26/6/17

LLIBRES .- JAUME CLAVE CINCA. Primari de 1959



Nat a Sanaüja (Segarra) el 1947. Estudia als seminaris de la Seu i Solsona, acaba estudis de teologia i magisteri, no s'ordena, treballa a la Banca i actualment està prejubilat. Ha escrit llibres de temàtica sorprenent, com són: Recorregut toponímic per la Seca, la Meca i les Valls d'Andorra. La revolució de Mart. Les arrels més antigues . ATHANÀGIA, història i localització de la Numància catalana. Tornar a creure en dos dies.


"... el pas del temps em dol i sense fe fóra desesperant"

"... sóc molt crític amb tots els exseminaristes, tant de la Seu com de Solsona, com de tot arreu. Aneu molt equivocats, sou bones persones, excel·lents, però heu perdut la fe del Seminari Menor..."

".......en el meu blog em declaro obertament conspiranoic, que ni sabreu què és: contra la falsa ciència oficial "... "....la falsa teoria de l’evolució amb milions d’anys absurds i gratuïts."









  Aquell any vam entrar molts, potser vam ser el curs més nombrós de tota la història del nostre Escorial de los Pirineos. Uns 60 nens. Ens donaven un número per ordre d’arribada. Fa pocs anys que se’m va oblidar el número exacte que tenia, potser el 56 (o el tenia el Gonzalo?), vaig ser l’últim d’arribar aquell 1 de setembre de 1959; l’endemà deuria arribar el Zúñiga, potser amb el 57, que venia de Gósol, un racó de món incomunicat, i perquè l’Arenas tenia el 58 si mal no recordo, i que s’incorporaria més endavant amb algun més, com el Joan Parellada, aquest potser al segon curs com el Cosconera, i esmento aquests noms perquè crec que són dels més desapareguts, llevat del Cosconera i del Gonzalo que d’aquest sí que el veiem i coneixem bé, com la seva trajectòria per la famosa banca andorrana. Ho recalco perquè, de tanta colla com érem,  cap va arribar a ser ni tant sols ordenat. Potser en això també vam ser únics.

Hi vaig fer els dos primers cursos, temps suficient per conèixer molts capellans del Bisbat entre professors, canonges, seminaristes de cursos superiors que es van ordenar i que després trobava dispersats  per totes les parròquies del Bisbat al dissoldre’s el Seminari. Per motius familiars vaig traslladar-me al Seminari de Solsona. Allí eren un curs d’uns 25 seminaristes. Vaig arribar a l’onzè curs, el 3r curs de Teologia a Sant Cugat, on em vaig retrobar amb els antics companys de la Seu que encara perseveraven, com l’estimat Jesús Fité que ens ha deixat el 2016. Va ser una crisi de fe, com a tants els passaria, però anys després volia retornar i ja no em van voler, degut a que el meu tarannà els semblava massa conservador i no ho dic en pla de crítica. En el fons tenien raó perquè tal com han anat les coses segurament hauria tornat a fracassar.

 Eren temps molt convulsos a l’interior de l’Església, i en canvi a fora vaig portar una vida molt tranquil·la, amb el treball rutinari de la banca i llegint molt a les biblioteques. Vaig descobrir el món de la toponímia, la qual m’hauria de portar molt lluny, com no li ha passat mai a ningú en aquest camp. Ai, aquells poblets dels voltants de la Seu, els portava al cor quan en vaig marxar: Ortedó, Estamariu, Bescaran, Calvinyà, Arséguel, Ges, Alàs, Arfà, Adrall, també els Inferns... És el que ressalta en els meus llibres.

 Finalment em vaig casar molt tard, als 51 anys,  amb la Montserrat Folch Puigpiqué, i vam tenir dos fills, Llorenç i Martí. He escrit algun llibre, he tingut dos fills i he plantat algun arbre fruiter. No em puc queixar, però el pas del temps em dol i sense fe fóra desesperant. I una cosa: tot i que els estimo molt, sóc molt crític amb tots els exseminaristes, tant de la Seu com de Solsona, com de tot arreu. Aneu molt equivocats, sou bones persones, excel·lents, però heu perdut la fe del Seminari Menor i no dic del Major perquè allí les coses ja van començar a trontollar. Heu de recuperar aquella fe abans que sigui massa tard, costi el que costi, perquè era tot veritat. Fer com si creguéssiu, pregar, anar a missa... També això m’he esforçat en dir-ho en els meus llibres perquè la crisi de fe que jo vaig passar, la vaig superar molt aviat i lo lògic era que volgués retornar perquè de crisi sentimental no en vaig tenir cap. Jo desitjaria el mateix, ja al cap de tants anys, per a tothom. Tots vam ser pastats igual.

 Aquell Catecisme que ens apreníem de memòria i que presumiblement havíem d’ensenyar a la quitxalla en el futur, ens sobreviurà perquè era tot veritat. Allò era tot veritat, i el món que vivim és tot mentida. I això és el que intento plasmar. I en el meu blog em declaro obertament conspiranoic, que ni sabreu què és: contra la falsa ciència oficial. Aquesta no sols està equivocada sinó que editorials de llibres i mass media, subtilment censurats com estant sense que ningú se n’adoni,  menteixen intencionadament per tal d’orquestrar un món sense Déu, com la falsa teoria de l’evolució amb milions d’anys absurds i gratuïts. Per exemple, un entre mil. Acaben de dir que s’ha descobert un sol a 40 anys llum amb planetes semblants al nostre, que podrien estar habitats, i ningú no ho qüestiona. Tot és mentida. Com voleu saber què hi ha a 40 anys llum? El meu fill petit diu: S’han passat 50 anys dient que no sabien si hi havia aigua a Mart, encara que ho sabien de sobres, i ara ens diuen que n’hi ha a 40 anys llum! La intenció de la notícia, però, és clara. Publicada de sobte a tots els diaris sionistes del món amb luxosos articles i gravats falsos, llargament preparats, ens volen fer idolatrar la ciència i fer perdre la fe a la gent perquè ens creguem que el dogma cristià no va ni amb rodes. I això ho he pogut deduir abans de veure-ho confirmat per uns que en saben més a:

 http://esclavosdelsistema11.blogspot.com.es/ .

Som esclaus certament, i no ho sabem, de les totpoderoses sectes secretes que governen el món amb l’anomenat Imperi Secret sionista, cada cop més vigent i descarat. Ja ningú parla del món obrer, ara l’esquerra predica el gènere i ens ho empassem perquè lo bo és ser d’esquerres, encara que vingui del Soros i del ja difunt Rockefeller, 101 anys, tan preocupats per reduir la població mundial amb la destrucció de l’amor romàntic i de la família i molts altres recursos, com els chemtrails. Va ser l’Antoni Font qui em va parlar per primera vegada dels illuminati a la trobada de la Seu dels 50 anys. Jo llavors no en sabia res i això que ell no hi creia ni l’importava. I en el fons o al capdamunt de tot, si poguéssim tibar del fil,  hi trobaríem el dimoni en persona, sense metàfora, en el qual ja no creiem, però ells sí. Ai, el dia que la gent se n’adonin! Serà massa tard! Internet és l’únic mitjà lliure fins que els Amos del món i de la Premsa, o sigui, els illuminati, que jo sí que hi crec, diran prou. Allí m’he informat, a Internet, i .... en la toponímia i les etimologies dels noms, que són un filó de coneixements sorprenents encara totalment inexplorat, a no ser en una petitíssima part per mi. I així i tot, el que n’ha sortit, com es pot veure en  la meva web:

  www.indretsambmisteri.es


oOo



Jaume Clavé és autor de Tornar a creure en dos dies, un llibre considerat per Silveri Garrell "el millor llibre que he llegit després de la Bíblia"

Llibre destinat als que se senten incòmodes en la incredulitat i que voldrien recuperar la fe senzilla i confiada de la seva infància, sense el fantasma pertorbador de la ciència mal entesa Aquest títol de llibre pot semblar potser massa prometedor o massa provocatiu.

Hi trobareu molta cultura religiosa i una gran diversitat de temes, tractats de forma directa i en un llenguatge planer. Com per exemple, l’error de la teoria de l’evolució i de la crítica dels evangelis, que diu que aquests no són fiables. Es repassen els grans temes del més enllà, com el cel, purgatori i infern, també els miracles, la resurrecció de Jesús, la situació de crisi de l’Església actual, el futur que ens espera segons la profecia de sant Malaquies sobres els Papes; si l’Església és o no l’únic mitjà de salvació...

I tot això apuntalat amb una descoberta inèdita del vertader significat de moltes etimologies: pecat, religió, la Torà, ànima, litúrgia, àngel... i que fins ara eren errònies. Un capítol molt suggestiu versa sobre L’odissea del nom dels planetes. Per primera vegada reapareix el vertader significat que tenen els noms dels planetes, com per exemple que el planeta Saturn vol dir boomerang.

En fi, impossible dir en què consisteix exactament aquest llibre,destinat als que se senten incòmodes en la incredulitat i que voldrien recuperar la fe senzilla i confiada de la seva infància, sense el fantasma pertorbador de la ciència mal entesa


.




1 comentari:

  1. Amb tots els respectes pel que diu, crec que s´ha de respectar les decisions dels demés i no intentar imposar el pensament personal i únic. Si un, creu que es va equivocar, no necessariament tots esl altres es van equivocar i han de tornar "al camí anterior" potser mai l´han deixat peró el fan d´un altra manera.Els demés podem tenir presents les seves opinions, "crítiques", si volem i si s´escau.Seria potser bo que ell rectifiques, per ell,no tots els demés.
    Mesclar i barrejar ciéncia, creences, religió, política,...jerarquitzar, prioritzar, sense més ,no és el més o pot ser poc apropietat. Que algú ens alliberi de la veritat dogmatica. Un pot anar a misa, pregar,...peró en altres situacions de la vida; salut, relacions, convivencia, treball.. etc sería interesant acudir a d´altres camps del saber. Compte amb l inconcient que, per molts anys passat, inclús ens pot continuá traïnt; cadascú pot saber-ho si vol.
    En algunes situacions , de vegades, aniria bé la consulta d´un especialista serios, riguros i ,si pot ser, objectiu i llavors potser es seria capaç de ser menys mesianic i poder relativitzar objectivament.La fantasia, la imaginació i d´altres capacitats mentals són necessaries i molt importants, peró hi ha una realitat que s´ens imposa i hem de mantenir actitut crítica i , en les nostres prèdiques, no iposar-nos, ni perjudicar involuntariament, suposo, i´millor fer als demés particeps igualitaris.

    ResponElimina