Com homenatge a una de les persones més il.lustres del Pirineu, mossèn Benigne Marqués ha coordinat l'edició d'aquest llibre dedicat a la persona de mossèn Vives, en les seves vessants de músic, de poeta i, jo diria, de patriota. La preparció del llibre en aquestes diverses parts fou encomanada a Manel Pal, Joan Venavent i Josep Varela.
Les seves planes recullen la poesia de jove i de quan era vicari a Balaguer, conté l'entrevista que al seu dia li va fer en Varela- AQUEST ENTREVISTA LA PODEU LLEGIR CLICANT AQUÍ - i acaba amb les cançons popular de l'Alt Urgell i Vall d'Aran.
Mossèn VIVES nasqué a Oliana el 3 d'agost de 1907, fill de Salvador Vives i Segura, mestre d'Organyá, i d'Angels Mir i Antigues. Fou ordenat sacerdot pel bisbe Justí Guitart, el 14 de juny de 1937, i aquell mateix any fou nomenat vicari organista de Balaguer.
Durant els anys 1936-1939 exercí d'organista a Cahors (França) i actuá d'organista i de mestre d'escola a Arceniaga (País Basc). Retornà a Balaguer com a vicari i organista la tardor del 1939.
El setembre de 1944 fou nomenar professor del Seminari d'Urgell en les assignatures d'história, literatura i música, on practicà un llarg mestratge fins l'any 1971.
Fou beneficiat de la catedral des de 1959 i canonge des de 1980.
Des de 1968 dirigí la càtedra de llengua i cultura catalanes "Mn. Pere Pujol" a la Seu d'Urgell.
Des de 1971 fou el president del grup d'Òmnium Cultural de l'Alt Urgell, i durant molts anys impartí cursos de reciclatge en llengua i cultura catalanes per als mestres de l'Alt Urgell, Andorra i Cerdanya.
L'any 1975 fou nomenat director del Museu Diocesá d'Urgell, cárrec que exercí fins l'any 1990, i va confegir el catàleg de llurs peces, que publicà a Urgellia.
Fou el corrector oficial de les publicacions del bisbat, Urgellia í Església d'Urgell.
Guardons rebuts per la Generalitat: en 1984, el Diploma de Reconeixement de Mèrits de la Generalitat de Catalunya, Direcció del Patrimoni Artístic; en 1985, el guardó de la Creu de Sant Jordi, i en 1988, la Medalla Francesc Macià.
Fou beneficiat de la catedral des de 1959 i canonge des de 1980.
Des de 1968 dirigí la càtedra de llengua i cultura catalanes "Mn. Pere Pujol" a la Seu d'Urgell.
Des de 1971 fou el president del grup d'Òmnium Cultural de l'Alt Urgell, i durant molts anys impartí cursos de reciclatge en llengua i cultura catalanes per als mestres de l'Alt Urgell, Andorra i Cerdanya.
L'any 1975 fou nomenat director del Museu Diocesá d'Urgell, cárrec que exercí fins l'any 1990, i va confegir el catàleg de llurs peces, que publicà a Urgellia.
Fou el corrector oficial de les publicacions del bisbat, Urgellia í Església d'Urgell.
Guardons rebuts per la Generalitat: en 1984, el Diploma de Reconeixement de Mèrits de la Generalitat de Catalunya, Direcció del Patrimoni Artístic; en 1985, el guardó de la Creu de Sant Jordi, i en 1988, la Medalla Francesc Macià.
Morí el 6 de maig de 1992 a Igualada i fou enterrat a Oliana, la seva vila natal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada