1/2/11

CANÇONS DE GUERRILLA-UNA TARDA DE CINE




                                                         "EL GORDO Y EL FLACO"
                                


Desprès del curt del Gordo i del Flaco vindran els cantaires




El nostre company i "Auxiliar" LLUÍS FORNONS, esgotat per la meva insistència, m'ha fet arribar aquestes celebèrrimes cançons, confiant que en faré un bon us.

Lo millor és compartir-ho amb tots vosaltres.Més endavant, assajades i cantades penjarem el Videoclip.







LA TU-RU-RU-RU-RU...

Unos comen pollo /
otros comen ganso /
los seminaristas...patatas y garbanzos.
La tu-ru-ru-ru-ru...la tu-ru-ru-ru-ru...


Unos beben vino / 
otros aguardiente /
los seminaristas...agua de la fuente. 
La tu-ru-ru-ru-ru... 


Unos van en coche / 
otros van en moto / 
los seminaristas...uno tras de otro. 
La tu-ru-ru-ru.ru... 


Unos ven pantalla / 
otros escenario / 
los seminaristas... rezamos el Rosario. 
La tu-ru-ru-ru-ru... 


Unos van al cine / 
otros al Liceo / 
los seminaristas...vamos a paseo. 
La tu-ru-ru-ru-ru... 


Unos pasodobles / 
otros bailan samba / 
los seminaristas...solo la sardana... 
La tu-ru-ru-ru.ru... 


Unos el bolero / 
otros cantan tango / 
los seminaristas...cantamos gregoriano. 
La tu-ru-ru-ru-ru... 


Unos van con novia / 
, otros con fulana / 
los seminaristas... vamos con sotana. 
La tu ru- ru-ru-ru... 



HIMNE NACIONAL "A LA VACA" 


Viva la vaca, 
cantemos a esa raza, 
fem-li un monument, 
tant si té o no té dent. 


, Glòria a la vaca, 
que ens dóna al, matí, llet i cafè 
i de dia ossos sense re. 




, JO JE TO... 

Tot anant a clase, un dia gris de la tardor 
jo ja sospitava que em tocaria la lliçó. 
Cal tenir bona resposta, 
si et pregunta el professor. 

A la primera pregunta, vaig respondre amb il.lusió : 
jo-je-to...jo-je-to...jojetó,jojetó,jojetó..., jojetó, jojetó... 
va respondre un savi com jo. JO-JE-TO., 

Al paper d'exàmens, a fi de curs va ser pitjor, 
en blanc vaig deixar-lo, guanyant-me un zero molt rodó. 
I jo al veure'l, quina pena !, 
vaig cantar amb molta il.lusió: 
jo-je-to...jo-je-to...jojetó, jojetó, jojetó..., jojetó...jojetó... 
va respondre un savi com jo. JO-JE-TO. 



HOMENATGE A LA PATATA.

Quan van descobrir Amèrica,
ara ja fa cinc-cents anys,
hi varen trobar un tubèrcul,
un parent de cebes i alls.

Tenia el gust de remolatxa
i un molt lleig color groguenc,
van portar-lo cap a Espanya
i van fer-li un monument...

És la patata !
en tot moment,
nostre aliment.

En el Concili de Trento,
quan dels clergues van parlar,
ja varen plantar patates
per poder-los atipar.

I en uns canons molt precisos,
gent molt docta i ermitans
decretaren que amb la trumfa
farien molts capellans.

És la patata !
en tot moment,
nostre aliment.

Quan varen fer el Seminari,
uns cent anys ara ja fa,
ja en tenien reunides 
l'alçada d'un campanar.

Peró com gent previsora
van continuar-ne plantant
sens parar de recollir-ne 
amb col·lectes cada any.

És la patata !
en tot moment
nostre aliment.


- - - -

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada