RADIO JAVIER

RADIO JAVIER
Estación Juvenil




Any 1956. Seu d'Urgell. El Seminari està en plena producció i els seus magatzems, a vessar de matèria primera. 
Les comandes s'atenen puntualment, un cop a l'any. El procés d'elaboració és "anar fent"  i de llarga durada, tretze anys. A  partir de la sisena anyada s'ensuma un flaire de maduració i arribats a la novena, el genere -els nostres seminaristes-  adquireix la condició de Gran Reserva, acreditada amb una rodanxa al clatell .  
En aquesta llarga i intensa convivència fermentaran iniciatives  socials i culturals,  que  donaran oxigen als últims anys dins la  bodega.
Una d'aquestes, fou RADIO JAVIER, que en aquesta pestanya intentarem recordar i radiar.


El Refectori.  Principal lloc de recepció. La Radio ve a substituir al lector entarimat
a l'hora dels àpats.


Els seus protagonistes, en el pròleg del llibre- troballa meravellosa a mans de J.Ant. SERRANO-  que recull tots els seus guions, dels anys 56 al 58, ens diuen :


"  Estas líneas quieren ser solamente un acto de presencia. Un acto más que sirva de testimonio, que de a conocer algo de lo que llevamos dentro. O mejor aún : algo a través de lo cual pueda adivinarse todo lo nuestro.
..conocíamos lo que nos disgustaba y  lo que debía sustituirse.., todo lo que no cuajaba con nuestro estilo..
Y así nuestro estilo-del que Radio Javier fué un exponente- tuvo y tiene todavía sus pros y sus contras . Los amigos de lo fácil lo arreglaron de un modo extremadamente sencillo : unos volviéndose claque indecente y otros anatemizando con frases  pulverizanteshipercriticismo, exceso de sátira, falta de caridad.. Los amigos de lo difícil no les vimos.
El medio ambiente en que nos movíamos era una atmósfera de conformismo y vulgaridad intelectual, sin el menor intento de sincronizar la vida que allí se llevaba con el paso que iba adquiriendo " nuestro" mundo, el del siglo XX.
..un internado con todos los inconvenientes  que supone: horizontes reducidos, detallismo casi femenino, celos, emulación hasta el plagio descarado, ambiente artificioso con exceso de jerarquismo,.. etc
Para nosotros Radio Javier será siempre el símbolo de unos tiempos en que, - hombro a hombro- luchábamos ya- dentro de nuestro radio de acción. para que todo el mundo fuera un poco más sincero consigo mismo y no se contentase con hacer de su vida una arrastrada vulgaridad sin sentido. "

Radio Javier nació en nuestras manos. Un grupo improvisado de guionistas, locutores y realizadores musicales hicieron posible el milagro de la fantasía dispersa y la alegría juvenil. Y Radio Javier se mantuvo en pié, incomodo, atrevido y significatico.  Como un símbolo de amistad y de flexibiliad estudiantil. Dijo lo que podía decir y recordó amigablemente lo que se podía suponer..
En 1956, después de  una serie de tentativas, inaugurábamos nuestras antenas, sin sospechar todo lo que iba a venir después. En las agonías de 1959, después de dejar abierto un horizonte entregamos a  Radio Javier a otros.
Hasta otra amigos de Radio Javier. Entre todos hemos construido esta cosa tan juvenil como es el jugar a novillos con todas las estrellas y el aprender a leer taquigrafía en la tabla del cielo.  "




   oOo



M’ha costat. He fet lliscar sigilosament la suau xarxa del passat i el nostre futur col.laborador s’hi ha vist atrapat. Serà pel aquell  flaire dels plats condimentats ? 
Benvingut Josep Antoni. Desitgem, i et deixarem,  que ens parlis de RADIO JAVIER.
Alguns hi éreu. Desconeixem el miracle d’aquell infantament .........., i més encara, mancat de participació femenina.




M O L T E S S O P E S 

Bé. Sembla que ens situem em un terreny amb referències culinàries o de restauració amb trets propis i diferencials quan es parla del Seminari de la Seu . A mi m'ha arribat a través del meu amic F. Ribes la notícia d‘uns “cartutxos de rèquiem.” i que si volia assabentar-me de més notícies hi havia penjades a Internet unes excel.lents “sopes de sapos.”. 
Semblava que ja hi érem tots.. Doncs no. No hi érem tots. Em van presentar J.M.Benseny que diuen que es cuida, sense afany de lucre, de la marxa d'una empresa, PUIESbAIXES, líder en el seu terreny (i que es veurà el que val en un futur no massa llunyà.)
De tota manera aquesta breu introducció no era per parlar d’aquest interessant tema.
El company J.M. Benseny és una notable persona que no perd pistonada. I com aquell que no hi és deixa anar una sua frase-invitació a col.laborar en l'empresa Sopes de sapos. Un, que no és de ferro li diu que sí. I immediatament estàs compromès. Som-hi, doncs... 
Però no acaba aquí la història. Es veu que l’al.ludit J.M. Benseny conrea certs aspectes de periodisme i història. I tot parlant descobreix una joia - ho diu ell sota la seva responsabilitat- : trobem un manuscrit -seria millor un mecanoescrit - dels guions de radio que es deia RADIO JAVIER.... 

PARLEM-NE 

Sí. Se'n hauria de parlar una mica. per evitar errors. falses interpretacions. etc,, etc 
De moment i en primer lloc cal establir qui era la mare de la criatura. O la mare de totes les mares (que ningú es distregui amb l'àvia), Jo. per la part que em toque puc dir que hi vaig ser, Però altres -i no senyalo ningú ( de moment) - també hi eren.

Fins una altra estona. (continuarà) 

21-05-2012

2 . Apa, tornem-hi 

Recordeu aquell acudit (tot-hom el sap) que definia Espanya com a Una, Grande i Libre, i d'això no en tenia res..., Doncs bé, el mateix succeïa amb Radio Javier (RJ d'ara endavant): no era un aparell que pugués emetre i rebre informació adequada, no teníem corresponsals, ni generals, ni especialitzats ... 
Què teníem doncs, per fer una mica de soroll? Hi havia una censura (prèvia) i una obligació de donar tota mena d'explicacions, si un superior te les demanava. El resultat era que t'aplicaves l'autocensura que també ofegava el bri de llibertat que començava a apuntar... 
Alguna ànima santa pensarà que no n'hi ha per tant, que exagero. Encara que sigui poc metòdic anirem repassant el que hi havia: un micro, d'aquells que sortien a la publicitat i a les pel.lícules americanes. I UN micro. No pas més, que podríem prendre mal. Per fer els efectes especials fabricàvem una llista de melodies, aplicades en el moment adient. De vegades hi havia algun error, i a l'estudi hi sonaven expressions que no és estètic reproduir. 
Ah! no endevinariau mai on eren els estudis i la seva explicació: a la sagristia, del costat que en deiem Sant Tomàs, que era el lloc on s'apilaven les alfombres, cirials, reclinatoris i trastes de la capella del mig. Dos altaveus de fusta col.locats al sostre del menjador enviaven les dolces melodies que ens farien somniar (truites?). L'esmentada sagristia era l'espai més proper al menjador (rafetó), i per tant el més barat. Ergo,   lo toma o lo deja. 
De tota manera cal contextualitzar els temes . 
Estem en l'època en què, mentre que a Europa s'anava en cotxe, aquí un es podia considerar home, si podia portar entre cames una Bultaco, Montesa o Vespa.. 
Però la adaptació als nous temps ocasionà algun problema. La voluntat ferma d'un motorista -clerical- pot resistir-se al suau contacte d'unes mamelles de l'acompanyant ?. El mateix es podria preguntar sobre el cotxe. RJ opinava sobre el tema. 

En parlarem una altra estona... 



Josep Antoni SERRANO


oOo



ENTREVISTA, sobre la Vocalia de Radio Javier,
  al Sr. Mirabet, President de la 
JUNTA DE ACTIVIDADES




oOo              

 ENS POTS LLEGIR:



   GUION NUM.- 1
"NO SIEMPRE ESTAMOS PECES"

  Esta COMEDIA -AMBIENTE, fué representada en el Saló de Actos de nuestro Seminario, el dia 27 de Noviembre, en honor de la fiesta de SANTA CATALINA, 25 de Noviembre, patrona de la Filosofía.
  El público resistió la prueba de tenerse que aplaudir a si mismo, pues la referida comedia estuvo calcada sobre el ambiente de aquel siglo y de aquella década.
  Fue entonces, precisamente, cuando se inauguraba, casi sin darnos cuenta, la emisora RADIO JAVIER, y nos encontrábamos ya en un futuro impreciso, que ha ido madurando con la gracia de la fidelidad.
  Hoy al integrarlo en nuestro programa, no hacemos nada más que dar testimonio de la primera piedra inaugural , que se abriría, años más tarde, con la música alegre de la colaboración.
  Es, pues, esta Comedia Ambiente, el documento más antiguo con el que cuenta nuestras antenas. Por ello, la declaramos, la definimos y la bautizamos como el Guión numero UNO de esta serie de Radio Javier.
                                                                          oOo

                 Ambiente de 1955. Trajes, personajes, profesores y alumnos de aquella época. Toda coincidencia no es pura casualidad. La comedia está inspirada en una serie de tópicos que circulaban por aquel entonces y refleja una serie de tipos muy característicos y muy en boga en aquellos tiempos.......................


oOo

MÉS MATERIAL:




- EMISION Nº V (10-II-1957): A VUELO DE PAJARO.-Guión panorámico  del Sábado en la Antena.
 - EMISION Nº VIII ( 16 -II-1957) : DIBUJOS Y SINTONIAS .-  Noticias de la semana,Tiros al aire, Cuadrícula Radiofónica y la Familia Campistraus.
- EMISION Nº X ( 2-III-1957): LAETARE.   - Cuadro Pio XII  y Cuadrícula Radiofónica ( noticias). Programa Fiesta St. Tomás.
- EMISIÓN Nº XX (4-IV-57): LAETARE . Aniversario elección episcopal de nuestro Rdmo. Prelado....
 - EMISION Nº XXII (27-IV-1957): GAUDEAMUS IGITUR.- Emisión         especial, Auto Sacramental " La vida es sueño"
 EMISION Nº LXIV (07-XII-1958): GAUDEAMUS IGITUR.-  Emisión especial PRO JUNTA.





oOo

                             


  ENS POTS ESCOLTAR:


L´Óliba de la pomera:
  

A alguns companys els hi gastarem bromes divertides. A un company de Llessui, que era una mica crèdul, li explicàvem que hi havia un ocell gros -la Xibeca (1'Óliba)- que cantava sobre una pomera del l’hort del seminari les nits que no hi havia lluna; però calia anar amb compte perquè per defensar-se fotia una pixarada com una vaca. Li va picar la curiositat de veure-la i sentir-la cantar. Jaume Torrades, embolcallat amb un llençol blanc i armat amb una farradad’aigua, s’amagà damunt 1'arbre escollit i quan el pobre company mirava des de sota 1'arbre, buidà la farrada d’aigua sobre el pobre company que, exclamà: la mala puta ja s’ha pixat!!!

    Això va ser NOTÍCIA !










                                                                                                         .-
                                                                                                      

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Jo també. Esperem que passin les feste.

    ResponElimina