6/9/13

TROBADA DE SEMINARISTES DE BALAGUER I RODALIES. Maig 2013


Mirant la foto d'esquerra cap a la dreta i de dalt cap a baix, fent ziga zaga, hi ha: Rocaspana,
Ribert ,Perera, A.Pejuan, X. Pejuan, Alòs, Bonet,Mora, Burgues, Agelet, Mata i Moliné.
 Falten en Pau Vidal, Sotelo, Gallego, Amorós, Camprobí, Calvo  i Zambudio que feia de fotógraf



1a Trobada de seminaristes de Balaguer i rodalies properes.

Fa més de trenta anys que alguns cursos d’exseminaristes de La Seu es venen reunint de forma periòdica, en diferents llocs del bisbat urgellenc i també fora, mantenint-se en contacte per diverses formes tot un bon grup dels companys que van passar per les aules de l’antic seminari de La Seu d’Urgell.

Els nous mitjans de comunicació han millorat de forma impressionant la relació existent entre els companys de curs i també d’altres cursos i ja fan possible que aquestes trobades es vagin realitzant cada vegada més, fins al punt que ja alguns cursos hagin celebrat també la festa dels cinquanta anys del seu ingrés al seminari urgellenc.

En aquest context, el Joan Perera (resident a Barcelona, però amb residència de jubilat a La Sentiu) va començar a fer córrer la proposta de celebrar una trobada de companys seminaristes, tots ells originaris de Balaguer i els pobles més propers, rebent una sentida acceptació que es va concretar amb una primera trobada en la ciutat de Balaguer, el dia 1 de maig de 2013.

Són les 10h del matí del primer i el dia més solejat de maig, quan ja alguns cotxes s’han aparcat de forma  no gaire religiosa, davant del mirador del Sant Crist. Salutacions cordials, retrobament desprès de més de 50 anys d’alguns companys, presentació de les esposes, i salutació de mossèn Pau Vidal qui ens farà deixar el mirador tant especial del Sant Crist, des d’on es pot contemplar la bellesa de la ciutat i la plana que envolta Balaguer, regada per riu Segre. Poc a poc han anat arribant companys, la majoria amb les seves esposes, fent presentacions i salutacions expressives, perquè alguns fa mig segle que no s’havien vist, i això és molt de temps...

Com la festa és totalment laica, s’ha obviat per no fer missa i en canvi mossèn Pau, sota la mirada del famós Sant Crist, ens explica una mica d’història de les construccions del temple dedicat al Crist balaguerí i ens recorda la llegenda de la seva arribada a la ciutat i que la majoria hem escoltat en més d’una ocasió, tot i que es coneixen diverses versions de les que el Sisco Amorós n’és un bon coneixedor. Desprès de fer l’obligada pujada al cambril, ens acomiadem del Sant Crist per seguir la ruta que el Perera ens ha preparat.

El proper destí és l’església de Santa Maria, lloc on ens dirigim amb cotxe pel barranc del rucs, aparcant davant del temple. Sortejant el fort sol que apreta amb mala llet, el Perera explica al grup tot un seguit de dades històriques sobre el temple que ha aguantat vendavals, guerres i polítiques de tota classe, i que li faria falta una bona restauració externa.

Ja a l’interior de l’església, alguns pensen que és catedral quan la veuen des de lluny, observem que s’ha millorat molt l’edifici i alguns recordem com s’omplia en altres temps aquest temple tant magnífic. Però són coses d’altres èpoques que potser ja no tornaran...

El següent destí matinal es farà a peu. El Calvo, ara resident al poble de Alpicat, i que era un dels primers apuntats a l’encontre, ens deixa a Santa Maria per raons familiars i confiem ens pugui acompanyar en una propera ocasió.

Com deia, tenim per fer una passejada que només es pot fer a peu i es tracta de seguir tota la muralla de Balaguer, una antiga obra medieval i que resta encara en peu, amb la porta de la Botera que la travessa imponent. L’administració local ha tingut cura d’arranjar el conjunt monumental, i ara es pot recórrer la muralla des de Santa Maria fins el Bombo, amb unes vistes espectaculars de la ciutat antiga i moderna i també de la part del Secà. En la part final, podem observar també –només els que no tenen claustrofòbia- un bunker de la darrera guerra civil, que ara han reformat per deixar constància d’uns fets que mai haurien d’haver passat.

Amb tot això, els rellotges van corrent i es va atansant l’hora del dinar, però hem de tornar a fer el camí de tornada a Santa Maria i que alguns més valents faran sota el sol del Secà i donant una volta més llarga del que pensaven. Però, encara que jubilats, es nota que estem en forma, perquè tothom fa cap puntualment al dinar que està previst a les 14 h al restaurant del santuari.

Es nota que estem acostumats a les normes conventuals, perquè haurem d’esperar que els serveis del restaurant ens donin l’hora d’entrada, temps que passarem davant de la part final del gran conjunt monumental del Sant Crist, on ara hi ha un hotel, el restaurant on dinarem, la residència de l’administrador eclesiàstic del santuari i també algunes dependències que manté el Bisbe de La Seu, quan baixa per les terres de la baixa Noguera.

Segueixen les xerrades i records d’uns i altres, fent memòria de fets d’aquí i també de més amunt, al seminari de la Seu, on alguns van acabar els estudis, essent ordenats capellans (Vidal, Agelet, Sotelo..) i la majoria només hi van passar alguns anys. De tots aquells capellans (ha faltat també en Torrades i l’Aresté), ja només segueixen al peu del canó, els mossèns  Aresté i Vidal. Aquest últim ja va traspassar els 80 ja fa alguns anys....però sembla que encara no es vol jubilar del tot... I és que els temps també han canviat en això, i els seminaris han quedat buits. Un futur que potser l’Església actual s’haurà de replantejar...

Però retornem a la colla que ja s’acomoda en una gran taula que ens han preparat per tot el grup que es va distribuint, seient prop dels més coneguts o tractats en els últims anys. Al centre de la taula, una parella singular formada pel Tito(Sotelo) i l’Antonieta, acompanyats de mossèn Pau, qui es mostra contentíssim d’haver trobat aquest grup tant especial....Als companys de Balaguer, que són la majoria, els acompanyen alguns companys de La Sentiu i Gerb, tot i que ara la majoria ja no resideixen en els seus pobles d’origen.

Converses, records de més records i no només del seminari, si no també del Balaguer d’abans i del d’ara, una ciutat que en seixanta anys ha fet un canvi impressionant...però on alguns llocs, també restaurats com és el santuari, segueixen en peu...Un dinar molt correcte, amb un menú ja consensuat pel Perera, qui té bons contactes, i a la fi, unes cançons d’amistat, sempre obligades quan hi ha un músic com el Tito, un especialista reconegut ja mundialment pels seus concerts multitudinaris...

I una sorpresa especial: un pastís de la celebració d’un retrobament tant especial, de promocions de primaris des de l’any 1950 fins el 1961, a part del nostre convidat especial, mossèn Pau, qui seria ordenat l’any 1953 i que s’ocupa de l’administració del santuari -una feina ara ben complexa- i també de la parròquia de Gerb.

Per fi, anotacions de contactes, salutacions més expressives desprès d’unes hores de companyia, i desitjos de tornar-nos retrobar, si pot ser amb alguns companys més.

Miquel de Gerb,
Cronista.
Maig de 2013.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada