DEFUNCIÓ.- MOSSÈN AGUSTÍ ROMERO

Mn. Romero al centre de la fotografia.  Com un més, forma part de la delantera

Aquesta és una d'aquelles notícies que no voldries compartir.  Perquè  no voldries que passessin.

Mossèn ROMERO ENS HA DEIXAT.

Fou un entranyable "Superior" del Seminari Menor i, desprès, del  Major, a finals dels anys seixanta. Els que en fórem els seus "deixembles", en tenim un molt bon record i una estima especial, pel seu companyerisme i la seva proximitat, tal com es pot deduir de  la instentània adjunta, i ho confirmen els nostres records . Nosaltres, els primaris de 1961,com, em consta, molts altres, no l'oblidàrem, ni l'oblidarem  mai. Sempre que acudíem a una Trobada o retrobament, la seva presència era requerida  pels companys, encara que desgraciadament, degut al seu delicat estat de salut,moltes vegades, no li era possible acompanyar-nos. 

Et trobarem a faltar mossèn Romero, amb tu se'ns en va, i tant,  una part de tots nosaltres. Moltes gràcies per haver pogut gaudir de la teva companyia, que va humanitzar la nostra estada al Seminari, i de comptar  sempre amb la teva amistat. Descansa en pau.

La seva defunció es va produir el dimecres dia 12 a la Seu d'Urgell. El dia 14 a la Pobla de Segur, s'efectuarà  una missa funeral a l'esglèsia parroquial Nostra Senyora de Ribera.  I el dia 18 serà enterrat, al costat de la seva mare, al cementiri de Sant Julià de Loira, a les 11 del matí, tal com em rectifiquen les seves nebodes.


Al mateix temps, els  familiars em fan arribar una fotografia de la seva ordenació sacerdotal:

Las "nebodas" de Mossèn Agustí queremos hacerle llegar una foto de nuestro tío el día de su Cantamisas cuando se dirigía a ello desde su casa en la calle Mayor de La Seu d'Urgell.

Iba acompañado de diversos compañeros y de su familia: de hecho en la 2º fila de derecha a izquierda están su hermana (María Romero Aixàs), su padre (Leandro Romero Salazar), su "mare" (Ventureta Aixàs Fretò) y su cuñado (Guillermo Diez-Canedo Orgaz) en filas posteriores el resto de su familia y entre ellos dos niños (sus dos sobrinos mayores Mª Asunción y Guillermo) y además amigos y vecinos de La Seu d'Urgell.

Atentamente Mª Asunción, Nuria y Pilar

oOo

COMENTARIS:

Amics de mossèn Agustí Romero. Ell va posar la "primera pedra d'AINA"

en gravar-me un cassette amb "els seus petits cantaires lauredians"

amb el qual cassette donàrem a conèixer el projecte d'AINA l'any

vinent farà 40 anys. Un capellà molt humà que admirava de com tingué

cura de la seva mare. Li oferiré el dia de la Mare de Déu d'Agost la

missa d'2/4 d'1 al Santuari de Meritxell.

Amb un conte... moltes abraçades.

Mossèn Ramon de Canillo

Amic Mn Agustí. 

Et vaig conéixer quan feies d'organista a les parròquies i m'explicaves les classes d'orgue qu rebies de la famosa organista Montserrat Torrent.

Entre els anys 1968-1969 vàrem compartir les tasques pedagògiques com a prefectes del Seminari.

Jo vaig ser molt feliç en aquella època i ben segur gràcies a la teva bonhomia i saviesa.

L'any passat l'Antonieta i jo et vàrem venir a saludar a la Pobla de Segur.

Descansa en pau, amic, i que una melodia eterna d'orgue t'acompanyi.

Constantí Sotelo.

Gràcies, josep Ma, per fer-nos arribar la trista notícia. Jo no hi vaig tenir tracte personal, però em consta la vàlua personal i la bona tasca que va fer amb tots vosaltres.

Zacaries Camps Parramon

Mossèn Agustí Romero i Aixàs,

mai oblidaré les nostres converses des de que jo era nen a l'església de Sant Julià de Lòria, a casa teva, al carrer, les confessions, el com tenies cura de la teva mare, dels lauredians i persones que acudien a tu.

Vaig ser el teu escolà, el teu sagristà, et considerava el meu sant amic.., gràcies a tu vaig ingressar un temps inoblidable al Seminari de la Seu d'Urgell.

No cal dir que descansis en pau ja que al cel ara estàs amb el gran Déu, Jesús, la Verge Maria i els teus.

Fins sempre Mossèn Agustí!!!!!

Tomàs Pascual Casabosch

Principat d'Andorra, 15/8/2015