19/12/13

HOMENOTS.- Mossèn Albert VIVES i MIR ( I )

De l'època al seminari, anys 60, un dels professors que m'ha deixat més bon record, i que ara puc vanagloriar-me d'haver estat deixeble seu, fou Mossèn VIVES.
Va ser el millor professor que vaig tenir, per la seva sapiència, pedagogia, humanitat,... i a diferència d'altres, mai sentí una mofa o una paraula malsonant a la seva persona.

Alguns, feien parar la mà, no per dipositar un caramelet, sinó per clavar-hi un cop de regle. Altre, t'agraciava amb un cop al cap, si resultaves afortunat en el  seu "tio vivo", amb braç estirat i  puny tancat. Altre, de rostre místic i encès, et clavava dos " hòsties" ben donades i t'enviava "ipso facto"  a meditar agenollat davant  el Santíssim.
Probablement, ens ho mereixíem, per rucs  o entremaliats .  Aquell temps era aquell temps, però avui encara ressona el : " para la mano !", " a qui toco toco! ", " a  agenollar-te davant el Santíssim! " ...

Mossèn VIVES  va ser professor de Literatura, Història, Català, Piano.. Se'l definia amb tres paraules, que ho deien tot, " HUESO, MÚSICA Y POESIA".

Arribat a l'aula, i situat darrera la taula damunt de la tarima, es treia un manat de llibres i llibretes de sota el guardapols de la sotana, i aquella figura, fins llavors sòlida, es transformava en una persona d'escanyinda fragilitat que ens el feia més proper.

Volent saber coses d'aquest entranyable professor, avui, amb el consentiment del seu autor, Josep VARELA I SERRA, transcrivim la xerrada que tingueren l'any 1988 ,recollida en el seu llibre " Converses a Lleida".   Probablement, sorpresos descobrireu un personatge ple de vitalitat i catalanitat, entre altres coses. A partir d'ara, rescataré per a la  meva minsa terminologia la paraula "vanitoset". Amb aquest adjectiu, tant ben trobat, despatxa a Mn. QUER. 

En volem saber més.





2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Els que el vàrem conèixer i el tinguérem com a professor, diríem que fou un home catalanista i, sobre tot, un enamorat de la música. A l'apartat de l'entrevista, que parla de mossèn Quer, hi ha tres coses que crec que no són certes: una referent al entrevistador i dos al entrevistat, mossèn Vives. Cal dir primer que mossèn Quer fou director espiritual del seminari des de 1951 fins a 1955-56 i que tenia partidaris i detractors. L' entrevistador parla dels aconteixements sobre l' any 1960, i aquí tinc que dir que foren al 1956. Mossèn Vives insinua que estava casat amb un noia de Balaguer. Sobre això tinc que dir que ell tenia nebots a Balaguer i moltes amistats, i certament, algunes mol entranyables, com és el cas de la persona que se'l relaciona, així que de cassat res. També parla de possibles carnets de comunista, que tampoc és cert, lo que sí és cert, és que se`ls taxava de revolucionaris, no sols als que marxaren, sinó també, als que es quedaren aquí, i algú es va encarregar de fer-ho arribar a l'aduana, quan ja eren fora. Ben sabut és, que quan els comentaris passen per masses boques es deterioren i, fins i tot, canvien el sentit de les frases o paraules, com crec que l' han arribat a mossèn Vives.

    JOAN PERERA

    ResponElimina