CONCERT DE NADAL de la Coral Canticorum - BONES FESTES

El passat diumenge, dia 13, a l'esglèsia parroquial de Sant Sebastià de Nou Barris (BCN), la Coral CANTICORUM que dirigeix el nostre company en Tito Sotelo, ens va delectar amb un acurat repertori de nadales i altres cançons, dins en el seu  tradicional  Concert de Nadal. 

Al recinte s'hi van aplegar una gran quantitat d'assistens, i entre aquests, una quinzena de companys de fatigues, bé, ara menys, ara companys de tiberis, que vàrem gaudir, escoltant i participant, del programa. 

Acabat el concert ens desplaçàrem al Local Social del barri, on els organitzadors,i entre ells el Tito, ens desitjàren unes Bones Festes des del tarimat, mentre a la sala no deixàven de traginar  safates repletes de pica-pica en companyia d'escumoses ampolles de cava.

Els companys de la Seu

SOPESDESAPOS amb aquest  vídeo,
 que recull parcialment el Concert, us vol desitjar 

UNS BONES FESTES de NADAL i UN VENTURÓS ANY NOU 2016

oOo


El nostre company, Miquel ZAMBUDIO DIAZ, el Miquelillo o Miguelillo, com té per costum quan arriben aquestes dates, ens obsequia amb una de les seves Mussolades d'hivern, tot desitjant-nos que passem unes BONES FESTES I FELIÇ 2016

  

MISTERIS D’EL CAIRE

  Mussolades 2015

Miquel Zambudio i Díaz

Encara no s’havia acabat de prendre el cafè amb llet de l’esmorzar, quan un cambrer molt atent va fer sortir el professor Rovira del restaurant, de forma discreta. A la recepció de l’hotel l’esperava un telèfon reposant sobre el taulell de marbre.

-Amigo doctor, mañana tenemos una reunión especial. No se comprometa con nada ni nadie. Le llamo más tarde.

La veu de l’Ahmed li va confirmar més tard que havia aconseguit una sortida molt especial. Es tractava de muntar a cavall en una zona propera a les Piràmides de Gizeh.

Al principi li va sobtar aquella proposta tan estranya, però després ho entendria i recordaria, en certa manera content, unes sessions dominicals que havia fet a la Hípica Severino de Sant Cugat, quasi obligat per una amiga de l’Helena. Almenys ara no faria el ridícul, encara que no era pas el mateix córrer per un lloc destinat a aprendre de muntar a cavall, com era aquella hípica de poble, que fer-ho per la sorra del desert egipci. Però aquesta sortida tenia altres finalitats, com coneixeria després.

 SI VOLS CONTINUAR LLEGINT, CLICA AQUÍ.