DOCUMENTS







  oOo

1ER. CURS, 1961.
PASSEM LLISTA !!

Observeu quina bona lletra tenia l'Arcadi Pejuan, i quina cura ha tingut en la conservació del document. Al curs següent s'incorporaren tres  seminaristes més, en Manresa, Fenosa i Cierco.





oOo

FÓREM NOTíCIA AL 
" DIVINO AFÁN"


A unes preguntes tontes, donàrem unes respostes innocents. 





oOo

DIADA DE L'ADÉU. 
QUINT CURS  D'HUMANITATS.-



Ja som grandets, aquest any acabem els estudis al Seminari Menor - Sant LLuís -, i l'any vinent farem el salt cap al Major- Sant Tomàs.
Ho haviem de celebrar. Un bon dinar, amb cafè i tot, el típic partit de futbol, vetllada teatral, missa i oració amb la seva Hora Santa.



La pregària s'ha fet realitat. 
"... Dóna'ns el valor i la sinceritat per deixar aquest camí, si és que no volem entregar-nos totalment a Vós, i a les ànimes."












oOo


MIG -CAMÍ 
 (1968)

Vidal,Bregolat,Pejuan,Regé,Coyo,Ortiz,
Fenosa,Benseny,Parramon i Soldevila.


Ja som a Mig Camí. Ho hem de celebrar.  Al cim oneja  la Sotana. Sols un hi arribaria. Mossen FENOSA.








JOVENTUD I ALEGRIA DE CARA AL SACERDOCI
Arxiu: Arcadi Pejuan


Et passo més material: és un guió per alguna funció "multimèdia" (ja que hi ha "Cuadres Plastics", música, text i cant, per la festa de Mig Camí, a la primavera del 68. És especialment curiós com parlàvem del nostre "futur sacerdoci". M'agrada en particular la frase que hi surt: "Tinc complerts els 18 anys i no puc continuar en aquest plan. Marxar i formar una família és gran, però viure un sacerdoci tal com cal ho és molt més encara. M'haig d'entregar per complert a una cosa o a l'altra. Tot és difícil, no sé què fer. Necessito algú que m'ajudi"...


Com passa el temps!









PARTITURA DE LA MISSA DE MIG-CAMÍ
Compositor: Mossèn  A. ROMERO



oOo

SANTA CATALINA,
 PATRONA DE LA FILOSOFIA.- 1967



Abans d'iniciar el renyit partit de futbol, es fa la benedicció de la pilota, intercedint perque entri  a la porteria contraria. Oficien la cerimònia, Mn. Coll, els diaques Cierco i Benseny, i l'escolanet Pejuan sosté  el "recipient" amb l'aigua beneïda (o beneita).


"Perdona, Josep Maria, dixit Pejuan, m'havia descuidat de dir-te una cosa que fa dies que et volia dir: en la foto teua beneint la pilota de futbol pel partit "en honor de Sta. Caterina", tu anaves vestit (o disfrassat, si vols) de la mateixa Santa Caterina en persona !!! (anaves disfrassat de dona i no de diaca)."



Aquest dia de la nostra Patrona sols férem festa per la tarda. Nosaltres defensarem escolàsticament vagar TOT EL DIA
THESIS PROBANTE FESTAM DE STA.CATALINA
Davant el confiator ROMERO seriosament exposarem : " Superiores debent dare nobis festam per sancta  Catalinam, dona sine minifalda et partidariam calefaccionem decentem"


i la festa continuà....
AL.LELUIA

L'Arcadi Pejuan, ens fa arribar el següent comentari, i ens adjunta documentació.
"¿Us en recordeu,  d'una cançó de moda per allà a l'any 1967, que cantava la Massiel i es titulava "Aleluya"? Nosaltres, amb motiu de la festa de Sta. Caterina li vam canviar la lletra (¿era per a un foc de camp "de Sta. Catalina"? no n'estic segur). El producte va ser el que adjunto. Va ser un treball entorn de la nostra taula al menjador de Sant Tomàs, un treball de conjunt de tots nosaltres, en que generalment jo feia només d'escribà, perquè hi vam participar bastants de nosaltres. La prova és a l'esborrany, del que també adjunto dos fragments, hi apareixen la meua lletra (com a pur escribà) i també l'escritura directa teua- Benseny- (amb la teua lletra) i la d'una altra lletra, de la que avui dia ja no sé de qui de nosaltres és."







ARA....., UNA MICA DE SERIETAT!!

Et passo el "Guió de Santa Caterina", pel 25 de novembre de 1967 tal com diu el paper. No recordo exactament de què es tractava, suposo que alguna funció "sèria" (els textos em semblen massa sèrios per a un foc de camp), tot i que amanida amb discos de moda del moment. Trobo especialment curioses les referències a la "super-dona estereotipada, el maquillatge Op-Art (no me'n recordo), la minifalda o els yeyés amb melenes"...





oOo

NORMES DE CONVIVÈNCIA I HORARI
Seminari Major- St.Tomàs. (1968-69)


Ja som grandets. Hem deixat enrrere la fèrria disciplina del Seminari Menor. Els dormitoris col.lectius  amb  aquelles llargues fileres de llits, i  les Classes d'estudi amb  aquells pupitres arrenglerats de cara la pissarra sota la severa mirada del Auxiliar de torn, ja són història.  Ara  gaudim d'una nova constitució. Les Normes de Convivència.




 En Pejuan, que es recorda de tot, per això era el primer de la classe, ens diu:
" et passo l'horari que ens van distribuir, junt amb les "Normes per a la vida humana i social etc." , al començar el nostre darrer any al seminari, en que ens van fer fer Preu (per comptes de 3r. de filosofia). Veig que hi tinc apuntat a mà fins i tot les assignatures que tocaven a cada hora de classe de la setmana: "Filo", suposo que vol dir Història de la Filosofia amb Rourera, Grec, amb Sangés, Biologia amb Mn Manel, Química amb Barbal, Francés amb Cerdà, Sociologia amb Reig (que feia també de Rector), Llatí amb Mn. Mas "el Vell"; la Literatura i la Història no em recordo de qui en les donaven.




oOo


HORARI PER LA COMUNITAT DEL SEMINARI MAJOR





oOo

EL FOGONET




Mentres estavem de maitines a l'Oratori, mossen Casals va segrestar el fogonet d'en Parramon.
Aquest, trastocat per tant calorífica pèrdua, no parava de recitar .. "A dalt del quart pis...."













oOo

LES CARAMELLES




Eren  les festes de  Pasqua. La mainada disfrutava a casa amb la família. Nosaltres romaníem tancats al Casal Gran.  El diumenge marxarem a Palau, i al nostre Sr. Bisbe li cantarem les CARAMELLES. !!!. Sort de mossèn Vives que amorosí la lletra..., i la música.


oOo

UNXICDETOT 





oOo

AGUILUCHOS 




En Miquel DIAZ ZAMBUDIO, d'un curs més que nosaltres, i encarregat, en illo tempore, de la porteria del Seminari Menor, m'ha fet arribar aquests documents d'entranyable record. 
L'Aguiluchos  era i crec que continua sent una revista infantil editada pels Combonians, per despertar  la vocació misionera. I com podeu veure tenia bastants subscriptors.


oOo

HORARI DE CLASSES PRIMARIS 1960
LLIBRES

 De nou, en MIQUELILLO, m'envia " más madera". 









oOo

ELS LLIBRES D'ESTUDI:















oOo


EL NOSTRE BAULET











La FACTURA . Hi ha una pila de conceptes que sorprenen. Tant poc cine que feien i que car que sortia, oi?.
El Nicolàs tenia una Beca de l'Estat.









EXCEPCIONAL I EXTRAORDINÀRIA sortida del Seminari per assistir a  la Primera Comunió d'un cosí que havia  vingut de l'Argentina. Mossèn Saboya  fou pressionat per  mossèn Reig,  molt amic de la meva família.  Les portes del seminari estaven tancades amb pany i forrellat.








Dos llibres de CANT GREGORIÀ  inseparables en les nostres funcions religioses: L'USUALIS i el CANTORAL.







Aquesta és la carta que ens va escriure Mn. Romero anunciant-nos el gran canvi de que, per comptes de 3r de filosofia, faríem Preuniversitari conjuntament amb els companys de les promocions 1960 i 1962. Com pots veure, també ens anunciava que a ell el continuaríem tenint de prefecte






Es tracta del TROS DEL MURAL corresponent a mi- Arcadi PEJUAN-  que, si no recordo malament, ens van fer no sé qui (nosaltres mateixos, entre tots?) amb motiu de la festa de Comiat de Sant Lluís, al final del 5é curs "de Humanitats"

Cadascú de nosaltres tenia el seu tros, i per això la forma d’aquest tros és irregular (no rectangular), perquè és el retall corresponent d’un gran mural penjat al claustre de Sant Lluís, amb un tros per cadascú de nosaltres de la forma com queia bé pel "collage", separat dels altres trossos per la línea vermella gruixuda que es veu a la imatge on el retall no està estripat.
En aquell 5é curs, el darrer del Seminari Menor, a mi m'havien encarregat del botiquín, una habitació petita on hi havia una petita taula, una o dos cadires i un armari per a les medecines més usuals: per exemple aspirines, el famós clorat potàsic pel mal de coll i la ronquera (que tenia la fama de que els botiquinaries el fèiem servir de placebo per curar tots els mals inespecífics), llapis 'termosan' per a les dolències musculars fruits de l'activitat esportiva, apart del material per curar les freqüents petites ferides, com aigua oxigenada, alcohol, benes, tirites, mercromina, etc. Crec recordar que l'hora del botiquín (excepte excepcions justificades) eren dos recreos de quart d'hora, un al matí i l'altre a la tarda o nit. Però, de forma justificada o no, jo m'hi passava algun recreo més o fins i tot, amb alguna excusa assistencial, alguna hora de "vetlla" o d'estudi. Allí vaig començar a fer experiments de ciències (que al curs següent, al Seminari Major, vaig ampliar a la Química, en tenir tota una habitació per a mi, com tots nosaltres). A això es deu de referir el mural quan m'atribueix ganes d'experimentar en biologia i en química, i que em passava molts recreos al botiquín. Era dels pocs de nosaltres que tenia "el luxe" de tenir confiada una clau (la del botiquín); la portava lligada a una cadena i la feia voltejar contínuament (la "Manía" de que parla el mural). També em podia permetre algun luxe que no se'l podien permetre els altres, com fer el cafè, a base de Nescafé naturalment. Efectivament, al botiquín hi havia un petit fogonet per escalfar l'aigua, que no sé què hi feia allí; potser havia servit en el passat per esterilitzar les xeringues i agulles de donar injeccions, però això llavors ja només es feia a l’enfermeria. Però, excepte el vici de fer el cafè, no en tenia cap altre i no recordo que hi hagués fumat, en contra del que insinua el mural. En canvi, sí que és veritat que somniava en ser un bon músic i que m'agradava (cantar les cançons de) la Rita Pavone.













Cap comentari:

Publica un comentari