Primaris de 1951


Xavier ESPLANDIU, records i fotografies. 10.2013
-15ª Trobada a Cervera 2013
- 14ª Trobada a Balaguer. 2012
 - Records del Seminari. Nosaltres també hi érem.  Joan PERERA




Xavier ESPLANDIU JUCLA
Octubre de 2013





XAVIER ESPLANDIU JUCLA

Vaig néixer I'any 1938 al poble de Son del Pi comarca de la vall d'Àneu. Els meus pares i germans varen deixar la casa pairal d'Anàs de la vall de Cardós i es van refugiar al poble on havia nascut la meva mare.Vaig néixer a I'escola del poble. Infància marcada per tots costats de la manca de les coses necessàries per poder viure la família. Una família numerosa :  4 nois i 2 noies.
En aquest poble vàrem acabar la guerra i ens vàrem traslladar a la nostra casa d'Anàstvall de Cardós)-1939.
L'any 1950 vaig començar a estudiar el Batxillerat amb quatre companys. La mestra Carme ens va preparar pel ingrés i primer curs de batxillerat.
El dia 1 d'ocubre de 1951el meu pare m'acompanya al seminari i entro a formar part del primer curs humanitats. Els altres companys ja havien entrat al setembre, un grup de 38 de diferents pobles del bisbat.
La primera impressió que vaig tenir va ser molt desoladora. El prefecte del seminari menor Jaume Pou ,que exercia el seu càrrec amb una disciplina més semblant a un cuartel militar que no un lloc d'acolliment i formació pel tracte que revíen alguns companys de menyspreu, d'humillació i autoritarisme
.Mossèn Quer (director espiritual).i els teòlegs: Jordana ,Rubió,Brunet i Ginesta ens van ajudar a soportar aquell tracte durant els quatre anys que va ocupar el càrrec Jaume Pou. El van cesar en el càrrec al quart curs i va ser nombrat Domenec Sangés que va ser un canvi radical per tots nosaltres.
 Al Seminari major va ser molt dur de soportar la reforma que hi van imposar després del canvi de Rector i els prefectes de filosofia i teologia: Saboya, Farré ,Armengol i Fontdevila.
Del grup de 38,som capellans ,Parés Xavier,Ricart Josep Maria ,Font Josep i Esplandiu Xavier.
Cada any ens reunim per recordar la nostra amistat ,la nostra infància amb tots els que volen i poden participar fent festa plegats.
Es un gran encert que volguem expressar el nostre contacte amb els diferents anys d'entrada en aquella casa sobretot en el seminari menor. A mi personalment trobaria encertat de fer una crida a tots els membres dels diferents anys d'entrada en el seminari i poder disfrutar d'un dia per reviure la nostra fraternitat,que cadascú de nosaltres la viu de manera diferent .
Estic jubilat ja fa un any.Estic molt delicat de salut,però sempre he procurat assistir en el dia de la Trobada.He vist la foto de tots els que varem fer la 15ª Trobada a Cervera.
Aqraïment:
Professors:  Porta,Mas.Vives,Cagigós,Colom,Rourera,Casal i Canut.
He exercit el meu ministeri a Vielha,Vall de Boí ,Bossost.Saíás de Pallars i Encamp. 
La meva residencia actual: Església de Santa Mª del Fener,9, 4at  B-Te1.00376 -339115 d'Andorra la Vella.
El28 de juny de 2014 farà 50 anys que soc capellà.
El record de 15ª Trobada any 2013 a Cervera que sempre ens ajuda mirar la vida sense desanimar-nos.
Gràcies a tots. Una abraçada ben plena de que siguem capaços de mantenir el caliu de l'estimació.

------------------


                     Més avall, en un escrit de Joan PERERA, hi ha reproduït
 l'HIMNE DE MIG CAMÍ.


oOo

16 Trobada, 2014


XVI TROBADA PRIMARIS DE 1951 - - POEMA-CRÒNICA DE LA VIDA AL SEMINARI. MN. RICARD




15ª Trobada, 2013


El passat día 29 de Setembre, el s companys que varem estudiar al Seminari de la Seu d’ Urgell, promoció de 1951, celebràrem la 15ena. trobada a Cervera , comarca de la Segarra. En feia molta il·lusió retrobar-nos després d’ un any, i mes encara saben que per alguns companys ha estat un any dificil a causa d’ enfermetats greus,afortunadament ja superades. Un petit grup decompanys, Casal, Rosell, Rabasa,Malgrat, Salvado i Perera, acompanyats de les respectives senyores,per aprofitar millor el cap de setmana varem acordar trobar-nos el dissabte al mati. Després deun bon dinar al Restaurant 520 que hi ha sortin de Cervera amb direcció a Lleida per l’ antiga carretera N II varem anar a fer un tom pel poble de Guissona. Cap al vespre va arribar al hotel,Baró i Sra.i en Ricart capella de la Fuliola que degut als horaris de missa, no podia venir el Diumenge. Parlant i parlant la sobretaula es va allagar tan que mol educadament casi ens van fer fora…. El Diumenge día 29 a l’ hora de esmotzar ja ens esperaven en Farras, Alins i Esteve. Una mica més tart arribaren en Visa, Monsó, Joan Font i Serra, Riera, Rodriguez, Canal i Esplandiu . En varen faltar 13 que excusaren la seva presencia per motius diversos; estat fisic,familiars, ONG i deures parroquials… Tots nosaltres varem tenir una enorme alegría i satisfacció després d’ un any sense veure’ns.
Tal com estava programat cap a les 11.00h. ens esperaba la Montse, la nostra guia,una noia molt maca que amb les seves explicacions va saber captar la nostra atenció. La visita començà a l’ Església de Sta. Maria d’un estil mol semblant al de l’Església de Sta. Maria del Mar de Barcelona.Seguidament varem veure la muralla, el carreró de les bruixes,un carrer estret, llarg i fosc on per sobre s’ han anat construin edificis i que en époques anteriors havia de fer respecte passar-hi encara que avui día és més una dita popular de les families vers als fils petits ”Si no creus et portaré al carreró de les bruixes” Tots seguit vam anar a la Universitat, on abans d’ entrar-hi vam escoltar les explicacions de la guia sobre la façana i va possar mol interés amb la gran corona real de Felip V a la part més alta, que representa el simbol de poder sobre totes les coses. Una cop a dins va resaltar la inclinació de la teulada per recollir aigua pels pous del dos patis ja que la Segarra és una comarca de secá, l’ ubicació de les finestres per entrar llum i sobre tot l’ Aula Magna. Aqui vam saber el perqué de la mofa del “Port de mar amb la Universitat de Cervera”. Segons la guia, sembla que tots el vaixells que entraven en aquells temps al port de Salou, pagavent un impost que servia per financiar les universitats on inicialment no hi era la de Cervera , que després per haver fet costat a FelipV durant la Guerra de Succeció la van incloure. Aquest fet ha anat passant de boca en boca i s’ha anat deteriorant fins arribar a la mofa que es fa avui sobre els Cerverins i sobre la Universitat i el port de mar. Si algun cop aneu a Cervera, no els digueu butiflers que seria el mateix que dir los “Xaqueters” Cap a les dues del migdia vam acabar la visita, ens vam acomiadar de la guia i varem anar a l ‘hotel on ens esperava un bon dinar. En acabar, els organitzadors varem repartir un petit record de la trobada desitjant poder trobar-nos el próxim any. Finalment l’ Esplandiu va llegir un poema que ens va fer per tots nosaltres la filla d’en Malgrat i digué unes paraules recordant a tots que a internet trobarem una página que es diu “SOPES DE SAPOS “feta per en J. Mª Benseny, que parla del seminari d’ aquells temps,com es vivia, que feiam, quins mestres teniam…. Fins la propera. Joan                                                                                                   







  14ª Trobada, 2012





Comentari fet per en Joan Perera


Els primaris del 1951, els dies 27-28 d'Octubre vàrem celebrar la 14a. Trobada, a l' Hotel del Santuari del Sant Crist de Balaguer.

 El Dissabte dia 27, els més impacients, Casal, Salvadó i la Carmen, Espunyes i la Marta, Rosell i la Emma, Rabassa i l'Eva, Malgrat i la Pepita i Perera i la Rosa,  anàvem arribant al voltant de les 12.00 hores.  Després de les salutacions i deixar les maletes a les habitacions corresponents, vàrem fer una volta pel mercat setmanal del dissabte,  on les senyores van desfrutar ,veient ,tocant, comparant i comprant algun article de les diferents paradetes.  A les14.30 hores ens seiem al Restaurant Xopluc de Boldú on cada qual va poder triar el menú que més els satisfeia , però de tots els plats, el que sent dugué la palma va ser els cargols, sols o amb peus de porc. En acabar vàrem anar a veure l’estany d'Ivars, que entre els anys 50-55 els governants el van fer assecar perquè els camperols cultivessin les terres, fins que el 1995 es tornà a convertir en estany amb les aigües del canal d’Urgell, recuperant un espai per tota classe de aus i peixos.


De retorn cap al hotel vam passar pel Castell del Remei sense baixar dels cotxes. No sé si ens pesava el dinar o l' edat. A les 21.00 hores teníem el sopar a l' hotel,  al que se hi van incorporar en Baró i la Cristina i en Pinós i la Tresa. Després com de costum la xerradeta fins ben tard. En Pinós no es va poder quedar i els demès ens vam anar a dormir a recuperar forces pel dia següent, a les 11.00 hores.  Allí ens esperaven en Farràs i Roser,Alins i Nieves, Riera i Concepció,Visa i Mª Carmen i en Rodríguez. En Malgrat es quedà al hotel per rebre a mossèn Esplandiu, Canal, Serra,Enriquez i la Tresina, Masana i la Tresa i Monsó i la Carme.


A les 14.30 hores, les 34 persones ens seiem a la taula per gaudir del gran àpat de la trobada. Durant el cafè ens acompanya Salvador Burguès , un ex seminarista de Balaguer i mossèn Pau Vidal capellà del Sant Crist, excusant-se de la invitació a dinar. Com es tradicional varem fer el sorteig de un objecte que cada any pinta la Pepita,  sra. de Malgrat, i obsequiar amb un petit detall,  com a record de la trobada,  a tots els assistents. Al voltant de les 18.00 hores tocava el comiat, petons i abraçades a dojo,  desitjant poder retrobar-nos l'any 2013

Els organitzadors estem satisfets de la Trobada perquè hem vist que la gent ha desfrutat, pel servei de l'hotel i sobre tot pel menjar, per l'ambient de les senyores,  parlant entre elles i nosaltres que vam refrescar la memòria amb anècdotes d'aquells anys que vàrem compartir al seminari i sobre tot quan vàrem anunciar la Trobada del 2013 (Esterri d’ Aneu) per unanimitat la referendaren. I va haver un record per els 8 que ja no estant entre nosaltres, com també es comentà les absències dels 12 companys que faltaren. Tres son capellans, i les seves obligacions dominicals i la distancia va fer impossible la seva assistència, altres tres la seva infermetat no els hi permet i els 7 restants van excusar motius personals. Alguna cosa deu quedar dins nosaltres que tants anys després seguim esperant amb il·lusió sempre la propera.

Salutacions de Joan Perera


oOo
                  






                                       Nosaltres també érem allí.



A dalt Casal; Masana; Monsó; Alegret; Serra; Baro; Ricart; Bochaca; Perera; Miró.
Al mig Baró; Pedrós; Salvador; Enriquez; Riera; Gili; Pares; Cahisa; Farràs; Brescó; Pinós.
A baix Rodríguez; Visa; Josep Font; Joan Font; Morer; Espunyes; Estivill; J. Rosell; Alins.
Falten: Bonsoms; Esplandiu; González; Malgrat; Pont; Rabassa; Rafel; S. Rosell.
                                                                            oOo



Introducció
Hola, em dic Joan Perera i soc de Balaguer.  Abans de tot us envio una cordial salutació a tots els companys d’altres promocions que heu posat el vostre segell a sopes de sapo. Ja casi tot s’ha dit del seminari per les exposicions fetes  per cada promoció, però cada una té les seves peculiaritats i la nostra( promoció 1951) no era una excepció ja que érem allí, en mig de aquell  xafarranxo que varem viure des del primer moment com a nens que érem  i després com adolescents . Avui,  60 anys desprès explico vivències,  historietes, fets , anècdotes i peculiaritats  d’alguns professors,  relacionades  amb la nostra promoció, utilitzant part de la meva historia personal amb records propis i altres explicats per companys, que analitzats avui,  la resposta en quan a nosaltres és que érem crios i els professors no deixaven d’ésser un retrat de la societat  d’aquells temps.  Crec  que hi ha una part positiva que tots recordem, aquells anys de convivència, que d’alguna manera ens van marcar. Prova de això es que 60 anys després ens em retrobat tots i ens reunim una vegada cada any des de fa 14 anys.                                                                                                                                    


Vocació
Jo feia de escolà a les esglésies de la parròquia Sant Josep, Miracle i Sta. Maria i alguna vegada al Sant  Crist. Passava bastant temps entre mig dels capellans, l’església i la sagristia, fins i tot dins d’aquell  ambient m’hi trobava bé. Com que també tenia una tia monja al seminari, entre una cosa i altra, amb només  11 anys em vaig  il·lusionar i prengué la decisió d’anar-hi. Així  vaig forma part d’aquell grupet d’estudiants de Balaguer que al cap de 2 anys passaria de la dotzena. Van parlar el rector per una part i la monja per una altra amb els pares i aquella il·lusió es va fer realitat al Setembre de 1951. Em vaig posar el vestuari  negre que seria el meu  millor amic durant uns quans anys i cap al seminari. Suposo que cada un de nosaltres té la seva historia i en cada poble deu ésser diferent,  però totes acaben al seminari i allí en començava una altra història que durava 13 anys.


Vacances
Cada any quan arribava el mes de Juny i desprès d’uns dies d’exàmens tocava anar de vacances.  A tots ens feia il·lusió retrobar-nos amb els pares, familiars i amics. Quan tornàvem al Setembre cada any quedàvem menys  de  aquell  grup de 38 que començarem  l’any 1951. Recordo que  mossèn Pou ens feia lligar un mocador  al capsal o als peus del llit segons  l’hora en la que es tenien que agafar els cotxes de línia que sortien de matinada de la Seu d’Urgell. Entre Balaguer i els pobles dels voltants érem bastants estudiants i les anades al seminari es feien amb un autocar que recollia a tots.
 Durant l’estiu recordo que mossèn Quer venia  un dia a Balaguer i reunia als estudiants dels pobles del costat i en feia un retir espiritual. Un diumenge  en un  cinema es projectava la pel·lícula titulada”Mi tio Jacinto” feta pel mateix actor de ”Marcelino pan i vino” amb una historia similar però sense frares. Com que aquesta última la varem veure al seminari, ens vam enrotllar a mossèn Llorens perquè  ens donés permís per anar a veure-la a mi  i a un altre estudiant  ja que a Balaguer no era ven vist que un estudiant de capella anés al cinema.
Durant l’estiu no sé si al 2on ó 3r curs vaig anar al poble de la meva mare La Sentiu de Sió, molt proper a Balaguer, a fer subscripcions del    ” Divino  Afan” el que crec que valia 5 pessetes a l’any.  Quan feia  el 4t curs em vaig passar cada tarda, durant tot l’estiu, a l’església del Miracle, a dalt de la trona dient el rosari per no gaires més de 2 dotzenes de feligreses, feina  que els mossens em van adjudicar a mi sense demanar-la (disciplina).
Durant l’estiu del 5é curs, les vacances les vaig passar al seminari, acord que van fer la monja i els pares. Les hores de visita me les passava en aquella caseta del costat de la porta d’entrada i les hores de  dinar i sopar fent de cambrer als pocs  mossens   que vivien al seminari. Un dia el germà del bisbe em donà una brega descomunal  per agafar unes propines que em donaven els turistes que venien a visitar el seminari. Jo els tenia que acompanyar i la mica d’explicació que els donava el guia m’ho compensava fent-los rascar la butxaca . Amb les propines em vaig comprar roba de color i així m’alliberava d’aquell  vestit  negre fent que quan per les tardes sortia del seminari passés mes desapercebut  pel poble.


Seminari
Aquell dia del mes de setembre  acordat per iniciar el curs, aquell enorme edifici  es  començà a omplir d’estudiants,  tots amb la maleta a la mà i nosaltres ho vam fer per  primera vegada. Tal com  arribàvem,  mossèn Pou, que era el nostre prefecte, ens distribuïa entre aquells llits, separats per un petit armariet el un del altre, en aquella enorme i llarga sala que es deia dormitori en la que hi dormirem els propers 5 anys. Aquell dia ens  vam conèixer  els  38 estudiants  que  carregats de il·lusió començaríem aquella llarga carrera de 13 anys.
Durant aquells primers anys en el món exterior es produïen alguns esdeveniments importants. La mort de Pius XII, la de Stalin Jefe  Suprem de Rússia i com esdeveniment espiritual el Congres Eucarístic  de Barcelona de l’ any 1952 entre d’altres.
La vida al seminari era molt monòtona, oració, missa, meditació, estudiar i pauses per jugar o parlar etc.. S’imposava la disciplina i espiritualitat que nosaltres durant els primes cursos trencàvem moltes vegades,  fruit de la poca edat que teníem i mes endavant per la formació i la manera  de veure les coses que ens inculcava el nostre director espiritual mossèn Quer. El dijous i diumenge ja era una tradició anar a passejar tots vestits de negre per aquells camins y carreteres dels voltants. 
El diumenge al mati en  el meu cas era quasi com una obligació anar a la cuina a visitar la meva tia monja sor Marta i de pas portar-li la roba bruta per rentar. A la cuina les monges tenien dos o tres noies joves que les ajudaven i quan anaven al hort que  hi havia  darrere del seminari  al passar per davant  de la nostra classe tots aixecaven els ulls del llibre y no els baixaven  fins que no creuaven la ultima finestra que permetia veure-les, moments que es produïa un  xiu-xiu entre nosaltres.    
Quan hi havia una festivitat religiosa, era costum anar a la catedral  i els més petits fèiem  d’escolans per donar-li mes pompositat a la festa. Una vegada  acabada la celebració i mentre ens  esperàvem  per tornar al seminari , vaig  fer de escola a mossèn  Llinàs i abans del ofertori  em va enviar a la sagristia a canviar el vi, no perquè fos dolent sinó que en volia un altre de més bo. 
Quan es celebrava alguna festivitat ens donaven vi al dinar i crec que era al 3r curs que dos companys es van emborratxar. Anaren al quarto del director espiritual a demanar perdó i mossèn Quer els ignorà durant una setmana .
Guardo un bon record dels nostres auxiliars Jordana, Rubio i Brunet però molt diferent dels professors. Tant mossèn Porta com mossèn Vilà tenien un basto per castigar i l’estimaven  com si fos Deu, sobre tot aquest últim, el que crec que li agradava donar garrotades. El primer et feia para la mà i el segon  sort de la bata  que parava una mica el cop i així evitava tenir el cul morat. D`aquest últim son els mots “Caballero de la Triste Figura i el hombre de las Calzas Verdes”  que havia posat al Lluis Rodríguez. Mossèn Mas professor de llatí  quan no sabíem la lliçó ens posava 3 ceros. Mossèn Fontdevila  molt dissimuladament es posava el dit al nas i feia burilles. Recordo que en Francesc Rafel va fer un comentari  i no se si mossèn Vilà o Mas varen descobrir que llegia un llibre “Quo Vadis” i li van confiscà.
Al arribar al 4t i 5é curs mossèn Pou  ens feia responsables de alguns treballs: en Joan Font de la venta de material escolar, en Visa cabo d’escombres i la caldera per calenta aigua per les dutxes, en Malgrat amb la manega era el regador oficial i el que us parla feia de sacrista. Aquest càrrec em va donar certa llibertat ja que podia sortir del seminari per anar a un convent de monges a buscar les hòsties per la comunió i jo aprofitava per passar pel bar a buscar tabac andorrà ( Carmela ). Entre els companys  tenia un o mes ”Lazarillo deTormes”  que d’amagat es bevien el vi que teníem per la missa. Fins i tot m’amagava sota el altar i dins del confessionari per agafar-los, però mai vaig poder saber qui ho feia .           
L’anècdota feta  pels dos companys que es diuen Rosell va ésser bona: Després  de sopar teníem una estona  d’esbarjo que ells aprofitaren per anar al hort a menjar peres de un arbre, però mossèn Pou tocà el xiulet mes aviat del previst i no els donà temps a tornar. Es van amagar al costat de l’entrada  lateral esperant el moment de entrar.  Aquella era l’hora que en Joan Font solia tancar la botiga i aprofitant que el personal estava al oratori, també va anar al arbre amb la mateixa intenció i mossèn Pou que era gat vell donà una volta i el va caçar perdent així el càrrec, moment que els altres dos aprofitaren per entrar. De tant en tant, alguns mes atrevits  s’escapaven cap a la Seu quan veien una oportunitat saltant la paret del costat del seminari que donava al carrer. Un altre dia, en Josep M. Rosell i A. Visa es feren por ells mateixos pensant que era mossèn Pou qui s’apropava. El primer va estar apunt de caure dins el reguerol que corria al costat de la paret que saltaven per sortir del seminari i el segon va pujar dalt d’un arbre.

Tot el curs varem acordar fer un himne “Mig Camí “que composaren entre Mossèn Vives i en Josep M. Ricart:
Entre mig de tot això es donaren alguns fets. Durant el curs de l’any 54 – 55 la divisió d’opinions, i la forma d’entendre el sacerdoci  entre Mossèn Quer ( director espiritual ) i Mossèn Creus ( rector ) creà un cisma entre els estudiants del seminari major, del qual els que estàvem al seminari menor no ens vam quedar al marge, ja que rebíem informació a traves dels auxiliars. Per evitar aquest cisma el Sr. Bisbe Ramon Iglesias Navarri va fer venir un visitador apostòlic que no va ser altre que el Bisbe de Plasencia. Com a resultat d’aquella visita el Bisbe canvià la direcció del seminari posant com a rector a Mossèn Saboya, a Mossèn Sanges i Farré i Armengol com a prefectes, i Mossèn Gay com a director espiritual. Mossèn Quer marxà a Valencia però res va canviar. Cada cop empitjorava més. Es feia tant palpable la diversitat de criteris e ideologies sobre la formació que al director espiritual Mossèn Gay li posaren un contrincant Mossèn Cagigos.  Tots aquests esdeveniments, feien que aquella il·lusió dels primers anys anés perdent força i com a conseqüència, cada any es produïen baixes. De capellans molts de petits i pocs de grans.




El Xafarranxo 
Ja havien passat 5 anys i d’aquells 38 quedaven menys de la meitat.  Recordo que el curs 56-57 va ser el més sonat de tots. Afora sorgia aquell moviment anomenat “ de colores “ i nosaltres començarem 1er de filosofia i potser érem els més joves que varem viure aquells fets que es produïen dia a dia, però érem allí i alguna cosa havíem après. Poc podia fer la nova direcció davant els esdeveniments. Aquell xafarranxo que s’anava  alimentant poc a poc va arribar al seu punt màxim el dia del Pilar 12 de  Octubre de 1956 quan deixaren de cop el seminari bastants estudiants.  Va esser l`any del èxode.  A mi em van convidar a marxar del seminari  poc temps abans de Nadal, cosa que vaig fer de seguida. Amb quasi 17 anys no tenia  tant clar continuar desprès de l’experiència viscuda  durant 5 anys  i sobre tot els 2 últims. Igual que jo, durant els propers  anys continua el èxode, ja que d’aquells 38 només arribaren 6 a capellans. 
Es cert que aquella forma de  veure les coses de uns i altres de cara a la formació, va afectar a molts estudiants que igual que jo deixaren el seminari, però jo em quedo amb els records i vivències i sobre tot amb els valors humans que aquells anys varem aprendre.
Incorporat a la vida laboral a Barcelona vaig perdre tot contacte amb el passat i allí vaig conèixer a la Rosa amb la que em casaria mes endavant.



El  retrobament i les trobades
Al cap de 43 anys, un bon dia es troben en Riera i Joan Font al restaurant del primer i comenten la possibilitat de fer una trobada. En una reunió posterior feta a la Pobla de Segur, en la que apart d’ells dos també assistiren en Casal, Bochaca , Josep  Font i Rafel i altres, acordaren fer-la a la Masia Salat de les Borges Blanques i seria la primera. Ells ens van anar trobant, a alguns perquè es relacionaven entre sí, aquests a altres i la resta amb guia telefònica etc. Va esser molt bonic i a tots ens va fer molta il·lusió que ens trobéssim 49 anys després. Quasi tots portàvem una foto de petits per poder-nos reconèixer. 
Aquells anys de convivència al seminari  ens  havien marcat i aquells valors humans es posaren de manifest en aquella primera trobada de 1999 amb la assistència de 25 amb les  respectives senyores.  La  2ª es va fer l’any 2000 a Encamp (Andorra) i vam ésser  15  i les senyores.  La  3ª es va fer a la Seu d’Urgell l’any 2001 commemorant una amistat recuperada a traves dels 50 anys de entrada al seminari. Ens trobarem  28 i les senyores. Aquí  vull destacar la participació activa d’elles amb el poema  “Retalls de vida” que ens dedicaren. A partir de aquest any no em contemplat fer la trobada sense elles. No crec equivocar-me si dic que a elles el fa tanta o més il·lusió que a nosaltres. La 4ª a l’any 2002 a Pont de Suert i Vall de Boi. Ens trobarem 24 i les senyores. La 5ª Any 2003 a Llessui i ens trobarem 21 i les senyores. La 6º a l’any 2004 a Tremp  i ens trobarem 22 i les senyores . La 7ª l’any 2005 a Ribes de Freser i Nuria i ens trobarem  20 i les senyores. La 8ª l’any 2006 a Balaguer i ens trobarem 27 i les senyores. La  9º a l’any 2007 a Solsona  i ens trobarem 23 i les senyores. La 10ª a l’any 2008 a Poblet  i ens trobarem 19 i les senyores. La 11ª a l’any 2009 a Pobla de Segur i ens trobarem 23 i les senyores. La 12ª a l’any 2010 a Puigcerdà  i ens trobarem 18 i les senyores. La 13ª a l’any 2011 a la Seu d’ Urgell i ens trobarem 22 i les senyores. La 14ª a l’any 2012 si Deu vol la farem a Lleida.
D’uns anys cap aquí en Pere Malgrat i jo ens cuidem d’organitzar les trobades. Per acabar vull  fer-ho  amb un record als que ja no son entre nosaltres:  Bonsoms, Bresco, Estivill, Gili, Morer, Pedrós, Rafel i Riba.