19/10/12

HOMENOTS


HOMENATGE A M. JOSEP MAS BAYÈS EN EL 50 ANIVERSARI  


Aquesta Trobada-Homenatge va tindre lloc a la Seu d'Urgell, al setembe de 2007. L'organitzador de la mateixa fou en  Ermengol PUIG i el seu presentador, en Francesc AMOROS de Penelles, arqueòleg  historiador i filòleg. 



Currículum de Mossèn Josep Mas Bayès:


Estudià el batxillerat a Barcelona i posteriorment ingressà al Seminari de Vic. D´aquí passà a Roma on estudià a la Pontifícia Universitat Gregoriana i a l´Institut Bíblic  Posteriorment convalidà estudis amb la Universitat de Barcelona a  la facultat  de Filosofia i Lletres. També ha fet  estudis de Dret Canònic a la Universitat Pontifícia de Salamanca. Ha exercit de professor al Seminari de la Seu i a la Facultat de Teologia de Sant Cugat.
Es catedràtic jubilat d´Història i ha estat professor als instituts d´ensenyança mitjana de la Seu, de Soria, Puigcerdà i Granollers. També ha estat catedràtic de Teologia i Història a la Universitat Catòlica de Ponce ( Puerto Rico ). És canonge de la catedral de la Seu i ha estat ermità de Núria. Fruit dels seus viatges sacerdotals a  Xina, Perú i Puerto Rico n´ha publicat interessantíssimes cròniques.

Amplíssime Professor, sodalesque omnes....
 Deixeu-me començar l´acte amb aquests rituals paraules, tal com s´estilava a les aules de Teologia, si mal no recordo en temps de Mn.Porta…
Quan l´amic Ermengol Puig, l´ alma mater  que ha organitzat tot aquest Homenatge,  em va proposar l´encàrrec de presentador  vaig pensar que jo no era la persona més adient.
En primer lloc feia massa anys que havia perdut el contacte amb M.Mas, -parlo de la dècada dels 60-, i per tant què podria dir de nou  que vosaltres no sabéssiu, sobretot els qui viviu  a la Seu.
Davant la repte  de sortir-me´n airós  vaig pensar que podria començar aportant   els propis records de joventut, transcorreguts  al Seminari de la Seu.  Però com que la meva experiència com a alumne seu va ser forçosament limitada en el temps, vaig haver de recórrer en darrer terme   a llegir  la bibliografia seva, les obres publicades per ell aquests darrers anys, tan poc divulgades malauradament.  Va ser un sensacional descobriment: allí hi havia trobat condensats, per fi,  els seus amplis coneixements humanístics, les sàvies idees formulades ja en  aquelles  classes del Seminari. Però és que a més són  una mina de divertidíssimes anècdotes.    
El segon gran inconvenient era que  se´m feia  difícil resumir de forma objectiva i en poques paraules les múltiples facetes que presenten el nostre personatge  biografiat.
És a dir, la complexitat polièdrica del mateix Homenatjat : sacerdot, canonge, ermità, catedràtic, professor, viatger il·lustrat, políglota, conversador infatigable, filòsof, biblista, hel·lenista, assagista,  narrador subtil, gran lector, humorista intel·ligent, farcit d´excelsa ironia, enemic declarat del mal gust i l´humor barroer.
Intentaré fer-ne una síntesi. Reculant en el temps a poc a poc  s´han anat desvetllant  en mi aquelles classes   de grec clàssic … Recordo que a la seva aula  se´ns van fer familiars els noms dels grans protagonistes del  saber com: Homer, Esquil, Sófocles, Eurípides, i  la seva  decisiva contribució a la història universal de les idees. Però, recordo, que ell ens feia veure que, darrera les històries i els drames plantejats en les grans tragèdies gregues s´hi amaga l´etern l´esperit de l´Home Rebel, preocupat pel seu destí…
Començaré parlant dels llibres no pròpiament de disciplines eclesiàstiques  que han condicionat la meva formació intel·lectual i que fins i tot han determinat la meva  actual dedicació professional…: història, la filologia i l´arqueologia.
Mossèn Mas, porta lateral  Seminari Major.
 Un grup d'alumnes .
L´altre dia comentàvem amb un exalumne seu i bon company de curs meu, el qual  no hi ha pogut assistir per problemes de salut,   que cadascú va agafar de M.Mas alguna de les seves múltiples facetes intel·lectuals. Ell es va decantar per  l´actitud crítica a l´hora de transmetre els  coneixements als respectius alumnes. I em deia que si s´ha dedicat a l´ensenyament amb total passió ha estat pel que va aprendre  de M.Mas en aquest sentit.  N´ha volgut ser un deixeble fidel  i ha portat a la pràctica la seva praxi docent apresa.
En el meu cas, allò que em va fer obrir els ull en el tarannà de M.Mas als meus 16-17 anys en canvi va ser el seu cabal de coneixements…Sabia de tot .Les seves classes van suscitar en mi la sed irresistible d´aprendre, de saber cada vegada més coses, de llegir i d´estudiar….De  primer vaig sentir la fascinació  pels països llunyans , les cultures remotes i les llengües exòtiques…
El primer encontre amb aquest món desconegut per a mi  va tenir lloc pels volts  del curs de  1962, quan M.Mas un bon dia va portar a classe, per fer-la més amena, suposo, uns números d´una revista il·lustrada,  desconeguda  per nosaltres,  que tenia les cobertes d´un groc molt característic, i els  seus variats articles d´arqueologia, ciències naturals i viatges   escrits en un inintel·ligible anglès que ell pacientment ens traduïa. Parlo de la mítica publicació periòdica  nord-americana “National Geographic Magazine”, llavors a l´abast de molt poca gent  al nostre país, i per descomptat inexistent a la biblioteca del nostre Seminari, zelosament custodiada  per Mn. Cerdà, si no m´erro. El cas és que M.Mas la llegia regularment. En recordo especialment dos números: el de gener de 1962  per un article dedicat a la misteriosa  l´illa, que no existia en els atles escolars, em refereixo a l´illa  de Pasqua: “Easter Island and its mysterious Monuments”. Era la primera vegada que sentia parlar d´aquella enigmàtica illa en ple oceà Pacífic, famosa per les seves monumentals  estàtues  o moai i per la seva indesxifrada escriptura.
Sis mesos desprès, es tornava a presentar  el nostre estimat  professor M.Mas a l´aula, ara,  amb el número de juliol del mateix any i  revista americana,  “National Geographic Magazine”, amb uns fascinants reportatges sobre les paradisíaques illes de Tahiti , “Tahiti, the finest island in the World”, paradisos que  per cert ja als anys 1920 i 1936 havien atret  Aurora Bertrana  ( “Paradisos oceànics “ ) i Josep M. de Sagarra. ( “La ruta blava “).  Aquestes dues revistes que ens mostrà a  classe  M.Mas van fer néixer en mi el desig imperiós de saber-ne  més  d´aquelles illes  tan allunyades. Em vaig prometre que jo també algun dia  em podria dedicar a saber més de  les seves cultures, les seves llengües, els seus costums i la seva història. També vaig  poder fer realitat al cap dels anys el somni de la meva joventut  és a dir de viatjar-hi. Agraint-li amb afecte aquells primeres classes que jo considero per les circumstàncies “d´alta cultura” , en tornar d´un dels meus viatges  a l´Illa de Pasqua li vaig dur  un petit moai com a record. També  molts anys després vaig tenir la sort de trobar en una llibreria  d´ocasió aquells  mateixos números del “National Geographic” de 1962 . Ells varen ser l´origen d´una passió pel saber que encara em dura.
Tornant a aquells temps de jove estudiant al Seminari, i  com que M.Mas sabia que jo volia aprofundir en temes  de viatges, geografia, història i etnologia,  més endavant em va deixar en préstec personal uns llibres seus, interessantíssims, i molt ben documentats  que em van introduir en el món de l´aventura científica i de l´arqueologia . Em refereixo a dues joies del gènere divulgatiu: “Aku Aku, el secreto de la Isla de Pascua” i “La Expedición de la  Kon Tiki” de l´Editorial Juventud , escrits per  Thor Heyerdahl, el navegant més cèlebre del segle XX i un dels experts més importants sobre l´illa de Pasqua.… amb qui  ben aviat  vaig  aconseguir establir contacte epistolar i més tard una sincera amistat personal  fins la seva mort. Però el que llavors no em podia ni imaginar era que l´any 1985, el mateix Thor Heyerdahl en persona  em concediria una llarga entrevista en la seva residència a la Riviera italiana. L´excusa per  poder conèixer-lo personalment va ser la presentació del mapa de l´illa de Pasqua que acabàvem de confeccionar amb un altre català, molt vinculat per cert amb el llavors recentment  inaugurat aeroport de la Seu-Andorra, l´Antoni Pujador, pilot de llarga experiència professional i aventurer increïble  organitzador de l´expedició “Operació Rapa Nui” a l´illa de Pasqua el 1975, a més d´ amic d´infantesa de l´Ermengol Puig.  No em  podia creure que davant meu  tingués l´heroi de la meva   joventut, el protagonista d´ extraordinaris descobriments arqueològics a  l´Illa de Pasqua el 1956 i de la famosíssim  “Viatge del Kon-Tiki”, travessia per l´oceà Pacífic a bord d´un rai amb altres quatre aventurers  el 1947. Si no hagués estat per M.Mas, jo mai hauria sabut de l´ existència d´aquell famós personatge noruec.  Fins i tot  el 1987  vaig tenir l´oportunitat de participar en una campanya arqueològica a l´Illa de Pasqua que  Heyerdahl dirigia en persona.
Altres obres  de viatges i exploracions que em proporcionà el meu professor  M.Mas per ampliar coneixements en arqueologia i història, d´ una forma amena però amb gran quantitat d´informació erudita, sobre els inques, els maies i els egipcis,   van ser els llibres  de Hans Baumann:“Oro y dioses del Perú”  i “El mundo de los faraones”. En aquest darrer hi vi vaig  descobrir els secrets d´Egipte, la PEDRA DE ROSSETA, les piràmides, i l´escriptura jeroglífica. Un altre autor que em va recomanar de  llegir va ser  Michel Peisel amb la seva obra  : “El mundo perdido de los mayas. Exploraciones en Quintana Roo”.  Tots ells publicats per  Editorial Juventud, en una mítica sèrie dedicada a  viatges i exploracions, també de tapes d´un groc llampant i molt ben il·lustrats, però molt instructius. Totes aquestes lectures van deixar un pòsit que amb el temps va fermentar i va orientar els meus estudis i dedicació professional: història, arqueologia, etnologia, viatges als Andes,  i el Pacífic, i naturalment a l´illa de Pasqua…Anys després també podria  adquirir  en  llibreries de vell aquestes  tres  obres fascinants d´Editorial Joventut que tan van marcar la meva adolescència.

Però el que ens delectava més als seus alumnes, o almenys en el meu cas, van ser les seves pròpies  “aventures” de M.Mas per terres de  Palestina…, la Mar Morta, coves del  Qumram...., la ciutat mil·lenària de Jericó o  aquell famós lloc d´Egipte anomenat “Tell Al Amarna”, que tant ens intrigava… Indrets antiquíssims descrits amb tant de realisme per M.Mas que ens el figuràvem com un altre Howard Carter…Això sense deixar de ser exigent amb les traduccions i comentaris de textos del grec clàssic o endinsar-nos en els arcans  de les Sagrades Escriptures, i a intentar esbrinar qui eren el Psalmista o el misteriós Iavista...
Més bocabadats  ens deixaven encara   les seves confidències i divertides experiències   com a alumne:  primerament a Barcelona i al Seminari de Vic i més tard entre els Cardenals  de la Cúria Romana i o els eximis professors  de la Universitat Pontifícia Gregoriana, del  Col·legi Español de Roma o del  mític  Institut Bíblic.  Sovint presumia  en pla confidencial  de comptar  entre els seus “amics” ,   el cardenal nord-americà en Tal, el Herr Professor alemany en  Tal...
Estudis que després amplià amb els de Dret a  la Universitat Pontifícia de Salamanca. Amb aquest ampli bagatge pogué  exercir  de  professor a la  Facultat de Teologia t Cugat.  de Sant Cugat, i també com a catedràtic de Teologia  i Història a la Universitat Catòlica de Ponce, a Puerto Rico. Convalidats els seus títols universitaris eclesiàstics a la Facultat de Filosofia i Lletres de la  Universitat de Barcelona, entrà de professor  en  Instituts d´ensenyament secundari,  de la Seu, Soria,  Puigcerdà i Granollers, Però  tot això ja és d´altres èpoques.
No va ser fins fa ben pocs anys que  vaig descobrir el M.Mas sacerdot-viatger-ambaixador :  Xina , Perú, Puerto Rico, Xile,… a través de les seves divertidíssimes cròniques, i alhora alliçonadores, reunides en cinc petits però meravellosos llibrets: “Sorprendente Pekín”, Así es mi Perú”, “Puerto Rico del alma”,  “Africa de mil colores” i “Si vas para Chile”.  D´aquest darrer, que és modèlic,  n´he enviat alguns exemplars  a amics xilens  i tothom n´ha reconegut l´exactitud de les seves observacions, pel que fa a la cultura universal,  a  paisatges, història i idiosincràsia dels dels països visitats.
 Deixeu-me fer una breu aproximació al M.Mas ideòleg, al seu bagatge intel·lectual, i ho faré   endinsant-me en la seva  obra publicada,  malauradament en format massa resumit  i sintètic..., Pensaments que són el fruit condensat   de tants anys de formació i docència superiors….Seria molt interessant arribar a  compilar d´una forma sistemàtica  el seu peculiar “corpus” d´idees en els camps de la filosofia, de la lingüística, de la història universal, de la teologia i de la Sagrada Escriptura. El record que en els seus alumnes ens n´ha restat és el d´un tarannà  socràtic, un xic distant,   que donava una importància relativa a  les idees dels grans homes ,.. i tot  contemplat a través d´una finísima ironia, un punt elitista… Cal reconèixer que aquesta mentalitat tan oberta, i tan erudita, acompanyada d´una proverbial memòria,  li causà més d´un disgust amb les autoritats eclesiàstics. Per altra banda, un cert  ostracisme li ha permès d´anar construint amb molta llibertat el seu peculiar currículum  vital.
 Pel que jo sé, aquest “corpus” ideològic , que jo en diré “masbayesià” des d´ara amb tot el respecte i estima i, naturalment  amb el seu permís , aquest pensament es troba escampat i molt condensat en els següents assaigs monogràfics:


Elena, Dulcinea y Beatriz: la dinámica de la historia”
“Iglesia y civilización”
“El hombre rebelde
“Diálogos de Jesús en el Evangelio”

També li han interessat la lingüística i lexicografia. Pocs saben que ha  “inventat” un nou sistema d´escriptura, de comprensió universal, basat en signes iconogràfics propis, capaços de múltiples combinacions de significats :…Es el tractat de “La escriptura universal”         ( aquest assaig filològic va rebre l´atenció mediàtica i per cert va ser objecte fa uns anys d´una interessant entrevista per la TV  ). Ha redactat i publicat  el  ”Diccionari Sofía”
També es pot espigolar  el seu  ideari intel.lectual a través de les petites gloses, digressions i comentaris escampats arreu  dels  seus llibres escrits amb motiu  de viatges  que ha fet en qualitat de sacerdot i “predicador” circumstancial…Cada llibre, que constitueix un  assaig, massa breu per al meu gust, va destil·lant  pensaments, i sàvies reflexions,  de forma molt sintètica. Ara bé,  és  “El hombre rebelde” ( Editoral Claret, 1998 ), on M.Mas posa en joc els seus vastos coneixements humanístics , començant per  les antigues civilitzacions de  Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma. Però tot contrastat  a la llum de  l´Antic Testament i els  personatges bíblics més significatius: Noé, Abraham, Moisès, Job... Amb referències constants als grans mites homèrics  de la Il·liada, la Odissea o de la guerra de  Troia amb els seus protagonistes més emblemàtics : Ulisses, Menelau, Agamemnon… No s´atura a l´antiguitat i analitza el pensament polític contemporani de Marx, Hoxa, Kim Il Sung, Chu Ku Tien, Mao, Lenin…  o  la literatura universal de  Dostoiesvky, Tolstoi …i la filosofia  de tots els temps com Lorenzo Valla, Rousseau, Montesquieu, Fukuyama, Malraux… Personatges femenins  tan emblemàtics com Helena de Troia, Dulcinea del Quixot o Beatriz del Dante , a les quals ha dedicat tot un assaig interpretatiu…Però el personatge literari que més ens intrigava era el Gran Inquisidor…
 En el  fons de la seva concepció filosòfica i teològica   hi rau un profund respecte per la cultura i la literatura universals , per l´obertura de la ment cap a totes les ideologies,   basat en l´ HUMANISME  CRISTIA  o un CRISTIANISME HUMANISTA absolutament ortodoxos, allunyats tant del pur pietisme com del secularisme descarnat d´arrel marxista.  Així eren  les seves classes de Sagrada Escriptura, tan erudites però tan intel·ligibles amb dades de l´arqueologia clàssica, d´Egipte, Palestina  o de descobriments bíblics tant transcendentals com els papirs de Qumram a la Mar Morta…
Ens va fer veure com en els grans personatges de la tragèdia i la mitologia gregues clàssiques  ( Prometeu, Antigona.) hi ha subjacent  un humanisme cristià…
El seu estil era  molt personal, i amenitzava  les seves profundes  classes magistrals amb erudites cites, que semblaven elevats estirabots contradictoris   que ben bé podien ser atribuïts a  Ortega y Gasset,  Eugeni d´Ors o a Francesc Pujols… En citaré només un, que és de la meva especialitat , i que l´he tret de la seva obra més emblemàtica   “El hombre rebelde” (p.21 )  ( i que tradueixo ):
La guerra la planegen els polítics, l´executen els militars, i li donen grandesa els poetes  des d´Homer a Tolstoi”.
Aquí hi cabrien tots els grans historiadors, de tots els països i èpoques. Els horrors de la guerra elevats a la categoria d´obra literària mestra. Amb aquesta reflexió M.Mas ens  vol dir dues coses: Primera: que  fins i tot el més horrorós i inhumà pot arribar a ser sublimat per la ploma d´una gran escriptor:  Segona:  Que fins en situacions d´horror hi ha comportaments humans dignes d´elogi. Només  l´home, l´escriptor o l´ historiador ,  és capaç de  capgirar el vertader sentit de la història.
Adam, Cain i Prometeu, tres grans rebels: tenen evidents paral·lelismes: a través de la  rebel·lia  contra la Divinitat volen arribar a fer-se semblants a “Déu” , en definitiva a ésser  com  “déus”, per imposar els seus propis capricis a la resta de semblants . Ho diu   a la pág.42 del mateix assaig esmentat amb aquesta profunda i paradoxal reflexió:
El gran desig del l´home, desig constant des dels néts de Cain, consisteix a dominar la riquesa, la tècnica i i l´art per tal d´arribar a ésser com Déus i dominar els altres homes.”

PROFUNDAMENT HUMANISTA: Sota el títol La història com a marc de l´acció divina, podem llegir a la pág.77 que “El concepte de Déu a la Bíblia exigeix que l´home sigui protagonista de la seva història. I que tot va començar amb Adam”. Mentre que a la tragèdia grega, com Edip, “l´home més que protagonista és espectador i víctima de la voluntad dels déus”. O que “L´home es veu obligat a  lluitar contra el destí”. ( id. )
Com a periodista, repòrter de notícies,  tampoc no ho faria malament. Alguns passatges són francament antològics i per tant inoblidables. Esmentaré només  els acudits de les p.123-125 , corresponents al  seu viatge a la Xina, que  per a mi és un dels millors . O aquests altres que es llegeixen a   ( “Así es mi Perú”, 69  ): Diu, referint-se a la vocació sacerdotal en general, tan poc compresa per la majoria de la gent:
“Ja deia el de Baltimore que ser boig no és necessari per ser capellà, però hi ajuda molt”..... Francament delicioses són les seves cròniques d´ Asia i Amèrica, com a predicador per encàrrec, amb  misses celebrades  en els llocs més insòlits i amb  feligresos d´allò més  extravagants : a les ambaixades de Pekín, o  les reunions pastorals en plena  la “puna” o altiplà del Perú a més de 4 mil metres, o en  llocs tan meravellosos i selectes de la geografia xilena com Vitacura, Santiago, Pucón, Valdivia… on va descobrir-hi noms de pobles tan curiosos com aquell que es diu  “Peor es Nada”!!!
Practica el  culte a l´ amistat. No oblida tampoc els amics  en els seus llibres de viatges. Per cert  a la pàg. 95 de “Si vas para Chile”  vaig veure que es referia a mi i a la meva esposa sense citar-nos pels noms propis, i que ara repetiré, traduït:

Tradueixo: “Un cas curiós i molt personal meu és el d´un professor, antic alumne meu, que estimulat per les meves classes ( i jo afegiria per les lectures que li vaig  proporcionar ) va viatjar a l´illa de Pasqua i s´ha convertit quasi en un habitant de l´illa per l´estimació que hi va trobar. La seva senyora, contra les reaccions més comunes, s´ha convertit en una enamorada de l´illa, d´on em varen dur un moai”, és a dir una típica figureta, reproducció de les enigmàtiques estàtues.

Té una envejable capacitat d´observació: ciutats i paisatges, amanit de sucoses referències erudites i sobretot, una aguda percepció de la psicologia de les persones que van desfilant al llarg de la narració. No hi manquen mostres  d´ un humor enginyós,  molt intel·lectual, però mai  sarcàstic ni corrosiu.  En referire´ només dos en la seva redacció  original:

El primer,  paradigmàtic,   va tenir lloc , quan a M.Mas en un dels seus viatges pastorals   li fou presentat   un  diplomàtic desconegut, de cognom real “Dañino”. Atenció al joc jocós de paraules!:

- M.Mas, li diu, al desconegut diplomàtic, donant-li la mà amb certa sorna benèvola :
---“Es Usted… Dañino”?
Resposta ràpida de  l´interpel·lat,  també de la broma:
 ---“Sí , y  Usted….. Más”!

En una altra ocasió, durant un breu encontre amb l´ aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol de visita protocol·lària al santuari de Núria on feia d´ermità:

Diu Pujol a l´ermità Mossèn Mas:  “I  vostè no es mou mai d´aquí”
Resposta ràpida i contundent de M.Mas: “Alguna vegada vaig a Pekín…
 Pujol s´ho fa repetir diverses vegades amb evident incredulitat: …..A Pekín?
 Insisteix M.Mas :  Sí, a Pekín…Pekín … de la Xina!. Diu que el president Pujol va optar per deixar-ho córrer com si no hagués entès la resposta: desconeixia la vida viatgera d´aquell ermità de Núria.

Per no esmentar la prodigiosa facilitat que té de recordar   i rememorar tota mena de situacions ,   noms de persones,  indrets , converses, i acudits…Cal rellegir els seus llibres…

Amb el seu cosmopolitisme amarat de cultura clàssica de vegades amaga el molt que sap dels nostres clàssic catalans . Així per exemple recordo que era capaç de recitar de memòria en plena classe de grec llarguíssims fragments del gran poeta Jacint Vergaduer. De  l´ “Atlàntida “, sempre m´han quedat   aquells versos immortals:
  “Vora els mars de Lusitania, un dia los gegantins turons d´Andalusia, veren lluitar  dos vaixells “…
O del poema èpic  verdaguerià “Canigó” ( “Amb son germà , lo comte de Cerdanya, com àliga que a àliga acompanya, davalla Tallaferro de Canigó un matí”...que ell recitava de forma hieràtica i solemne , com un oracle de tragèdia grega o a l´estil de Francesc Pujols o Salvador Dalí...

Aquest és el Mossèn Mas Bayès que jo he conegut....
Vet aquí el que jo recordo, i el que he après anys després llegint les seves obres…Un consell:  Si encara no les  teniu, correu a adquirir-les. No perdeu temps …Hi trobareu condensats la profunditat del seu pensament, de vastitud de la seva erudició i el seu peculiar  sentit  de l´humor…
La ciutadania de la Seu i els nombrosos alumnes seus, presents i absents, agrairem sempre  a la Providència que ens l´hagués posat en el nostre camí ara fa 51 anys.
No voldria afegir res més, perquè hauria d´improvisar  coses que no sé de primera mà i jo ja sé que, fent un joc de paraules que no arriba al nivell del seu enginy,   a M.Mas Bayès no hi ha res que l´ avorreixi    (  li produeixi  tedi   )  tant     com la repetició , ni que avorreixi (  aversió )  més que la mentida.
 Gràcies Mn. Josep Mas, en nom de tots els presents  per acceptar aquest senzill Homenatge…
Gràcies  Ermengol Puig per haver-hi esmerçat tantes hores i  tanta il·lusió per  fer-lo  realitat
Gràcies a tothom per la vostra assistència, que ha fet possible aquest retrobament després de tant anys aquí a la Seu d´Urgell fos tan concorregut i ple de bons records.

1 comentari: