13/11/19

TROBADA 2019 A BARCELONA .- PRIMARIS DE 1960


CRÒNICA DE LA JORNADA.

En la trobada  organitzada pels companys  andorrans en la població d’Ordino l’any 2018,  es  va concretar fer  un nou retrobament a la capital catalana. Ningú s’havia decidit des de que vàrem començar a fer trobades de companys  l’any 1981, a viatjar a Barcelona. L’any passat el company Santi Pijuan va prendre la iniciativa i es va comprometre a fer-ho.
Encara que jo havia fet un recordatori als companys perquè reservessin el dia 5 d’octubre, alguns incrèduls  ja pensaven que aquest any no es  faria res  perquè havia passat l’estiu i ningú cantava.
Bé, realment el Santi va estar treballant el tema durant uns mesos, intentant trobar, entre  diverses propostes, la que puguès donar millor resultat. A Barcelona s’hi poden fer moltes  coses, però s’ha de tenir temps, bones cames  i també calerons….Amb tot això, el Santi va trobar una proposta  de jornada cultural i gastronómica, tenint en compte tots  aquests factors.
Amb temps  ja havíem consultat la meteo i estàvem segurs que el temps estaria de la nostra part. Només vàrem tenir un petit ensurt, quatre gotes mal contades i per les quals  alguns ni tant sols van fer servir el paraigua. Per endavant, el Santi ens havia explicat diverses fòrmules per deixar els vehicles els que vinguessin de fora.
El Santi va preparar una visita cultural tenint en compte la situació especial del nostre país i així el guia contractat ens va fer veure diversos llocs relacionats amb la història de Catalunya, tot al voltant del 1714.




A l’hora prevista del començament de  la visita, les onze del matí del dia 5 d’octubre, tot el grup estava ja a punt, menys  els que baixaven del barri de Gràcia. En canvi, els de Terrassa ja portaven una hora sota l’Arc del Triomf.  El grup d’aquest any el formàvem els que cada any ens  trobem, amb algunes baixes excusades, i amb la participació en aquesta ocasió de la nombrosa presència de la família Martin, amb sis participants. Per descomptat, en aquesta ocasió ens va acompanyar el nostre professor en llengues antigues a qui no havíem vist des de la trobada de Terrassa l’any 2009. Així, vàrem tenir participació de totes les províncies catalanes i d’Andorra. I he de senyalar i  de forma destacada la presència de la família López, residents  a Tarragona, perquè el Joan es trobava en procès de tractament mèdic. Sortosament, l’optimisme i positivitat personals del Joan,  l’ajuden a superar qualsevol situació,  i  hem d’agrair que ens  volguès acompanyar. Actualment s’ha recuperat i els resultats són ben favorables.
També he de destacar la presència de l’Ignasi –tampoc falla mai-, el qual també es trobava en procès de recuperació d’una  operació de cataractes  de feia només quatre dies. I com no, fer un esment especial per a totes les nostres parelles, les quals ens acompanyen sempre amb molt entusiasme,  bé, amb alguna excepció que confiem  pel  60 aniversari  ja ens vulgui venir a acompanyar i conéixer.
Del personal convocat, s’havien excusat en Fonollet, Riart, Bertran, Batalla, Amorós, i el Garrofé, el qual es troba en procès de recuperació d’una greu malaltia, però força millor. Dels Auxiliars convocats, només es va excusar el Lluís Fornons. Com l’any anterior a Ordino, també ens  va acompanyar el nostre antic prefecte Maties Riquer amb el seu nebot Valerià. També esmentar la salutació que em va fer arribar per a tot el grup, la companya Encarna del Xaneta (Josep M Cortada). I com en altres  ocasions, una bona colla no van respondre de cap forma a la nostra convocatòria, feta en document postal i  informàtic.
A l’Arc del Triomf  vàrem iniciar el camí  històric per anar al Parc de  la Ciutadella, i el guia  Jordi Peñarroja ens anava explicant  alguns llocs relacionats amb l’antiga ciutat de Barcelona i les guerres que els catalans van tenir amb Castella. En la Ciutadella ja només resten tres edificis antics: el Parlament català, l’IES Verdaguer (abans el Palau del Governador) i l’església castrense. Aquest és l’únic dels tres al qual hi vàrem fer una curta visita. Prop d’allà,  el guia ens  va mostrar un dels  baluarts de l’antiga muralla de Barcelona i que encara resta en peu. Un lloc desconegut per la majoria de nosaltres, però interessant per la seva història.
Desprès  vàrem travessar diversos  carrers i l’antiga muralla de Barcelona, ja inexistent, per anar a fer una visita única, les restes del Born. Un lloc impressionant que ja molts  coneixien, i on el guia ens  va explicar únicament alguns espais concrets de l’antiga ciutat de Barcelona. Un lloc que  agrada de visitar perquè sempre es  troba  algun racó nou desconegut.

Des d’aquí   ens  vàrem dirigir a visitar el Memorial de 1714, un espai dedicat expressament a aquest moment històric de Catalunya, ubicat a tocar del  Fossar de les Moreres. En el Memorial  el guía Peñarroja ens  va oferir unes explicacions  sobre l’antiga formació de la ciutat i algunes  dades  històriques d’aquella época i ja es va acomiadar.
En un no-res  havien transcorret dues  hores i encara  vàrem tenir temps  per fer una curta visita a la “Catedral del Mar”, l’església de Santa Maria del Mar, on casualment estaven celebrant un casament i només  vàrem fer una volta silenciosa, gaudint de la bellesa d’aquest monument religiós amb tanta història.
Però encara ens trobàvem lluny de la Fonda, i alguns ja notàven cert cansament, perquè el carrer Escudellers  no apareixia…El Joan  López va aguantar bé perquè està acostumat a recórrer totes  les  vies  romanes  de Tarragona, i quan tocàven les 14 h ja ens trobàvem tots  a taula.
Quan vàrem entrar al restaurant La Fonda, vam acabar de constatar l’atractiu que té Barcelona, perquè el local  estava ple a  vessar. Sortosament teníem el lloc  reservat en la planta baixa, on ens  vàrem cruspir un correcte menú de tardor ja contractat.
Com cada any, el dinar va comptar amb els  obligats  parlaments d’escriptors i advocats, i en aquesta ocasió amb les inesperades i sempre novedoses  paraules  del llatinòfil don Antonio, com també ho seria el primer parlament en català del seu germà Pepe.
Per sort, sempre comptem amb la versatilitat del nostre insigne escriptor ponentí Pep, qui cada any  ens porta alguna novetat de la seva obra, en aquest cas  un llibre que sortirà l’any vinent. Va finalitzar els parlaments el company de Preixens, Santi Pijuan, organitzador de la Trobada, amb unes paraules d’agraïment  als  assistens i amb el desig de tornar-nos a trobar l’any  vinent de nou, ara  a La Seu, a proposta del Joan Solsona, per poder celebrar els 60 anys del nostre ingrès conventual.
Les darreres  converses, xerrades i salutacions d’acomiadament,  ens van fer arribar a les  cinc de la tarda i ens  vàrem anar comprometent  a  retrobar-nos  la primavera de  l’any 2020, com a mínim.

Miquel, de Gerb.

Novembre de 2019.

Cap comentari:

Publica un comentari