"EL GORDO Y EL FLACO"
Desprès del curt del Gordo i del Flaco vindran els cantaires
El nostre company i "Auxiliar" LLUÍS FORNONS, esgotat per la meva insistència, m'ha fet arribar aquestes celebèrrimes cançons, confiant que en faré un bon us.
Lo millor és compartir-ho amb tots vosaltres.Més endavant, assajades i cantades penjarem el Videoclip.
LA TU-RU-RU-RU-RU...
Unos comen pollo /
otros comen ganso /
los seminaristas...patatas y garbanzos.
La tu-ru-ru-ru-ru...la tu-ru-ru-ru-ru...
Unos beben vino /
otros aguardiente /
los seminaristas...agua de la fuente.
La tu-ru-ru-ru-ru...
Unos van en coche /
otros van en moto /
los seminaristas...uno tras de otro.
La tu-ru-ru-ru.ru...
Unos ven pantalla /
otros escenario /
los seminaristas... rezamos el Rosario.
La tu-ru-ru-ru-ru...
Unos van al cine /
otros al Liceo /
los seminaristas...vamos a paseo.
La tu-ru-ru-ru-ru...
Unos pasodobles /
otros bailan samba /
los seminaristas...solo la sardana...
La tu-ru-ru-ru.ru...
Unos el bolero /
otros cantan tango /
los seminaristas...cantamos gregoriano.
La tu-ru-ru-ru-ru...
Unos van con novia /
, otros con fulana /
los seminaristas... vamos con sotana.
La tu ru- ru-ru-ru...
HIMNE NACIONAL "A LA VACA"
Viva la vaca,
cantemos a esa raza,
fem-li un monument,
tant si té o no té dent.
, Glòria a la vaca,
que ens dóna al, matí, llet i cafè
i de dia ossos sense re.
, JO JE TO...
Tot anant a clase, un dia gris de la tardor
jo ja sospitava que em tocaria la lliçó.
Cal tenir bona resposta,
si et pregunta el professor.
A la primera pregunta, vaig respondre amb il.lusió :
jo-je-to...jo-je-to...jojetó,jojetó,jojetó..., jojetó, jojetó...
va respondre un savi com jo. JO-JE-TO.,
Al paper d'exàmens, a fi de curs va ser pitjor,
en blanc vaig deixar-lo, guanyant-me un zero molt rodó.
I jo al veure'l, quina pena !,
vaig cantar amb molta il.lusió:
jo-je-to...jo-je-to...jojetó, jojetó, jojetó..., jojetó...jojetó...
va respondre un savi com jo. JO-JE-TO.
HOMENATGE A LA PATATA.
Quan van descobrir Amèrica,
ara ja fa cinc-cents anys,
hi varen trobar un tubèrcul,
un parent de cebes i alls.
Tenia el gust de remolatxa
i un molt lleig color groguenc,
van portar-lo cap a Espanya
i van fer-li un monument...
És la patata !
en tot moment,
nostre aliment.
En el Concili de Trento,
quan dels clergues van parlar,
ja varen plantar patates
per poder-los atipar.
I en uns canons molt precisos,
gent molt docta i ermitans
decretaren que amb la trumfa
farien molts capellans.
És la patata !
en tot moment,
nostre aliment.
Quan varen fer el Seminari,
uns cent anys ara ja fa,
ja en tenien reunides
l'alçada d'un campanar.
Peró com gent previsora
van continuar-ne plantant
sens parar de recollir-ne
amb col·lectes cada any.
És la patata !
en tot moment
nostre aliment.
- - - -
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada