HOMENATGE A M. JOSEP MAS BAYÈS EN EL 50 ANIVERSARI
Aquesta Trobada-Homenatge va tindre lloc a la Seu d'Urgell, al setembe de 2007. L'organitzador de la mateixa fou en Ermengol PUIG i el seu presentador, en Francesc AMOROS de Penelles, arqueòleg historiador i filòleg.
Currículum de Mossèn Josep Mas Bayès:
Estudià el batxillerat a Barcelona i posteriorment
ingressà al Seminari de Vic. D´aquí passà a Roma on estudià a la Pontifícia Universitat Gregoriana i a l´Institut Bíblic Posteriorment convalidà estudis
amb la Universitat de Barcelona a la
facultat de Filosofia i Lletres. També
ha fet estudis de Dret Canònic a la
Universitat Pontifícia de Salamanca. Ha exercit de professor al Seminari de la
Seu i a la Facultat de Teologia de Sant Cugat.
Es catedràtic jubilat d´Història i ha
estat professor als instituts d´ensenyança mitjana de la Seu, de Soria,
Puigcerdà i Granollers. També ha estat catedràtic de Teologia i Història a la
Universitat Catòlica de Ponce ( Puerto Rico ). És canonge de la catedral de la
Seu i ha estat ermità de Núria. Fruit dels seus viatges sacerdotals a Xina, Perú i Puerto Rico n´ha publicat
interessantíssimes cròniques.
Amplíssime
Professor, sodalesque omnes....
Deixeu-me
començar l´acte amb aquests rituals paraules, tal com s´estilava a les aules de
Teologia, si mal no recordo en temps de Mn.Porta…
Quan l´amic Ermengol Puig, l´ alma mater que ha organitzat tot aquest Homenatge, em va proposar l´encàrrec de presentador vaig pensar que jo no era la persona més
adient.
En primer lloc feia massa anys que havia perdut el
contacte amb M.Mas, -parlo de la dècada dels 60-, i per tant què podria dir de
nou que vosaltres no sabéssiu, sobretot
els qui viviu a la Seu.
Davant la repte
de sortir-me´n airós vaig pensar
que podria començar aportant els propis
records de joventut, transcorreguts al
Seminari de la Seu. Però com que la meva experiència com a
alumne seu va ser forçosament limitada en el temps, vaig haver de recórrer en
darrer terme a llegir la bibliografia seva, les obres publicades
per ell aquests darrers anys, tan poc divulgades malauradament. Va ser un sensacional descobriment: allí hi
havia trobat condensats, per fi, els
seus amplis coneixements humanístics, les sàvies idees formulades ja en aquelles
classes del Seminari. Però és que a més són una mina de divertidíssimes anècdotes.
El segon gran inconvenient era que se´m feia
difícil resumir de forma objectiva i en poques paraules les múltiples
facetes que presenten el nostre
personatge biografiat.
És a dir, la complexitat polièdrica del mateix
Homenatjat : sacerdot, canonge, ermità, catedràtic, professor, viatger
il·lustrat, políglota, conversador infatigable, filòsof, biblista, hel·lenista,
assagista, narrador subtil, gran lector,
humorista intel·ligent, farcit d´excelsa ironia, enemic declarat del mal gust
i l´humor barroer.
Intentaré fer-ne una síntesi. Reculant en el temps
a poc a poc s´han anat desvetllant en mi aquelles classes de grec clàssic … Recordo que a la seva
aula se´ns van fer familiars els noms
dels grans protagonistes del saber com:
Homer, Esquil, Sófocles, Eurípides, i la
seva decisiva contribució a la història
universal de les idees. Però, recordo, que ell ens feia veure que, darrera les
històries i els drames plantejats en les grans tragèdies gregues s´hi amaga
l´etern l´esperit de l´Home Rebel, preocupat pel seu destí…
Començaré parlant dels llibres no pròpiament de
disciplines eclesiàstiques que han
condicionat la meva formació intel·lectual i que fins i tot han determinat la
meva actual dedicació professional…:
història, la filologia i l´arqueologia.
 |
| Mossèn Mas, porta lateral Seminari Major. Un grup d'alumnes . |
En el meu cas, allò que em va fer obrir els ull en
el tarannà de M.Mas als meus 16-17 anys en canvi va ser el seu cabal de
coneixements…Sabia de tot .Les seves classes van suscitar en mi la sed irresistible
d´aprendre, de saber cada vegada més coses, de llegir i d´estudiar….De primer vaig sentir la fascinació pels països llunyans , les cultures remotes i
les llengües exòtiques…
El primer encontre amb aquest món desconegut per a
mi va tenir lloc pels volts del curs de
1962, quan M.Mas un bon dia va portar a classe, per fer-la més amena,
suposo, uns números d´una revista il·lustrada,
desconeguda per nosaltres, que tenia les cobertes d´un groc molt
característic, i els seus variats
articles d´arqueologia, ciències naturals i viatges escrits en un inintel·ligible anglès que ell
pacientment ens traduïa. Parlo de la mítica publicació periòdica nord-americana “National Geographic
Magazine”, llavors a l´abast de molt poca gent
al nostre país, i per descomptat inexistent a la biblioteca del nostre
Seminari, zelosament custodiada per Mn.
Cerdà, si no m´erro. El cas és que M.Mas la llegia regularment. En recordo
especialment dos números: el de gener de 1962
per un article dedicat a la misteriosa
l´illa, que no existia en els atles escolars, em refereixo a l´illa de Pasqua: “Easter Island and its mysterious Monuments”. Era la primera vegada
que sentia parlar d´aquella enigmàtica illa en ple oceà Pacífic, famosa per les seves monumentals estàtues
o moai i per la seva indesxifrada escriptura.
Sis mesos desprès, es tornava a presentar el nostre estimat professor M.Mas a l´aula, ara, amb el número de juliol del mateix any i revista americana, “National Geographic Magazine”, amb uns fascinants reportatges sobre les paradisíaques illes de Tahiti , “Tahiti, the finest island in the World”,
paradisos que per cert ja als anys 1920
i 1936 havien atret Aurora Bertrana ( “Paradisos oceànics “ ) i Josep M. de
Sagarra. ( “La ruta blava “). Aquestes
dues revistes que ens mostrà a classe M.Mas van fer néixer en mi el desig imperiós
de saber-ne més d´aquelles illes tan allunyades. Em vaig prometre que jo també
algun dia em podria dedicar a saber més
de les seves cultures, les seves
llengües, els seus costums i la seva història. També vaig poder fer realitat al cap dels anys el somni
de la meva joventut és a dir de viatjar-hi. Agraint-li amb afecte aquells
primeres classes que jo considero per les circumstàncies “d´alta cultura” , en
tornar d´un dels meus viatges a l´Illa
de Pasqua li vaig dur un petit moai com
a record. També molts anys després vaig
tenir la sort de trobar en una llibreria
d´ocasió aquells mateixos números
del “National Geographic” de 1962 . Ells varen ser l´origen d´una passió pel
saber que encara em dura.
Tornant a aquells temps de jove estudiant al
Seminari, i com que M.Mas sabia que jo
volia aprofundir en temes de viatges,
geografia, història i etnologia, més
endavant em va deixar en préstec personal uns llibres seus, interessantíssims,
i molt ben documentats que em van
introduir en el món de l´aventura científica i de l´arqueologia . Em refereixo
a dues joies del gènere divulgatiu: “Aku
Aku, el secreto de la Isla de Pascua” i “La Expedición de la Kon Tiki” de l´Editorial Juventud ,
escrits per Thor Heyerdahl, el navegant
més cèlebre del segle XX i un dels experts més importants sobre l´illa de
Pasqua.… amb qui ben aviat vaig aconseguir establir contacte epistolar i
més tard una sincera amistat personal
fins la seva mort. Però el que llavors no em podia ni imaginar era que
l´any 1985, el mateix Thor Heyerdahl en persona
em concediria una llarga entrevista en la seva residència a la Riviera
italiana. L´excusa per poder conèixer-lo
personalment va ser la presentació del mapa de l´illa de Pasqua que acabàvem de
confeccionar amb un altre català, molt vinculat per cert amb el llavors
recentment inaugurat aeroport de la
Seu-Andorra, l´Antoni Pujador, pilot de llarga experiència professional i
aventurer increïble organitzador de l´expedició “Operació Rapa Nui” a l´illa
de Pasqua el 1975, a més d´ amic d´infantesa de l´Ermengol Puig. No em
podia creure que davant meu
tingués l´heroi de la meva
joventut, el protagonista d´ extraordinaris descobriments arqueològics a l´Illa de Pasqua el 1956 i de la famosíssim “Viatge del Kon-Tiki”, travessia per l´oceà
Pacífic a bord d´un rai amb altres quatre aventurers el 1947. Si no hagués estat per M.Mas, jo mai
hauria sabut de l´ existència d´aquell famós personatge noruec. Fins i tot
el 1987 vaig tenir l´oportunitat
de participar en una campanya arqueològica a l´Illa de Pasqua que Heyerdahl dirigia en persona.
Altres obres
de viatges i exploracions que em proporcionà el meu professor M.Mas per ampliar coneixements en arqueologia
i història, d´ una forma amena però amb gran quantitat d´informació erudita,
sobre els inques, els maies i els egipcis,
van ser els llibres de Hans
Baumann:“Oro y dioses del Perú” i “El
mundo de los faraones”. En aquest darrer hi vi vaig descobrir els secrets d´Egipte, la PEDRA DE
ROSSETA, les piràmides, i l´escriptura jeroglífica. Un altre autor que em va
recomanar de llegir va ser Michel Peisel amb la seva obra : “El
mundo perdido de los mayas. Exploraciones en Quintana Roo”. Tots ells publicats per Editorial Juventud, en una mítica sèrie
dedicada a viatges i exploracions, també
de tapes d´un groc llampant i molt ben il·lustrats, però molt instructius.
Totes aquestes lectures van deixar un pòsit que amb el temps va fermentar i va
orientar els meus estudis i dedicació professional: història, arqueologia,
etnologia, viatges als Andes, i el
Pacífic, i naturalment a l´illa de Pasqua…Anys després també podria adquirir
en llibreries de vell
aquestes tres obres fascinants d´Editorial Joventut que tan
van marcar la meva adolescència.
Però el que ens delectava més als seus alumnes, o
almenys en el meu cas, van ser les seves pròpies “aventures” de M.Mas per terres de Palestina…, la Mar Morta, coves del Qumram...., la ciutat mil·lenària de Jericó
o aquell famós lloc d´Egipte anomenat
“Tell Al Amarna”, que tant ens intrigava… Indrets antiquíssims descrits amb
tant de realisme per M.Mas que ens el figuràvem com un altre Howard Carter…Això
sense deixar de ser exigent amb les traduccions i comentaris de textos del grec
clàssic o endinsar-nos en els arcans de
les Sagrades Escriptures, i a intentar esbrinar qui eren el Psalmista o el
misteriós Iavista...
Més bocabadats
ens deixaven encara les seves
confidències i divertides experiències
com a alumne: primerament a
Barcelona i al Seminari de Vic i més tard entre els Cardenals de la Cúria Romana i o els eximis
professors de la Universitat Pontifícia
Gregoriana, del Col·legi Español de Roma
o del mític Institut Bíblic. Sovint presumia en pla confidencial de comptar
entre els seus “amics” , el
cardenal nord-americà en Tal, el Herr Professor alemany en Tal...
Estudis que després amplià amb els de Dret a la Universitat Pontifícia de Salamanca. Amb
aquest ampli bagatge pogué exercir de professor
a la Facultat de Teologia de Sant Cugat, i també com a catedràtic de
Teologia i Història a la Universitat
Catòlica de Ponce, a Puerto Rico. Convalidats els seus títols universitaris
eclesiàstics a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, entrà de
professor en Instituts d´ensenyament secundari, de la Seu, Soria, Puigcerdà i Granollers, Però tot això ja és d´altres èpoques.
No va ser fins fa ben pocs anys que vaig descobrir el M.Mas
sacerdot-viatger-ambaixador : Xina ,
Perú, Puerto Rico, Xile,… a través de les seves divertidíssimes cròniques, i
alhora alliçonadores, reunides en cinc petits però meravellosos llibrets: “Sorprendente Pekín”, Así es mi Perú”,
“Puerto Rico del alma”, “Africa de mil
colores” i “Si vas para Chile”. D´aquest darrer, que és modèlic, n´he enviat alguns exemplars a amics xilens i tothom n´ha reconegut l´exactitud de les
seves observacions, pel que fa a la cultura universal, a
paisatges, història i idiosincràsia dels dels països visitats.
Deixeu-me
fer una breu aproximació al M.Mas ideòleg, al seu bagatge intel·lectual, i ho
faré endinsant-me en la seva obra publicada, malauradament en format massa resumit i sintètic..., Pensaments que són el fruit
condensat de tants anys de formació i
docència superiors….Seria molt interessant arribar a compilar d´una forma sistemàtica el seu peculiar “corpus” d´idees en els camps
de la filosofia, de la lingüística, de la història universal, de la teologia i
de la Sagrada Escriptura. El record que en els seus alumnes ens n´ha restat és
el d´un tarannà socràtic, un xic
distant, que donava una importància
relativa a les idees dels grans homes
,.. i tot contemplat a través d´una
finísima ironia, un punt elitista… Cal reconèixer que aquesta mentalitat tan
oberta, i tan erudita, acompanyada d´una proverbial memòria, li causà més d´un disgust amb les autoritats eclesiàstics. Per altra banda, un cert
ostracisme li ha permès d´anar construint amb molta llibertat el seu
peculiar currículum vital.
Pel que jo
sé, aquest “corpus” ideològic , que jo en diré “masbayesià” des d´ara amb tot el respecte i estima i,
naturalment amb el seu permís , aquest
pensament es troba escampat i molt condensat en els següents assaigs
monogràfics:
“Elena,
Dulcinea y Beatriz: la dinámica de la historia”
“Iglesia
y civilización”
“El
hombre rebelde”
“Diálogos
de Jesús en el Evangelio”
També li han interessat la lingüística i
lexicografia. Pocs saben que ha
“inventat” un nou sistema d´escriptura, de comprensió universal, basat
en signes iconogràfics propis, capaços de múltiples combinacions de significats
:…Es el tractat de “La escriptura
universal” ( aquest assaig
filològic va rebre l´atenció mediàtica i per cert va ser objecte fa uns anys
d´una interessant entrevista per la TV
). Ha redactat i publicat el ”Diccionari
Sofía”
També es pot espigolar el seu
ideari intel.lectual a través de les petites gloses, digressions i
comentaris escampats arreu dels seus llibres escrits amb motiu de viatges
que ha fet en qualitat de sacerdot i “predicador” circumstancial…Cada llibre,
que constitueix un assaig, massa breu
per al meu gust, va destil·lant
pensaments, i sàvies reflexions,
de forma molt sintètica. Ara bé,
és “El hombre rebelde” ( Editoral Claret, 1998 ), on M.Mas posa en joc
els seus vastos coneixements humanístics , començant per les antigues civilitzacions de Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma. Però tot
contrastat a la llum de l´Antic Testament i els personatges bíblics més significatius: Noé,
Abraham, Moisès, Job... Amb
referències constants als grans mites homèrics
de la Il·liada, la Odissea o de la guerra de Troia amb els seus protagonistes més
emblemàtics : Ulisses, Menelau, Agamemnon… No s´atura a l´antiguitat i
analitza el pensament polític contemporani de Marx, Hoxa, Kim Il Sung, Chu Ku
Tien, Mao, Lenin… o la literatura universal de Dostoiesvky, Tolstoi …i la filosofia de tots els temps com Lorenzo Valla,
Rousseau, Montesquieu, Fukuyama, Malraux… Personatges femenins tan emblemàtics com Helena de Troia, Dulcinea
del Quixot o Beatriz del Dante , a les quals ha dedicat tot un assaig
interpretatiu…Però el personatge literari que més ens intrigava era el Gran
Inquisidor…
En el
fons de la seva concepció filosòfica i teològica hi rau un profund respecte per la cultura i
la literatura universals , per l´obertura de la ment cap a totes les
ideologies, basat en l´ HUMANISME CRISTIA
o un CRISTIANISME HUMANISTA absolutament ortodoxos, allunyats tant del
pur pietisme com del secularisme descarnat d´arrel marxista. Així eren
les seves classes de Sagrada Escriptura, tan erudites però tan
intel·ligibles amb dades de l´arqueologia clàssica, d´Egipte, Palestina o de descobriments bíblics tant
transcendentals com els papirs de Qumram a la Mar Morta…
Ens va fer veure com en els grans personatges de
la tragèdia i la mitologia gregues clàssiques
( Prometeu, Antigona.) hi ha subjacent
un humanisme cristià…
El seu estil era
molt personal, i amenitzava les
seves profundes classes magistrals amb
erudites cites, que semblaven elevats estirabots contradictoris que ben bé podien ser atribuïts a Ortega y Gasset, Eugeni d´Ors o a Francesc Pujols… En citaré
només un, que és de la meva especialitat , i que l´he tret de la seva obra més
emblemàtica “El hombre rebelde” (p.21
) ( i que tradueixo ):
“La guerra la
planegen els polítics, l´executen els militars, i li donen grandesa els
poetes des d´Homer a Tolstoi”.
Aquí hi cabrien tots els grans historiadors, de
tots els països i èpoques. Els horrors de la guerra elevats a la categoria
d´obra literària mestra. Amb aquesta reflexió M.Mas ens vol dir dues coses: Primera: que fins i tot el més horrorós i inhumà pot
arribar a ser sublimat per la ploma d´una gran escriptor: Segona:
Que fins en situacions d´horror hi ha comportaments humans dignes
d´elogi. Només l´home, l´escriptor o l´
historiador , és capaç de capgirar el vertader sentit de la història.
Adam, Cain i Prometeu, tres grans rebels: tenen
evidents paral·lelismes: a través de la
rebel·lia contra la Divinitat
volen arribar a fer-se semblants a “Déu” , en definitiva a ésser com
“déus”, per imposar els seus propis capricis a la resta de semblants .
Ho diu a la pág.42 del mateix assaig
esmentat amb aquesta profunda i paradoxal reflexió:
“El gran
desig del l´home, desig constant des dels néts de Cain, consisteix a dominar la
riquesa, la tècnica i i l´art per tal d´arribar a ésser com Déus i dominar els
altres homes.”
PROFUNDAMENT HUMANISTA: Sota el títol La història com a marc de l´acció divina,
podem llegir a la pág.77 que “El concepte de Déu a la Bíblia exigeix que l´home
sigui protagonista de la seva història. I que tot va començar amb Adam”. Mentre
que a la tragèdia grega, com Edip, “l´home més que protagonista és espectador i
víctima de la voluntad dels déus”. O que “L´home es veu obligat a lluitar contra el destí”. ( id. )
Com a periodista, repòrter de notícies, tampoc no ho faria malament. Alguns passatges
són francament antològics i per tant inoblidables. Esmentaré només els acudits de les p.123-125 , corresponents
al seu viatge a la Xina, que per a mi és un dels millors . O aquests
altres que es llegeixen a ( “Así es mi Perú”, 69 ): Diu, referint-se a la vocació sacerdotal en
general, tan poc compresa per la majoria de la gent:
“Ja
deia el de Baltimore que ser boig no és necessari per ser capellà, però hi
ajuda molt”.....
Francament delicioses són les seves cròniques d´ Asia i Amèrica, com a
predicador per encàrrec, amb misses
celebrades en els llocs més insòlits i
amb feligresos d´allò més extravagants : a les ambaixades de Pekín, o les reunions pastorals en plena la “puna” o altiplà del Perú a més de 4 mil
metres, o en llocs tan meravellosos i
selectes de la geografia xilena com Vitacura, Santiago, Pucón, Valdivia… on va descobrir-hi noms de pobles tan curiosos com aquell que es diu “Peor es Nada”!!!
Practica el
culte a l´ amistat. No oblida tampoc els amics en els seus llibres de viatges. Per cert a la pàg. 95 de “Si vas para Chile” vaig
veure que es referia a mi i a la meva esposa sense citar-nos pels noms propis,
i que ara repetiré, traduït:
Tradueixo: “Un cas curiós i molt personal meu és el d´un
professor, antic alumne meu, que estimulat per les meves classes ( i jo
afegiria per les lectures que li vaig
proporcionar ) va viatjar a l´illa
de Pasqua i s´ha convertit quasi en un habitant de l´illa per l´estimació que
hi va trobar. La seva senyora, contra les reaccions més comunes, s´ha convertit
en una enamorada de l´illa, d´on em varen dur un moai”, és a dir una típica
figureta, reproducció de les enigmàtiques estàtues.
Té una envejable capacitat d´observació: ciutats i
paisatges, amanit de sucoses referències erudites i sobretot, una aguda
percepció de la psicologia de les persones que van desfilant al llarg de la
narració. No hi manquen mostres d´ un
humor enginyós, molt intel·lectual, però
mai sarcàstic ni corrosiu. En referire´ només dos en la seva
redacció original:
El primer,
paradigmàtic, va tenir lloc ,
quan a M.Mas en un dels seus viatges pastorals
li fou presentat un diplomàtic desconegut, de cognom real
“Dañino”. Atenció al joc jocós de paraules!:
- M.Mas, li diu, al desconegut diplomàtic,
donant-li la mà amb certa sorna benèvola :
---“Es
Usted… Dañino”?
Resposta ràpida de
l´interpel·lat, també de la
broma:
---“Sí , y
Usted….. Más”!
En una altra ocasió, durant un breu encontre amb
l´ aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol de visita protocol·lària
al santuari de Núria on feia d´ermità:
Diu Pujol a l´ermità
Mossèn Mas: “I vostè no es mou mai d´aquí”
Resposta ràpida i
contundent de M.Mas: “Alguna vegada vaig
a Pekín…
Pujol s´ho
fa repetir diverses vegades amb evident incredulitat: …..A Pekín?
Insisteix M.Mas : Sí, a Pekín…Pekín … de la Xina!. Diu que
el president Pujol va optar per deixar-ho córrer com si no hagués entès la
resposta: desconeixia la vida viatgera d´aquell ermità de Núria.
Per no esmentar la prodigiosa facilitat que té de
recordar i rememorar tota mena de
situacions , noms de persones, indrets , converses, i acudits…Cal rellegir
els seus llibres…
Amb el seu cosmopolitisme amarat de cultura
clàssica de vegades amaga el molt que sap dels nostres clàssic catalans . Així
per exemple recordo que era capaç de recitar de memòria en plena classe de grec
llarguíssims fragments del gran poeta Jacint Vergaduer. De l´ “Atlàntida “, sempre m´han quedat aquells versos immortals:
“Vora els mars de Lusitania, un dia los
gegantins turons d´Andalusia, veren lluitar
dos vaixells “…
O del poema èpic
verdaguerià “Canigó” ( “Amb son
germà , lo comte de Cerdanya, com àliga que a àliga acompanya, davalla
Tallaferro de Canigó un matí”...que ell recitava de forma hieràtica i
solemne , com un oracle de tragèdia grega o a l´estil de Francesc Pujols o
Salvador Dalí...
Aquest és el Mossèn Mas Bayès que jo he
conegut....
Vet aquí el que jo
recordo, i el que he après anys després llegint les seves obres…Un
consell: Si encara no les teniu, correu a adquirir-les. No perdeu temps
…Hi trobareu condensats la profunditat del seu pensament, de vastitud de la
seva erudició i el seu peculiar sentit de l´humor…
La ciutadania de
la Seu i els nombrosos alumnes seus, presents i absents, agrairem sempre a la Providència que ens l´hagués posat en el
nostre camí ara fa 51 anys.
No voldria afegir
res més, perquè hauria d´improvisar
coses que no sé de primera mà i jo ja sé que, fent un joc de paraules
que no arriba al nivell del seu enginy,
a M.Mas Bayès no hi ha res que l´
avorreixi ( li produeixi
tedi ) tant com la repetició , ni que avorreixi ( aversió ) més que la mentida.
Gràcies Mn. Josep Mas, en nom de tots els
presents per acceptar aquest senzill
Homenatge…
Gràcies Ermengol Puig per haver-hi esmerçat tantes
hores i tanta il·lusió per fer-lo
realitat
Gràcies a tothom
per la vostra assistència, que ha fet possible aquest retrobament després de
tant anys aquí a la Seu d´Urgell fos tan concorregut i ple de bons records.
IN MEMORIAM
ResponEliminaFaig extensible aquest homenatge a tots els que ens han deixat, a tots els nostres éssers estimats, que ja no estan.
Antonio Martín Ortiz
http://antoniomartnortiz.blogspot.com.es/2012/10/in-memoriam-reqviescant-in-pace-jose.html