TROBADA COMARCAL A BALAGUER
DE COMPANYS D’ ESTUDIS DE LA SEU, 13 DE MAIG
Son les 8 del matí i de la meva casa de la Sentiu de Sió, pujo
la persiana de la finestra i quina
sorpresa, boira que no es veu res a 50 metres, com si haguéssim tornat a l'hivern.
La Rosa i jo ens disposem a esmorzar esperant l’hora de la trobada, això si,
fent de tant en tant un cop d’ull a la finestra veiem que la boira anava marxant
Ja son les 10 del mati i hem arribat a l’ esplanada del Sant
Crist de Balaguer. lloc escollit per trobar-nos. La boira ha marxat i el sol fa acte de presència.
Poc a poc van arribant els companys, i tal com estava previst, a dos quars d’onze
Mn. Pau Vidal ens digué unes paraules de benvinguda. Ja som dins els coxes i ens dirigim al convent
Monestir de les Avellanes, on ens espera Mn. Armengol Donisa, que viu allí i es
el capellà dels pobles de la zona, ens donarà la clau de l’ermita de la Mare de
Deu de Montalegre. Amb una salutació individual a cadascú recordant, o millor
dit, fent memòria d' aquells temps del seminari , es brinda a fer-nos una visita
llampec al claustre i Església del Monestir
Som a l’ermita, al cap
d’amunt de la serra de Montalegre, a 900 metres
d’altura, on es veu una vista preciosa des del Montsec passant per la
Noguera fins al Pla d’Urgell. Dins, l’Arcadi Pejuan posa a prova la seva veu
cantant gregorià i tots junts l’
acompanyem amb el cant de la primavera” Sol i Ginesta”. De tornada hem parat a
mig camí on hi ha la Font de Fontanelles ,custodiada per un roure mil·lenari, que tot just tres persones amb el braços
oberts han pogut abraçar
Com que havíem fet gana, a les 14 hores ens assentàrem a la taula del restaurant del Sant Crist, on en Lluís ,amo i xef , en servirà un bon dinar. Després, amb la sobretaula tot eren comentaris de satisfacció, sobre tot, per part de les dones, pel que havien vist i pel dinar.
Acabarem amb els millors desitjos per tots, cantant " Ës l'hora dels adéus..” i fins l’any que ve.
Joan PERERA
Com que havíem fet gana, a les 14 hores ens assentàrem a la taula del restaurant del Sant Crist, on en Lluís ,amo i xef , en servirà un bon dinar. Després, amb la sobretaula tot eren comentaris de satisfacció, sobre tot, per part de les dones, pel que havien vist i pel dinar.
Acabarem amb els millors desitjos per tots, cantant " Ës l'hora dels adéus..” i fins l’any que ve.
Joan PERERA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada