CRÒNICA DE LA JORNADA.
En la trobada organitzada pels companys andorrans en la població d’Ordino l’any 2018, es va
concretar fer un nou retrobament a la
capital catalana. Ningú s’havia decidit des de que vàrem començar a fer
trobades de companys l’any 1981, a
viatjar a Barcelona. L’any passat el company Santi Pijuan va prendre la
iniciativa i es va comprometre a fer-ho.
Encara que jo havia fet un recordatori
als companys perquè reservessin el dia 5 d’octubre, alguns incrèduls ja pensaven que aquest any no es faria res perquè havia passat l’estiu i ningú cantava.
Bé, realment el Santi va estar
treballant el tema durant uns mesos, intentant trobar, entre diverses propostes, la que puguès donar
millor resultat. A Barcelona s’hi poden fer moltes coses, però s’ha de tenir temps, bones cames i també calerons….Amb tot això, el Santi va
trobar una proposta de jornada cultural
i gastronómica, tenint en compte tots aquests
factors.
Amb temps ja havíem consultat la meteo i estàvem segurs
que el temps estaria de la nostra part. Només vàrem tenir un petit ensurt,
quatre gotes mal contades i per les quals alguns ni tant sols van fer servir el
paraigua. Per endavant, el Santi ens havia explicat diverses fòrmules per
deixar els vehicles els que vinguessin de fora.
El Santi va preparar una visita cultural
tenint en compte la situació especial del nostre país i així el guia contractat
ens va fer veure diversos llocs relacionats amb la història de Catalunya, tot
al voltant del 1714.
A l’hora prevista del començament
de la visita, les onze del matí del dia
5 d’octubre, tot el grup estava ja a punt, menys els que baixaven del barri de Gràcia. En
canvi, els de Terrassa ja portaven una hora sota l’Arc del Triomf. El grup d’aquest any el formàvem els que cada
any ens trobem, amb algunes baixes
excusades, i amb la participació en aquesta ocasió de la nombrosa presència de
la família Martin, amb sis participants. Per descomptat, en aquesta ocasió ens
va acompanyar el nostre professor en llengues antigues a qui no havíem vist des
de la trobada de Terrassa l’any 2009. Així, vàrem tenir participació de totes
les províncies catalanes i d’Andorra. I he de senyalar i de forma destacada la presència de la família
López, residents a Tarragona, perquè el
Joan es trobava en procès de tractament mèdic. Sortosament, l’optimisme i
positivitat personals del Joan, l’ajuden
a superar qualsevol situació, i hem d’agrair que ens volguès acompanyar. Actualment s’ha recuperat
i els resultats són ben favorables.
També he de destacar la presència de
l’Ignasi –tampoc falla mai-, el qual també es trobava en procès de recuperació d’una
operació de cataractes de feia només quatre dies. I com no, fer un
esment especial per a totes les nostres parelles, les quals ens acompanyen
sempre amb molt entusiasme, bé, amb
alguna excepció que confiem pel 60 aniversari ja ens vulgui venir a acompanyar i conéixer.
Del personal convocat, s’havien excusat
en Fonollet, Riart, Bertran, Batalla, Amorós, i el Garrofé, el qual es troba en
procès de recuperació d’una greu malaltia, però força millor. Dels Auxiliars
convocats, només es va excusar el Lluís Fornons. Com l’any anterior a Ordino, també
ens va acompanyar el nostre antic
prefecte Maties Riquer amb el seu nebot Valerià. També esmentar la salutació
que em va fer arribar per a tot el grup, la companya Encarna del Xaneta (Josep
M Cortada). I com en altres ocasions,
una bona colla no van respondre de cap forma a la nostra convocatòria, feta en
document postal i informàtic.
A l’Arc del Triomf vàrem iniciar el camí històric per anar al Parc de la Ciutadella, i el guia Jordi Peñarroja ens anava explicant alguns llocs relacionats amb l’antiga ciutat
de Barcelona i les guerres que els catalans van tenir amb Castella. En la
Ciutadella ja només resten tres edificis antics: el Parlament català, l’IES
Verdaguer (abans el Palau del Governador) i l’església castrense. Aquest és
l’únic dels tres al qual hi vàrem fer una curta visita. Prop d’allà, el guia ens va mostrar un dels baluarts de l’antiga muralla de Barcelona i
que encara resta en peu. Un lloc desconegut per la majoria de nosaltres, però
interessant per la seva història.
Desprès vàrem travessar diversos carrers i l’antiga muralla de Barcelona, ja
inexistent, per anar a fer una visita única, les restes del Born. Un lloc
impressionant que ja molts coneixien, i
on el guia ens va explicar únicament
alguns espais concrets de l’antiga ciutat de Barcelona. Un lloc que agrada de visitar perquè sempre es troba algun racó nou desconegut.
Des d’aquí ens vàrem dirigir a visitar el Memorial de 1714,
un espai dedicat expressament a aquest moment històric de Catalunya, ubicat a
tocar del Fossar de les Moreres. En el
Memorial el guía Peñarroja ens va oferir unes explicacions sobre l’antiga formació de la ciutat i algunes
dades històriques d’aquella época i ja es va
acomiadar.
En un no-res havien transcorret dues hores i encara vàrem tenir temps per fer una curta visita a la “Catedral del
Mar”, l’església de Santa Maria del Mar, on casualment estaven celebrant un
casament i només vàrem fer una volta silenciosa,
gaudint de la bellesa d’aquest monument religiós amb tanta història.
Però encara ens trobàvem lluny de la
Fonda, i alguns ja notàven cert cansament, perquè el carrer Escudellers no apareixia…El Joan López va aguantar bé perquè està acostumat a
recórrer totes les vies romanes de Tarragona, i quan tocàven les 14 h ja ens
trobàvem tots a taula.
Quan vàrem entrar al restaurant La
Fonda, vam acabar de constatar l’atractiu que té Barcelona, perquè el local estava ple a vessar. Sortosament teníem el lloc reservat en la planta baixa, on ens vàrem cruspir un correcte menú de tardor ja contractat.
Com cada any, el dinar va comptar amb
els obligats parlaments d’escriptors i advocats, i en
aquesta ocasió amb les inesperades i sempre novedoses paraules del llatinòfil don Antonio, com també ho seria
el primer parlament en català del seu germà Pepe.
Per sort, sempre comptem amb la versatilitat
del nostre insigne escriptor ponentí Pep, qui cada any ens porta alguna novetat de la seva obra, en
aquest cas un llibre que sortirà l’any
vinent. Va finalitzar els parlaments el company de Preixens, Santi Pijuan,
organitzador de la Trobada, amb unes paraules d’agraïment als assistens
i amb el desig de tornar-nos a trobar l’any vinent de nou, ara a La Seu, a proposta del Joan Solsona, per
poder celebrar els 60 anys del nostre ingrès conventual.
Les darreres converses, xerrades i salutacions
d’acomiadament, ens van fer arribar a
les cinc de la tarda i ens vàrem anar comprometent a retrobar-nos la primavera de l’any 2020, com a mínim.
Miquel, de Gerb.
Novembre de 2019.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada