EL SEMINARI




Història del Seminari




El Seminari Conciliar de la Seu d'Urgell és un gran edifici bastit el 1860, projecte de Romà Samsó i gràcies al bisbe Caixal. Situat a l'avinguda de l'antic camí ral de Cerdanya, al nord-est de la Seu d'Urgell, a l'Alt Urgell.
El primitiu seminari, fundat el 1592 pel bisbe Andreu Capella on ara hi ha la Casa Missió, tenia una església d'una sola nau i de poc valor arquitectònic, que posseïa, però, quadres importants, com una Concepció de Josep Ribalta i una pintura de Sant Andreu que hi havia a l'altar major.
Els nois, fins a la introducció dels germans de les Escoles Cristianes (1910), acudien al Seminari, mentre que les noies estudiaven al Col·legi de les Monges.
Segons la llegenda, el bisbe Caixal va impulsar la construcció del nou seminari amb diners d'un tresor de l'església de Sant Domènec, que havia estat desamortitzada.
Mons. Josep Caixal era un home singular. Amb la seva arribada el 1853 al Bisbat d'Urgell, moltes coses havien de canviar. La seva actitud políticament activa també va marcar significativament l'evolució política d'Andorra. Tres mesos després d'arribar a la diòcesi, ja va anunciar el seu propòsit de bastir un nou seminari a la Seu d'Urgell en substitució del que hi havia al col·legi de Sant Andreu.
Seminari Conciliar de la Seu d'Urgell


Cinc anys més tard s'obria ja un expedient canònic d'edificació. Si la intenció final com sembla era crear una universitat del Pirineu el cert és que es va bastir en un temps prou ràpid un edifici elegant i gegantí, que havia de donar com a mínim, servei a tots els seminaristes que fins aleshores havien estat dispersos per les preceptòries o sucursals foranes, cases rectorals i famílies de La Seu.
La situació estratègica de l'edifici, a la muntanya, lluny de les grans urbes d'una banda, i de l'altre, l'ús intern i poc permeable als gustos estètics de cada època van possibilitar que avui, l'aspecte del Seminari sigui molt pròxim a l'original. El seu ús com a centre d'educació, ple de infants i de joves en època d'estudi, va anar decaient, a mida que les vocacions minvaven.
Després d'uns anys de deteriorament s'hi feren reparacions menys vistoses durant el pontificat de Mons. Joan Martí, en l'edifici i també en la capella. L'any 2004, amb motiu dels 150 anys de la proclamació del Dogma de la Immaculada, Mons. Joan-Enric Vives va inaugurar els darrers treballs de restauració de l'interior de la Capella, adaptant-la ja totalment a les disposicions del Concili Vaticà II.
Aquest és un edifici la importància arquitectònica del qual és fins i tot superior a la d'alguns edificis coetanis seus i que caldrà tenir en compte en el futur.



Església del Seminari



Altar Major de l' Església del Seminari
La Capella del Seminari Diocesà d'Urgell, dedicada a la Immaculada Concepció de Maria, va recuperar l'any 2004 la seva esplendor gràcies als treballs minuciosos de diversos industrials i artesans locals que s'hi van dedicar al llarg de sis mesos, per tal què lluís amb la gràcia amb què fou dissenyada pel mestre d'obres Tomàs Samsó al segle XIX. Les obres es van inaugurar amb una celebració eucarística, presidida pel Bisbe d'Urgell aleshores, Mons. Joan-Enric Vives, el Bisbe - Arquebisbe ad-personam Joan Martí i Alanis i molts dels preveres de la diòcesi, en un acte de gran intensitat emocional per tots ells.


L'arranjament de la Capella i també el projecte de recuperació del conjunt de l'edifici va portar a la confirmació de que aquesta és una obra pre-modernista de gran importància en el conjunt de l'arquitectura catalana i que és precisament el fet que s'hagi conservat quasi com es va concebre originalment (en el cas de l'església en la seva decoració mural, de gran bellesa i romanticisme) que converteix aquesta obra en una peça de gran valor, quasi única en la seva espècie. El Seminari Conciliar d'Urgell, pensat pel bisbe Josep Caixal com la universitat dels Pirineus, i realitzat en la seva integritat en art de punt rodó (neoromànic) amb grans influències germàniques, és una avançada de l'art de mitjans segle XIX a Europa, que es va posar en pràctica a Catalunya en d'altres edificis, com la Universitat de Barcelona o el Seminari de Barcelona.




La Biblioteca


Una vista parcial de la Biblioteca

L'imposant edifici del Seminari, avui força desocupat, té una biblioteca de 16.000 volums, entre els quals es destaca un fons antic provinent del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, dels convents suprimits el 1835 i del Palau Episcopal. 






El Camp de Futbol



El Camp de Fútbol.  Abans i ara 
 Un capellà gran ha escrit : " Al Seminari d'Urgell es cuidava l'afecció al futbol, de manera que Mn. Pou, fill de Bellvís, i el Dr. Creus de Seró, no van parar fins convertir els camps de trumfes en un bon terreny pe a la pràctica d'aquest esport.En aquest camp, els seminaristes hi organitzaven competicions i lligues del pla contra la muntanya. Sempre perdia la muntanya, perquè ells eren observadors i astuts per caçar llebres amb paranys i pescar truites......., però allò del futbol era per a la gent de la terra plana"
A la meva època- Promo.61- s'hi disputaven també  partits força renyits entre el diferents cursos i les seves categories. Els mes bons del curs eren del primer equip i els altres del segon. També esporàdicament , el  "combinat " del seminari menor s'enfrontava a  equips de la ciutat. Érem tant bons, que aquesta cantera va nodrir alguns llocs de l'equip de la Seu de categoria regional.  


El Saló d'Actes



L`any 1954 s’inaugurava el Saló d’Actes amb la representació d’un Auto Sacramental de Calderón de la BarcaLa Hidalga del Valle “


Saló d'Actes del Seminari
La Sala està situada al tercer pis de l'ala de Sant Lluís, per sobre els dormitoris dels petits.  Una sala rectangular bastant gran, amb parets ornades amb un gust entre barroc i neoclàssic, i del sostre hi pengen unes làmpades globulars que imprimeixen una certa prestància luxosa al local.  A la platea, amb passadissos laterals i central  s' hi arrengleren, calculo, unes 400, diguem-ne butaques gens modernes i gens còmodes.  Al darrera de tot, a mitja altura entre el terra de la platea i el sostre hi ha un amfiteatre, "el galliner", escalonat amb bancs fixos on, quan era necessari, ens hi incavíem més de mig seminari.  Al darrera del pati de butaques hi ha una petita llotja,  amb cortinatges i "sillons" envellutats, que solament s'ocupava els dies més solemnes, per "l'Excmo. y Rvdmo. Sr., el muy Iltre. Sr, y las Excmas. Autoridades Civiles y Militares".

La llotja, per un passadís, mig fosc, mig dissimulat, gairebé secret, es comunicava amb una sala posterior-sala de música (hi assajava la Schola Cantorum)- on les autoritats anaven a estirar les cames als entreactes de la funció.

L'escenari era prou gran com per acollir tota la Schola Cantorum pels concerts, i amb prous espais laterals i verticals dotats de bambolines i decorats mòbils per possibilitar les representacions teatrals amb la suficient dignitat.  Fins hi tot hi havia "camerinos" per tal de què els actors poguessin canviar-se amb la deguda privacitat.

El local estava també pensat per a projeccions cinematogràfiques. Al darrera del   "galliner" hi varen construir l'espai-saleta- que hi havia d'acollir la màquina de cine.  No crec que s'estrenés mai.  Era tant lluny de la pantalla que, segons es deia, les màquines no eren prou adequades i potents per a fer les projeccions.   Les primeres pel.lícules que vaig veure en aquella sala es projectaven des del passadís central del pati de butaques amb una màquina d'anar per casa col·locada damunt d'una tauleta.

Resumint; El Saló d'Actes del Seminari d'Urgell era, en conjunt, més bonic i encisador que la majoria dels locals comercials del moment i, renovades les butaques més alguna millora acústica, podria competir amb molts dels actuals.    Lluís FORNONS












Cap comentari:

Publica un comentari