23/4/12

DIADA DE DOL

        

A l’Emili Vergés,


Te n’has anat avui,
precisament avui,
amb les roses tallades
i un estol de llibres a punt de volar.
Ho has fet no pas com se’n va el dia
gronxat pel dolç capvespre,
ni com el petit príncep que s’esvaneix a l’horitzó,
te n’has anat com d’esquitllada,
per un eclipsi de vida,
contra les cadències.

A partir d’ara, mancat de la teva ombra,
t’hauré de recordar de lluny i a cegues,
cercant-te en el silenci del teu silenci
o dins el buit de qui no hi és.
Ja res no serà el mateix
encara que t’imagini afocat en els records
que dibuixen la vida.

Demà tal volta oblidi
el color dels teus ulls o el deix de la teva veu
cremats a la pira insensible del temps.
Mes, aquell somriure franc,
aquella manera tan teva
d’encomanar-nos optimisme i alegria
o d’entendre el compromís de la generositat,
el teu bon cor, les conviccions espirituals,
la senzillesa de viure i d’estimar...
De tot això, res no s’ha de perdre,
ni l’empremta dels nostres anys feliços.

Però, som tan fràgils i efímers, amic,
com les hores que cauen del campanar
i es fonen en el vol monòton dels falciots.

Reposa en la pau,
entre les roses tallades
i els teus llibres tots oberts.


23 d’abril de 2012


Raül Torrent i Torrent

4 comentaris:

  1. La teva senzillesa serà el record més valuós per el meu tarannà.......gràcies VERGES

    ResponElimina
  2. A l'Emili Vergés i Llobera

    La teva sinceritat i honestedat
    donaven sentit al teu diàleg,
    parlaves del que senties
    i ho senties tal com expressaves
    Et trobarem a faltar.
    No has marxat sol,
    t'has emportat molt de nostre,
    dels qui et continuarem recordant,
    dels qui mai no oblidarem
    aquella teva mirada inquieta,
    que repartia tranquilitat
    i buscava sempre el perquê de les coses.
    Adéu, Emili, fins aviat.
    Josep Solanes

    ResponElimina
  3. Recordaré sempre, aquests darrers anys, quan a la Llar de Sant Josep de la Seu cantàvem, al final de la missa del patró, l'himne del sant, a ple pulmó. Se'ns escapava una mica el riure per la cridòria. Mossèn Cagigós ens deixava fer: "És un himne." El bon Fuster suposo que ens perdonava any rere any. Segur que ens setien per tota la Seu. Ha estat un honor recuperar-te com amic. Gràcies. Jesús. PS: Avui hem tornat a assajar per la missa del dia 19 de març. T'hem recordat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdona, però a qui es refereix aquest comentari? . Jesus?

      Elimina