÑOS

 

En verde aquellos ordenados nacidos fuera de España

En marrón aquellos ordenandos nacidos en España pero no originarios de la diócesis de Urgel

 

INICIO DEL EPISCOPADO DE JOAN MARTÍ ALANIS

 

1971-1

·         Mn. Joan Peretó Cerqueda, Nacido a Isona el 21 de desembre de 1945. Any ordenació: 1971

1972-0

1973-0

1974-0

1975-2

·         Mn. Joan Fenosa i Antoni, Nacido a La Pobla de Segur el 2 de març de 1947. Any ordenació: 1975. Párroco d’Ordino (Andorra)

·         Mn. Josep Grau Navarro, Nacido a Montferrer el 12 de març de 1950. Any ordenació: 1975. Párroco de Puigcerdà

1976-0

1977-1

·         Mn. Jordi Miquel Benavent, Nacido a Sevares (Asturias) el 21 de setembre de 1946. Any ordenacíó: 1977. Párroco de la Massana (Andorra)

1978-0

1979-0

1980-0

1981-0

1982-0

1983-0

1984-0

1985-1

·         Mn. Joan A. Mateo García, Nacido a Tremp el 7 de maig de 1962. Any ordenació: 1985. Tremp i arxiprest del Pallars Jussà

1986-0

1987-1

·         P. Anto Pallikunnen Thomas, Carmelita., Nacido a Manaloor Kerala (Índia) el 12 d'octubre de 1957. Any ordenació: 1987. Residente en Andorra la Vella

1988-2

·         Mn. Antoni Ballester Díaz, Nacido a Cellers (Pallars Jussà) el 18 de desembre de 1957. Any ordenació: 1988

·         Mn. Ignasi Navarri Benet, Nacido a Tremp el 15 de febrer de 1965. Any ordenació: 1988. La Seu d’Urgell (Secretari General i Canceller del Bisbat)

1989-0

1990-1

·         Mn. Jaume Mayoral Martí, Nacido a Linyola l'1 de gener de 1966. Any ordenació: 1990. Párroco de Pons (La Noguera)

1991-2

·         Mn. Jaume Vila Serra, Nacido a Ponts el 3 de gener de 1951. Any ordenació: 1991. Párroco d’Oliana (Alt Urgell)

·         P. Camilo Augusto Sánchez Herrera, Nacido el 30 de setembre de 1960. Any ordenació: 1991

1992-1

·         Mn. Carles Rivas Marra, Nacido a Villagarcía d'Arousa (Pontevedra) el 3 d'abril de 1962. Any ordenació: 1992. Párroco de Bellver de Cerdanya in solidum

1993-0

1994-3

·         Mn. Josep Eliüd Arias Pimentel, Nacido a Prado (Colòmbia), el 12 de juny de 1964. Any ordenació: 1994. Párroco de La Pobla de Segur (Pallars Jussà) (3000 habitantes)

·         Mn. José Octavio Luna Bucurú, Nacido a Prado de Tolima (Colòmbia) el 18 d'abril de 1965. Any ordenació: 1994. Párroco de Senterada (Pallars Jussà) (120 habitantes)

·         Mn. José de Jesús Navas Díaz, Nacido a Cúcuta (Colòmbia) el 25 de maig de 1956. Any ordenació: 1994. Isona

1995-3

·         Mn. Ricard Barba Monsalve, Nacido a Bucaramanga (Colòmbia) el 25 d'abril de 1961. Any ordenació: 1995. Párroco d’Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà) (800 habitantes)

·         Mn. Carles A. Ospina Hurtado, Nacido a Medellín (Colòmbia) el 25 d'octubre de 1966. Any ordenació: 1995. Medellín

·         Mn. Uriel Álvarez Bedoya, Nacido a Manizales (Colòmbia) l'1 de maig de 1961. Any ordenació: 1995. Párroco d’Ivars d’Urgell (1700 habitantes)

1996-2

·         Mn. Salvador Solsona Perejuan, Natural de Barbens, 1970. Any ordenació: 1996. No adscrito a ninguna parroquia

·         Mn. Antoni Elvira Gorgorió, Nacido a Tremp el 6 de setembre de 1970. Any ordenació: 1996. Sort i arxiprest del Pallars Sobirà

1997-3

·         Mn. Lluís Miquel Sánchez Gutiérrez, Nacido a Manizales (Colòmbia) el 8 de desembre de 1964. Any ordenació: 1997. Párroco Rialp (Pallars Sobirà) (656 habitantes)

·         Mn. Lluís Eduard Salinas Muñoz, Nacido a Santa Isabel (Colòmbia) el 8 de desembre de 1966. Any ordenació: 1997. Roma

·         Mn. Albeiro Vásquez Cazallas, Nacido a Villarrica (Colòmbia) el 18 d'abril de 1968. Any ordenació: 1997. Castellserà (Comarca d’Urgell) (1100 habitantes)

1998-1

·         Mn. Jordi Vásquez Avendaño, Nacido a Bogotà (Colòmbia) l'1 de març de 1966. Any ordenació: 1998. Párroco de Boí (Alta Ribagorça) (1100 habitantes)

1999-1

·         P. Henry Vargas Holguín, Nacido a Tunja, Boyacá (Colòmbia), el 23 de juny de 1967. Any ordenació: 1999. Vicario de Vielha

2000-3

·         Mn. Antoni Pich Badia, Nacido a Sabadell el 15 de juny de 1944. Any ordenació: 2000 Párroco d’Artesa de Segre

·         Mn. Josep Chisvert Villena, Nacido a València el 22 de gener de 1966. Any ordenació: 2000. Vicario de la Seu de Urgell. Párroco de Noves de Segre i Encargado de las parroquuas de Avellanet, gramós, Guils del Cantó, Pallerols del Cantó, Vila-rubla, Canturri, Cassovall i Solans (Alt Urgell)

·         Mn. Eliosaid Pérez Álvarez, Nacido a Norte de Abrego (Colòmbia), el 5 d'octubre de 1975. Any ordenació: 2000. Vicario de Guissona

 

INICIO DEL EPISCOPADO DE JOAN ENRIC VIVES EN URGELL

2001-1

·         Mn. Ivan David Ayala Pastor, Nacido a Toluviejo (Colòmbia), el 21 de maig de 1972. Any ordenació: 2001. Vicari de Guissona

2002-1

·         Mn. Joaquim Cebrián Puyuelo, Nacido a Barcelona el 26 de maig de 1954. Del Seminari del Poble de Déu. Any ordenació: 2002. Párroco de Bellver de Cerdanya in solidum

2003-0

2004-0

2005-1

·         Mn. Joan Perea Faura, Nacido a Badalona el 13 de febrer de 1958. Any ordenació: 2005. Párroco de Ribes de Freser in solidum

2006-0

2007-4

·         Mn. Juan Pablo Esteban Osma, Nacido a Colòmbia, el 27 de setembre de 1973. Any ordenació: 2007. Párroco de Montclar d’Urgell (141 habitantes) i Adcrito a Balaguer

·         Mn. Jordi Profitós Freixenet, Nacido a Balaguer el 13 de febrer de 1952. Any ordenació: 2007. Vicario de Balaguer

·         Mn. Pau Bellido Segarra, Nacido a Benicàssim, el 15 de gener de 1975. Any ordenació: 2007. No adscrito a ninguna parroquia

·         Mn. David Codina Pérez, Nacido a la Seu d'Urgell, el 30 de gener de 1982. Any ordenació: 2007. Estudiante en Roma

2008-0

2009-1

·         Mn. Josep Montoya Viñas (diaca), Nacido a Barcelona el 12 de novembre de 1962. Any ordenació: 2009