Ja feia temps que
en Francesc Ribes de Taüll, m’havia donat notícia d’uns dinars, que un grup de companys del seminari acostumaven a
fer, de forma periòdica, en un afamat restaurant del Paral·lel. Sí,…a la famosa avinguda de Barcelona. Rés d’espectable...., però sí, molt de
retrobament. Restaurant : “ Los
Cachitos”
Tots, res de
totes, són gent del seminari de la Seu :
uns amb la carrera acabada i altres, la majoria, no.
Avui, 25 de gener de l’any del Senyor, penúltim dijous del mes, atenent a la convocatòria del Prior Badia, vull dir del coordinador, J. BADIA PRIO, assistim al dinar de germanor.
S’accedeix a la sala reservada, baixant per una escala recaragolada, no massa adient per al nostres comensals. La taula és tota elasticitat: creix o decreix en funció del número d'assistents. Asseguts a les cadires i procurant no malmetre plats o coberts, estem atents a la cantarella del cambrer: de primer...! Encara que hi restem molt atents, se'ns presenten algunes dificultats: no sentim correctament el que canta, o sentint-ho perfectament desconeixem el producte i, a vegades fins hi tot, ho confonem: avui, per exemple, de segon hi havia gall, gall de corral? No!, de mar. Per a una persona de l’interior, de la Noguera,com jo, no tinc més remei que confessar la meva ignorància i provar-lo.Avui, 25 de gener de l’any del Senyor, penúltim dijous del mes, atenent a la convocatòria del Prior Badia, vull dir del coordinador, J. BADIA PRIO, assistim al dinar de germanor.
Ens hem aplegat una collada. Entre tots acumulem més de mil anys, i no diguem de la quantitat d'euros si suméssim les pensions.
S'omple l'ambient d'una alegria sorollosa i ens envolta l'escalf del caliu d'unes branques arrelades en el mateix hort del seminari.
I com podeu imaginar, la curiositat per saber d'algú, els records i les anècdotes afloren en la conversa, però també es discuteix de temes d'actualitat: la crisis, la didàctica d'en Sala Martín, l'embranzida catalana, futbol.. i fins hi tot, algun, parla de dones.
A més d'un bon vi de Rioja, si hi ha alguna celebració, no falta la copa de cava
Acabem l'àpat amb una animada cantada, que tant pot ser gregoriana o popular, sota l'entusiàstica batuta del gran director de la coral Canticorum, en Sotelo.
Acabem l'àpat amb una animada cantada, que tant pot ser gregoriana o popular, sota l'entusiàstica batuta del gran director de la coral Canticorum, en Sotelo.
Ha estat un migdia agradable i amb ganes de repetir. Fins el pròxim penúltim dijous de Febrer!!
Enric LAHOZ, Ramon BONET, Josep MIRÓ, Josep Mª MAYALS, Peret BARBAL, Enric PEDRO, Jordi BADIA, Josep CEREZA, Albert NOVAU, Josep LLASTARRI, Amado CASAL,Antoni VIZA,Josep ELIAS, Francesc RIBES, Josep VIDAL, Josep SERRANO, Josep Mª BENSENY, Andreu GISPERT, Constantí SOTELO i Lluís FORNONS.
També procuren ser-hi: en Jaume GREOLES, Jesús ESCALES i Jesús OLIVERES,
Soc al Vidal i estic veient lo be que viviu i podeu estar segurs que si estés mes aprop mes de una vegada em tindrieu allí fent la xarradeta amb vosaltres i quí sap si algún dia encara ens hi trobarem.Ojalá que aixi sigui. Un saludo per tots.
ResponEliminaHola Vidal, el mallorquí. Ja ens agradaria de poder-te tenir entre nosaltres, i si encara conserves la canya de pescar aprofitaríem per anar-la a plantar a la sorra. Fes-nos una visita ! Salutacions
Elimina