La Pilota
Una cridòria xisclant. Uns patis prenyats de criatures. Unes curses d'anada i de tornada.Una pilota esgarrifada, que fuig a cops de peu: aquesta era la nostra tortura predilecta entre classe i classe.
A prop, elevat, el camp de futbol. Una porteria a banda i banda. El terra, amb una inclinació molt pronunciada, feia que la pilota rodoles sola costa avall. Aquí, al camp, entremig dels primaris del seixanta-u, degudament equipats amb les samarretes de l'Atlètic o del Betis, la pilota recuperava la seva dignitat i compartia amb nosaltres totes les celebracions: Partit de futbol de l'Adéu, partit de MigCamí, partit del diumenge..... Gràcies pilota!! i perdona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada